01.02.2017 - 19:29
|
Actualització: 02.02.2017 - 13:02
El discurs de l’operació diàleg ja s’ha acabat. Avui el govern espanyol l’ha donat per formalment superat i ja ha fet saber per diversos mitjans de comunicació que té a punt un pla d’acció interministerial per a aturar el referèndum, a la força si cal. Malgrat la retòrica del diàleg, la fase repressiva, que comença ara, s’ha anat coent aquests últims mesos, però el sí de la CUP al pressupost l’ha desencadenada. L’anomenada operació diàleg ha estat l’eina argumental del govern espanyol per a poder dir que ho havia intentat tot, fins a l’últim moment, i que, ja que el procés independentista tira endavant, no hi ha cap més remei que la repressió. I això ha començat ara. Els dos principals diaris espanyols, El País i El Mundo, publicaven avui sengles editorials proclamant la fi de l’operació diàleg i demanant a la Moncloa que passés a l’acció. I tal dit, tal fet.
La simfonia entre l’opinió publicada avui i la declaració política dels responsables del govern espanyol és evident. Editorial d’El País: ‘Els resultats de l’operació diàleg han estat menys que escassos […]. Cal evitar que la meitat de la societat catalana aliena ara al secessionisme se senti abandonada i temptada de caure finalment als seus braços.’ Al mateix textes diu que el referèndum seria ‘un contraatac de les sentències a dirigents’ com Artur Mas o Carme Forcadell i que això vincularia el procés amb ‘els tristos aspectes dels processos populistes-sobiranistes en voga més obscurantistes’. I sobre el referèndum: ‘Tan sols la remota possibilitat [que es faci] és tan greu que converteix en incomprensible la passivitat del govern [espanyol], aparentment retornat a l’immobilisme.’
Editorial d’El Mundo: ‘És evident que l’operació diàleg s’ha frustrat per la deslleialtat de les autoritats catalanes. És urgent que l’estat articuli una resposta ferma i proporcional al desafiament separatista. I això implica, tal com el govern [espanyol] ha admès a El Mundo, l’adopció de “mesures dràstiques” que, dins el marc legal, puguin plantar cara a l’embat de l’independentisme català. No és mai tard per a defensar la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols.’
En efecte, El Mundo ha avançat una informació que la Moncloa veia clar que havia de difondre avui: s’ha acabat el diàleg i es preparen mesures coercitives que poden anar des de la suspensió de l’autonomia a la intervenció del Departament d’Educació i al tancament de col·legis perquè no es pugui fer el referèndum. La resposta a la demanda d’acció ha estat immediata.
‘Posar límits als excessos de Catalunya’
Aquests dos diaris havien fet una certa pinya fins ara amb l’estratègia del govern espanyol de presentar el moment polític actual amb Catalunya com un últim oferiment d’un suposat diàleg. Però ja feia temps que prenia força entre alguns intel·lectuals molt destacats de l’espanyolisme una idea: quem malgrat la proclama del ‘diàleg’, el govern de Rajoy havia vist que ja havia fet tard, que l’independentisme havia anat massa lluny i que abans de fer ús obertament i declarada de les eines de coerció havia de cremar una última etapa que tingués el nom d”operació diàleg’.
N’avisava, per exemple, el periodista José Antonio Zarzalejos, un dels més acostats a la Moncloa i dels més ben assabentats d’allò que s’hi fa i s’hi desfà en relació amb Catalunya. Com es pot convèncer de res una Catalunya immergida en un procés independentista?, es demanava en un article a El Confidencial del desembre. I hi esmentava una entrevista d’El Mundo a la catedràtica de dret internacional Araceli Mangas, al mes de novembre, en què deia: ‘Jo vull prevenir: és possible que Catalunya acabi essent un estat ple si no es posen límits als seus excessos estatitzadors.’ D’això, en diu ‘principi d’efectivitat’, és a dir, ‘Catalunya ha actuat ja de facto massa vegades. I el dret internacional confirma que un estat és producte de fets.’
Tenint en compte això, Zarzalejos reblava: ‘És probable i possible que, arribat el moment, l’estat hagi d’utilitzar totes les mesures coercitives amb què la legalitat interna i internacional dota qualsevol estat, però abans ha d’haver cobert les caselles prèvies: dialogar.’ Fins abans-d’ahir, aquesta no era pas la tesi oficialista a Espanya. Ara sí.
Un relat que s’anava cuinant a la xarxa
Però, mentre el govern espanyol es mantenia en ‘la casella del diàleg’, s’anava coent a la xarxa un relat que l’operació diàleg no permetia de formular obertament: el del cop d’estat, el de la preparació d’accions il·legals destinades a dinamitar l’estat espanyol i fer efectiva la secessió. Un discurs atiat des de webs i perfils unionistes a la xarxa i des d’entitats com Societat Civil Catalana, a més de mitjans de comunicació digitals de Madrid arrenglerats amb l’ala dura del PP.
Aquest discurs més dur, més soterrat, passa a ser l’oficial sobretot arran de l’esclat de la polèmica per les conferències de l’ex-jutge Santiago Vidal. Fins i tot hi ha hagut un cert encavallament. Per exemple, pocs dies després de la polèmica pel cas Vidal, la web unionista Dolça Catalunya publicava a YouTube un muntatge d’unes declaracions del secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en una conferència a Terrassa el 15 de desembre. ‘Així explica el cop un alt càrrec de la Generalitat’, deia aquesta web. I I’endemà El País publicava també uns extractes de la conferència de Salvadó, insistint en el missatge que donava Vidal en les seves conferències: que l’obtenció de les bases de dades fiscals es feia de manera il·legal, cosa que de seguida va sortir a negar el vice-president Oriol Junqueras. (Ací podeu veure la conferència íntegra de Lluís Salvadó.)
