Alerta amb l’eufòria

Fa molt temps que Vicent Partal va recomanar molta til·la. Ara, quan només resten unes setmanes per al referèndum, tots tenim clar que el cim està a tocar. Però cal arribar-hi per poder-se fer la foto. Cal anar amb compte amb una relliscada d’última hora. S’ha d’estar content i il·lusionat, però cal fer les darreres passes. Els altres encara intentaran alguna cosa, no se m’acut quina. I caldrà esquivar els colps de cec que van donant. Només podrem alçar els braços quan creuem la línia de meta. De moment, caldrà que l’11 de setembre siga el més multitudinari que mai s’ha fet. I mentre, anirem veient com arriben les urnes, els nervis, les declaracions i amenaces més terribles, els processaments per qualsevol fotesa, les provocacions… Però amb constància i força, cal recórrer els darrers 73 dies fins el final de setembre. Poca cosa, ja.

Ben dit , en el moment adequat.
La raó setanta-quatrena per votar sí a la independència serà la de poder, definitivament, veure de lluny les cloaques de l’estat espanyol, sense haver de suportar la seva fortor com a part afectada. A partir d’ara ho tenim una mica més fàcil quan els unionistes acusin el processisme d’il·legal. Gràcies al documental del sr. Roures emès a TV3, només cal respondre que il·legalitat és el que ha fet durant anys, dècades, l’estat espanyol utilitzant les infraestructures de l’estat per cometre il·legalitats.

És cert que hem d’anar molt alerta amb una eufòria desbocada tot i que només faltin pocs dies, que el govern va a totes i que la majoria de la ciutadania vol que el procés acabi amb un referèndum que els independentistes esperem guanyar. Però encara no l’hem guanyat, no ho perdem de vista que de fita irreversible que sigui clau com ho serà l’1 d’octubre i tret de la pèrdua de la por, no n’hi ha cap. Per aconseguir-ho cal seguir lluitant sense descans omplint de pasquins i i imatges els pobles i ciutats i muntant actes unitaris i de partit on s’aposti pel SÍ. Es tracta de muntar una gran sotragada que canviï radicalment les nostres condicions de vida. Caldria que arreu de Catalunya tot fos un clam pel Sí, i això només depèn de nosaltres, ja que ningú de fora no ens ho farà. Apunteu-vos l’acte de l’ANC de setembre i participeu activament en els actes que es fan a tota la nació per tal que no hi hagi dubtes i per tal que l’1 d’octubre hi hagi mars de gent a votar a les urnes. Si algú encara no ho té clar, que vegi com actua la policia, la fiscalia, el ministeri de l’interior, el TC i que davant d’aquesta ignomínia organitzada contra el poble català, i que se n’adoni que està en joc el futur dels nostres fill, filles i altres descendents. Que tinguem respostes clares quan ens preguntin de més grans on érem i què fèiem en aquestes dates. Fem-ho per a ells, els hi devem.

D’acord. En tot cas, crec que hi ha motius per l’optimisme. Tot i que hi ha una cosa que estan intentant els dirigents dels comuns i que hem de contrarestar: estan intentant fer creure als seus votants que el referèndum no està obert a tothom. Una mentida força greu, però que sigui transparent no vol dir que algú no hi caigui. Sobretot perquè a certs votants els pot més l’odi a l’antiga Convergència que les fantàstiques possibilitats, també socials, que s’obriran amb la independència. Per tant, aquí se’ns gira feina.

Està be l’avís, però sincerament més enllà que s’ens escapa el riure baix del bigoti cada dia més, no veig a ningú tirar-se la feina a l’esquena.
Això si, al setembre vindran dies durs, arribarem al punt més alt de bel·ligerància i el conflicte s’haurà de defendre al carrer segur. Està molt be la determinació dels polítics actuals, l’aplaudim tots els independentistes, però segur que l’estat espanyol en farà alguna de grosa i allí haurem d’ésser-hi nosaltres llavors.

Potser sí que hem deixat de ser un poble que demanava permís per a tot i sempre esperava que seria recompensat per Madrid fent les coses bé d’acord amb el govern de torn a la capital d’Espanya.
Totalment d’acord, no ens deixem emportar per una excessiva eufòria -tenim motius per sentir-nos optimistes- i actuem sempre amb respecte envers els que pensen diferent de nosaltres.
Alguns dels piulets que la premsa ha desenterrat aquests dies menyspreant els espanyols em semblen fora de lloc.

L’avís d’excés de confiança sempre és un bon consell en un conflicte en pugna. Se m’escapa la suspicàcia d’en Vicent (deu tenir dades que jo no) perquè em sembla que ara la majoria d’independentistes estem molt a l’aguait de les petites coses, fent cas de les importants i menystinguent el soroll mediàtic unionista cada cop menys eficaç. Resta poc pel xoc, però això no limita la capacitat de repressió de l’Estat, al contrari, reaccionarà més ràpidament que no pas el mateix soroll mediàtic. La notícia seran els fets: confiscacions, detencions, presència policial intimidatòria al carrer… que poden ser traumàtics, desestabilitzadors, per una part de la població.

