27.07.2017 - 22:00
L’advocat Alfons Esteve és, des de fa anys, una de les veus més autoritzades i reconegudes al País Valencià sobre la situació de la llengua i, concretament, sobre els aspectes legals relacionats amb la situació de la llengua. Després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, VilaWeb ha volgut parlar amb ell per copsar la seua opinió.
—Com valoreu la sentència sobre el decret de plurilingüisme?
—És una sentència molt política, en la línia de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut de Catalunya. Argumenta que és possible fer una discriminació positiva de la llengua que es considere en inferioritat de condicions, però immediatament després diu que les mesures que s’han pres són excessives i que això crea una desigualtat respecte del castellà. És xocant que ells interpreten què és excessiu i què no ho és, i ho fan sense aportar cap justificació del perquè. Diuen que és excessiu i prou, no necessiten ni justificar-ho. Això no és seriós, un tribunal només ha de dir si una cosa és adequada a la legalitat o no.
—El fet que els consells escolars hagen votat a quin nivell volien adherir-se era un reforç democràtic al decret, i el tribunal, simplement, no en fa cas.
—És així i és greu. Però cal entendre què ha passat. Contra aquest decret, hi ha onze demandes interposades. És inaudit. La dreta s’ha posat en marxa completament alarmada. El decret, l’han recorregut els tres sindicats de la dreta, l’única institució valenciana que encara és en les seues mans, diputats del PP a títol personal, fins i tot Vox! És impressionant la mobilització en contra que s’ha organitzat. Però no podem perdre de vista que tot això arriba després de veure el resultat de la matriculació i de comprovar que els centres escolars reclamen més valencià i més anglès del que tenen…
—Podríem dir, doncs, que la dreta valenciana s’ha alarmat?
—És una alarma grandíssima. Han tocat el xiulet i tot el món ha anat a enfrontar-se al decret. De la mateixa manera que ho han fet amb el decret d’usos lingüístics, que fins i tot ha estat recorregut pel govern d’Espanya!
—Es pot parlar així d’una ofensiva?
—Clarament. S’han activat quan han vist què passava, i dediquen grans esforços a anar en contra de l’educació. En bon part, ells atribueixen a la immersió lingüística les coses que han passat a Catalunya, i volen evitar que passen també al País Valencià. Els fa por que el procés es repetesca, i d’ací, l’ofensiva clara i evident. Que la delegació del govern espanyol recórrega contra el decret d’usos lingüístics de la Generalitat és molt estrany. Fins ara recorrien lleis, però recórrer contra un decret? És molt fort, això. I, per tant, molt significatiu.
—Hores després, ha arribat una interlocutòria sobre el recurs presentat per la Diputació d’Alacant. Diu que s’ha de suspendre el decret i s’ha de tornar a la legalitat anterior. No és contradictòria, una cosa amb l’altra?
—Totalment contradictòria, sobretot ara que ja hi ha una sentència referida a drets fonamentals i que diu que es pot aplicar el decret amb la sola excepció dels títols finals.
—Com valoreu la reacció del govern, que ha anunciat que retiraria el decret?
—Jo, si fóra la Conselleria, abans de renunciar al decret, demanaria al tribunal que m’explicara on som. Tot i que cal ser conscients que en les pròximes hores encara podrien arribar més sentències que podrien canviar el panorama de manera radical. Però mentre arriben, si en la sentència de resposta a CSIF, el tribunal diu que tot el decret és vàlid excepte la disposició addicional, no es pot entendre que després reclame tornar al decret anterior basant-se en una interlocutòria sobre unes mesures que només són cautelars. Des del punt de vista processal, no s’entén que el mateix tribunal diga, en poques hores, dues coses tan contradictòries. Per això com a mínim, abans de suspendre el decret, el govern hauria de demanar aclariments.
—En qualsevol cas, aquesta actuació del tribunal es pot entendre com una advertència: si formes part de l’estat espanyol, ja saps on és el límit?
—És evident que sí. Et diuen que hi ha uns límits que no podràs traspassar mai i que el castellà sempre tindrà una situació de privilegi. És un torpede a la línia de flotació de qualsevol projecte que busque la normalització de la llengua. Dins de l’estat espanyol no és possible.