El relat segons el qual el govern fa coses il·legals i secretes ha agafat cos arran de la polèmica per les declaracions de Santi Vidal. I aquests dies hem vist també, en articles com aquest de La Vanguardia (‘Els plans secrets de la Generalitat per a l’independentisme’) i aquest altre d’El Periódico (‘Indepedència: top secret‘) els preparatius que d’una manera pública ha anat fent el govern en la construcció de les estructures d’estat necessàries, com ara l’agència tributària catalana, per a l’endemà de la independència.
I ara descobreixen els ‘plans ocults’
Semblava com si de cop i volta tothom descobrís allò que ja fa anys que féu el Consell Assessor per a la Transició Nacional, allò que ja contenia el programa electoral de Junts pel Sí, allò que el govern de Puigdemont ha anat dient que faria i que ha anat fent… Però ara, superada l’operació diàleg, amb el camí desbrossat gràcies al sí de la CUP al pressupost i veient que el cas Vidal no afectava pas la determinació del govern de preparar el referèndum, de cop i volta els mitjans espanyols (i els que no són espanyols) han descobert uns ‘plans ocults’. ‘Les maniobres [del govern català] revelen una gravíssima escalada d’enfrontament per part del sobiranisme català, fruit de la seva debilitat i de l’erosió que arrossega arran de les revelacions de Santi Vidal’, deia avui El Mundo a l’editorial.
I el discurs postdiàleg utilitza aquests plans ocults de fonament, d’excusa per a la repressió. També avui el periodista Joan Tapia publica un article a El Confidencial que va en aquesta lína: ‘Emparat en les declaracions de Santi Vidal, el PP ha enterrat de fet l’operació diàleg i ha recuperat el llenguatge de l’enfrontament radical.’ I recorda les paraules que va pronunciar dilluns el portaveu del PP Pablo Casado, quan va acusar la Generalitat de pràctiques totalitàries i xenòfobes. I encara avui Sáenz de Santamaría afegia des de l’escó del congrés espanyol l’adjectiu ‘absolutista’.
‘El botó nuclear de Puigdemont’
Tapia introdueix una tesi que ha fet forat en el govern espanyol, la de fer eleccions i referèndum el mateix dia. ‘Puigdemont pot estar temptat d’apujar l’aposta col·locant l’estat espanyol en una situació límit i més incòmoda que la de prohibir un referèndum il·legal. Pot convocar simultàniament, el mateix dia, eleccions autonòmiques legals i el referèndum il·legal.’ I diu que va demanar a un membre del govern espanyol com es podia impedir això. ‘No en vaig tenir resposta, però és evident que es necessitaria un cos policíac que obeís Madrid. Prenent a la Generalitat el control dels Mossos? Anant més enllà? […] Si Puigdemont dispara l’arma atòmica causarà un mal irreparable a l’edifici democràtic espanyol i deixarà desemparada la gran majoria de catalans.’
L’enduriment del to per part del govern espanyol ha anat acompanyat, com hem vist, de molt soroll ambiental, bufant en la mateixa direcció. També hi ha contribuït l’ex-dirigent del PP Alejo Vidal Quadras, amb un parell de piulets demanant l’ús de la força contra els independentistes. I Societat Civil Catalana ha presentat denúncies a la fiscalia contra Santi Vidal, Carles Mundó i Lluís Salvadó. Avui ja ha estat el govern espanyol que ha anunciat les seves intencions, en la mateixa línia. Ara tots van alhora.
L’últim exemple
Just l’endemà d’haver-se publicat aquesta anàlisi, hem vist un altre cas que respon a aquest esquema: des del mes d’octubre la web Dolça Catalunya va fer córrer un vídeo d’una conferència del director de VilaWeb, Vicent Partal, a Bellaterra, sobre la situació política del moment en el camí cap a la independència. El vídeo era editat i manipulat (vegeu-lo, i vegeu el vídeo la conferència), i el van fer córrer per la xarxa. Quan va esclatar la polèmica pel cas Vidal, aquesta mateixa web el va tornar a fer circular, i poc després s’hi van agafar l’ex-dirigent de SCC Joaquim Coll i el diputat de Ciutadans al congrés espanyol Juan Carles Girauta, que va piular el vídeo manipulat. I avui ha estat El País qui ho ha publicat en un article, que ha destacat fins i tot en la portada.
Avui un tal @jordipc s'inventa una historieta sobre mi a la portada d'@elpais_espana /1 pic.twitter.com/q8zkYI3751
— Vicent Partal (@vpartal) February 2, 2017
Si mireu el vídeo que ell enllaça veureu que @jordipc no va anar a classe de transcripció. Pobret. / 2https://t.co/YfT0vMCH3a pic.twitter.com/oYQp6ECGUd
— Vicent Partal (@vpartal) February 2, 2017
I si voleu entendre com és que @jordipc i @elpais_espana fan aquestes coses mireu aquest article. /i 3https://t.co/Yh6d5j8Ut6
— Vicent Partal (@vpartal) February 2, 2017