L’avís seria, per mi, estem a l’aguait perquè l’Estat poc canviar el ritme de la repressió. De les amenaces passarem a les accions i convé mentalitzar-nos.

M ‘agradat molt el editorial, Vicent, el veig com un encert molt aconseguit d’eficàcia entre una barreja d’entusiasme i realisme: “Cal mirar a dalt, sense perdre de vista el terra que trepitgem”. Per la meva part, fa temps que vaig en una forma com de marxa automàtica amb tot aquell que trobo i em vulgui suportar durant uns minuts. Ja sé que la meva labor es molt poqueta cosa, però, em refaig d’algunes pètites i transitòries baixades d’ànim (com a tothom) pensant en que el poc que jo faig potser es multiplica per molts centenars de milers que fan el mateix (deixeu-me que tingui aquesta, il•lusió) i llavors l’ànim em fa un gran increment per a continuar. També m’ajuda molt el pensar en el magnífic país que podrem deixar als nostres descendents. No demanem a penes res per a nosaltres mateixos. A alguns tampoc ens cal ja gran cosa, més que veure el nostre país lliure de la enorme porqueria i toxicitat d’Espanya.

I, si m’ho permets, director, hi afegeixo una, si més no parcial, síntesis l’editorial:

1 – ‘El 155, no el poden aplicar’.
Entre altres motius perquè ja se’ls ha passat el temps hàbil.

‘Ni el volen aplicar’.
Perquè li tenen molta por a la nostra replica en forma de DUI.

2 – ‘L’estat d’excepció queda fora de qualsevol quiniela’.
Es una simple fantasiada.

3 – ‘Un ucàs del T. C.’.
El T. C. ja ens ha mostrat les seves febleses i també por a ser contundent per les conseqüències que sen podrien derivar.

4 – ‘Posar els mossos sota el control de Madrid’.
Aquí es on a mi em grinyolava un xic la qüestió i me inquietava. Però vist les contundents maneres i les manifestacions de Puigdemont, Forn i Soler crec que aquest front ja el tenim ben cobert. Per suposat que ells ho faran molt millor de el que jo pugui pensar, però, a títol d’un senzill suggeriment, junt amb l’aprovació de la llei de transitorietat es podria crear un cos complementari de forces de seguretat baix control exclusiu, total i absolut del nostre govern i, si calgués, deixar sense operativitat practica tots els membres susceptibles de ser controlats pel govern d’Espanya (els membres que no es volguessin integrar a la nova força de seguretat els destinaria a vigilar cabres al Pirineu).

5 – ‘El govern de Catalunya es comporta com un govern de fet independent i tira pel dret’.
Alegrem-nos d’això.

6 – ‘Omplir les inscripcions a la manifestació, primer, i els carrers de Barcelona, després, l’Onze de Setembre. multiplicar els actes i debats, explicar les conseqüències del vot, votant a votant, tanta gent com sigui possible’.
I tant que sí.

Una altra coseta apart: (si es que encara teniu prou paciència per llegir-m’ho)
‘Una relliscada d’última hora’. En això pots estar ben tranquil, Josep Usó. A vore: Una relliscada nomes tindria importància si la fa un dels nostres dirigents principals; i no la tindran perquè son un grup molt cohesionat, amb molta bona harmonia i solidaris, i es clar que s’ho consulten tot abans de fer res. Un podria tenir alguna ximpleria al cap però els altres li farien notar de seguida dita inconveniència abans de posar-la en practica; i es fan cas els uns als altres. Altra cosa és que alguna qüestió no surti prou be perquè l’enemic també compta i, a més, que hi ha molt d’aleatori en tot. El mont dels humans no es matemàtic.

El govern espanyol a repetit per activa i per passiva que no es farà el referèndum, per altre banda hi ha dues coses que no podem passar per alt, repeteixen molt lo del “cop d’estat”, i demanen molt eleccions autonòmiques, també tinc noticies de que no s’estaran de braços plegats, no volen perdre Catalunya sota cap pretext, els hi va quasi la vida que han portat fins ara, per tant i posant tot això sobre una taula i com un puzle, veig lo següent,…Crec que la segona setmana d’Agost, i abans de que la vida parlamentaria torni a funcionar,..ells amb l’excusa de parar el nostre suposat “cop d’Estat”, faran un cop d’estat (ara si) al govern de la Generalitat, i tot seguit convocaran eleccions autonòmiques, i no descarto que puguin il·legalitzar algun partit independentista,…pot semblar impossible lo que dic, però totes les dades que tic, em porten aquí,…ull viu, no podem abaixar ni un minut la guàrdia!!!!