Ahir Europa va votar contra la gran coalició espanyolista

Ahir al Parlament Europeu es votava una d’aquestes qüestions que aparentment tenen poca importància, però que en realitat ho canvien tot.  Els eurodiputats van votar el nou reglament de ports, que si tot va bé ha d’entrar en vigor definitivament cap a l’estiu, després de l’acord amb el Consell i la Comissió. La conseqüència serà definitiva: l’estat espanyol restarà obligat a canviar totes les seues lleis per incorporar els principis i les normes d’aquest nou reglament europeu.

Us deveu preguntar: i això per què és important? A tot Europa, per raons ben diverses, però al nostre país també, perquè posarà fi a l’espoliació que practica l’estat espanyol sobre els beneficis dels ports de València i Barcelona. Ara per ara, gràcies a un decret llei del PP, la meitat dels beneficis d’aquests ports se’ls enduu l’estat automàticament, que els espolia per finançar, diuen, els ports deficitaris. En canvi, a partir de l’entrada en vigor del nou reglament, això ja no es podrà fer. I què passarà aleshores? Doncs que els ports de València i Barcelona, i el de Tarragona i els altres, podran decidir què en fan, dels seus beneficis, i on els inverteixen per millorar encara més les capacitats pròpies. Per exemple, podrien estudiar de crear una companyia ferroviària pròpia i desfer-se del monopoli de Renfe, com van fer temps enrere els ports alemanys.

No és l’únic punt important aquest. El reglament també aprova la llibertat de tarifes portuàries, un element clau per tal que els ports del mediterrani puguen competir de forma eficaç amb els atlàntics en la captació del trànsit mundial. Fins ara Puertos del Estado, des de Madrid, fixava què pot cobrar un port, igual que fa Aena amb els aeroports. I ho fa no en funció de les possibilitats i els interessos de cada port en concret sinó en funció de les seues pròpies necessitats, de les de l’estat de terra endins.

Tanmateix, el debat i la votació d’ahir, encara són més interessants si els mirem des del punt de vista polític. El Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu, tots, van a favor de la proposta amb majories àmplies. I qui s’hi oposa? Bàsicament Espanya i Itàlia i, dins aquests estats, com un front monolític, PP-Ciutadans-PSOE. La gran coalició espanyolista que acabarem veient a la Moncloa ja opera a Brussel·les. I ja és derrotada.

Derrotada en un context molt transcendental. Tot això, com us podeu imaginar, el Parlament Europeu no ho fa pas per afavorir València i Barcelona. Tot això passa perquè la Unió Europea té una visió no nacionalista de la realitat i no pot entendre, per tant, les obsessions irracionals d’alguns. Per a Europa és lògic d’estimular els grans ports mediterranis (València, Barcelona, Marsella, Gènova) a ser competitius com a porta d’entrada del comerç asiàtic. I alhora estimular-los a competir, en les millors condicions possibles, amb el gran pol atlàntic que representen avui Rotterdam, Anvers i Hamburg. Això va en benefici de tots.

Contra aquesta lògica, que coincideix amb la lògica imperant al nostre país, ahir va aparèixer despullat i descarat el nacionalisme espanyol, que al benefici de tots hi oposa la seua particularitat. Una particularitat amb l’únic propòsit d’apuntalar la ineficàcia històrica del seu model, al preu que siga. I que ho fa brandant –només faltaria!– la seua constitució. Per increïble que puga semblar, PP, PSOE i Ciutadans van provar d’oposar-se al reglament de ports fent servir la constitució espanyola d’escut. Junts i indistingibles en el vot. I van votar com allò que són: nacionalistes espanyols furibunds, units contra la lògica europea, contra la lògica que tothom veu i entén. I van perdre.

Ara passarà que l’estat espanyol gestionarà la derrota menystenint el reglament. Ja ho sabem, això. Xavier Sala i Martín no va tardar gens a dir-ho, responent a la justificada alegria que, després de sis anys de feina, expressava l’eurodiputat Ramon Tremosa. No el compliran, aquest reglament, ja ho sabem. Com fa tres anys que no compleixen les inversions obligatòries al corredor mediterrani. A Brussel·les ja els coneixen, per això, els espanyols. I s’ho apunten.

He parlat abans de les obsessions irracionals d’alguns. No és la primera volta que els eurodiputats i el govern espanyol defensen a Brussel·les posicions incomprensibles. Ni la segona, ni la tercera, ni la quarta. I les conseqüències de tanta irracionalitat durant tants anys ja es van fent evidents: a Brussel·les tothom sap ja que el compromís espanyol amb la Unió s’acaba allà on comencen els seus interessos i la seua irracionalitat nacionalista. I per això Espanya cada dia es troba més aïllada a Europa, en justa reciprocitat. I per això la Unió l’assenyala com l’estat que menys compleix les seues obligacions. I per això ja no hi ha espanyols als llocs de decisió ni Espanya participa en els grans debats, ni la tenen en compte. I per això perden votacions clau com la d’ahir. Amb la visió posada en el futur de conflicte obert que ens espera, aquesta marginalització d’Espanya té un valor incalculable.

(PS. Això dels ports té un corol·lari que ja s’endevina a l’horitzó: amb els aeroports acabarà passant igual que amb els ports. Només és qüestió de temps…)