Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Després de tres hores i mitja de declaracions i de quinze minuts de descans, tornen a circular testimonis a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on es fa el judici contra el 9-N, amb Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega com a acusats. Ha arribat finalment el testimoni més esperat pels espectadors més informats: Dolores Agenjo, la directora d’institut de l’Hospitalet que es va negar a cedir el centre per al 9-N. D’entrada, la testimoni, que ha arribat al tribunal acompanyada per dirigents i membres de Ciutadans i Societat Civil Catalana, ha dit que es va sentir convocada a la reunió del 16 d’octubre ‘amb molta força’. ‘Per què amb molta força?’ ha demanat el fiscal. I ella ha dit que al correu de convocatòria era escrit amb un to de duresa que li feia pensar que es tractava d’una cosa molt important. A continuació, ha dit que a la reunió al Servei Territorial d’Ensenyament els van ordenar que cerquessin voluntaris per fer la consulta.

Agenjo ha dit també que els van ordenar que posessin els centres al servei de la consulta, però que no es donaria cap instrucció per escrit perquè la Generalitat era la propietària dels instituts. ‘Es donava per fet que s’havien de lliurar les claus sense cap més explicació’, ha dit. I que després d’aquesta reunió no va tenir cap més contacte amb el departament fins el 6 de novembre. Diu que va ser un responsable dels estudis de Formació Professional de la conselleria, Jordi Granell, qui va demanar-li les claus i que ella va dir que no. Després de negar-s’hi, diu que va parlar amb la responsable de l’alta inspecció de l’estat, que li va dir que no donés les claus del centre ‘per res del món’. Agenjo diu que va rebre una trucada de la directora del Servei Territorial, Montserrat Llobet, per demanar-li que donés les claus del centre. Però que, quan ella demanà una instrucció escrita, Llobet no va dir res més fins que l’endemà la va tornar a trucar amb un to amenaçador. ‘Ets l’única que queda’, diu Agenjo que li va dir Llobet.

A partir d’aquí, Agenjo ha fet una descripció dels fets posteriors amb amenaces, pressions i situacions violentes. Per exemple, quan va dir a un transportista que portava el material per fer la consulta que no el podia deixar.

Després de l’intent de la fiscalia i d’Agenjo de dibuixar aquest escenari de pressions i amenaces, és el torn de Jordi Pina, l’advocat d’Irene Rigau. Vol saber quan va decidir que no cediria les claus per a fer la consulta. Ella ha dit que es va mantenir a l’expectativa de rebre una instrucció per escrit. ‘Vostè tenia intenció de sol·licitar un document escrit per poder-lo lliurar a alguna autoritat?’, ha demanat Pina. Però el jutge president, el senyor Jesús María Barrientos, que havia permès que el fiscal fes tota mena de preguntes, ha impedit a la testimoni que respongués i ha dit que això no era d’interès (aquest fragment es pot veure al vídeo que encapçala la crònica).

Les urnes i les butlletes, sota sospita?
La represa havia començat amb Elisabet Abad, que era la directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (dependent del Departament de Justícia) quan es va fer la consulta. Li han demanat quina mena d’encàrrec havia rebut –elaborar les butlletes i les urnes de votació– i quan es va tancar el procés de contractació d’aquest servei de proveïment. ‘El dia 30 d’octubre la feina ja s’havia fet, lliurat i facturat’, ha deixat clar Abad. Cinc dies abans de la suspensió pel TC del procés participatiu. I com diria aquell: no hi ha més preguntes.

Güell acusa els inspectors d’extralimitar-se
Francesc Güell, que era inspector en cap de la delegació de les comarques de Barcelona del Departament d’Ensenyament, és el testimoni que permet a l’acusació de reprendre les indagacions sobre la mobilització dels directors dels instituts de secundària per al 9-N. El focus se centra en la reunió del 16 d’octubre al Servei Territorial per a aclarir dubtes sobre la jornada participativa convocada pel president Mas dos dies abans. En aquella reunió alguns directors van expressar dubtes i inquietuds sobre com s’hauria d’actuar el 9 de novembre respecte de la cessió dels centres com a punts de votació.

Güell ha estat assenyalat per dos testimonis anteriors, els inspectors Josep Alsina i Jesús Rull, que han dit que era qui havia donat la instrucció als inspectors del departament que no havien d’intervenir en la qüestió del 9-N. El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha començat a disparar preguntes sobre la reunió del 16 d’octubre i les indicacions que es van donar als docents i als responsables dels centres. El fiscal ha volgut també posar en dubte a quina mena d’ús es destinaven els centres quan es posaven a disposició del procés participatiu. Amb aquesta identificació de l’ús, el fiscal pretenia demostrar que no s’havien seguit els procediments estipulats per a usos socials dels centres que són propietat de la Generalitat.

Güell ha deixat clar que assessorar sobre l’ús dels centres per a una convocatòria com el procés participatiu no és competència dels inspectors. I que el màxim que havien d’haver fet el senyor Alsina o qualsevol altre inspector, era indicar als directors que havien d’adreçar els dubtes i consultes al Servei Territorial corresponent. Segons Güell, el senyor Alsina es va extralimitar en les seves funcions d’inspector. ‘No és habitual que un inspector faci informes sobre qüestions que no són de la seva competència’, ha dit Güell, manifestant-se sorprès per l’actitud d’Alsina.

Caridad Ramos torna a aparèixer
La defensa –Jordi Pina, per Irene Rigau– ha demanat a Güell si entre les competències dels inspectors hi ha la de informar l’alta inspecció de l’estat (en referència a Caridad Ramos, que va coordinar-se amb els inspectors Alsina i Rull). L’inspector en cap ha deixat clar que no. Que de cap manera no poden fer aquest traspàs d’informació els inspectors de la Generalitat. Aclarit això –que indica una intencionalitat concreta d’aquests dos inspectors–, Pina considera acabada la declaració de Güell.

Podeu llegir ací la primera crònica d’avui: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

I la crònica de la primera jornada d’ahir: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N