Ada Colau: ‘No acceptem lliçons dels senyorets de Convergència!’

L’acte polític que han fet Ada Colau i els comuns a Can Zam avui a migdia ha servit perquè ens adonem que, malgrat la intensitat del moment, Colau i Iglesias no omplen. L’assistència ha estat molt més baixa que en els mítings multitudinaris anteriors de Pablo Iglesias a Catalunya. Aquesta diada, hi ha hagut uns dos milers de persones i el parc de Santa Coloma de Gramenet ha quedat mig ple, o mig buit, a l’hora d’escoltar els discursos de Colau, Elisenda Alamany, Pablo Iglesias i Xavier Domènech. Els peixos grossos del món comú no han pogut aconseguir una mobilització multitudinària.

Ada Colau, tres setmanes abans de l’1-O, continua en l’ambigüitat. Ha dit que l’1-O era alhora una mobilització i un referèndum. Totes dues coses. Per una banda, ha dit que faria tant com fos possible perquè l’1-O es pogués votar a Barcelona: ‘Faré tant com pugui perquè aquells qui vulguin votar ho puguin fer i tinguin els drets polítics protegits. No ens espanten les amenaces, protegirem les institucions, però sobretot farem tant com puguem perquè aquell qui vulgui mobilitzar-se l’1 d’octubre ho pugui fer.’ Però al costat d’aquesta defensa de l’1-O, Ada Colau ha fet un atac: ‘El problema no és que es convoqui un referèndum unilateral respecte de l’estat espanyol, sinó que sigui unilateral respecte de la meitat de Catalunya. Volem un referèndum que interpel·li el conjunt de la ciutadania.’ Ambigüitat. Continuem així.

Però amb una novetat. Aquest matí s’ha vist una Ada Colau més enfadada, més enèrgica, que ha respost als atacs de covardia que ha rebut, aquests darrers dies, de la gent que l’acusa de no comprometre’s. Això, Colau, ho ha rebatut amb molt d’èmfasi i molt d’ímpetu: ‘No acceptem lliçons de ningú i menys dels convergents, que fins fa dos dies no tenien ni idea del que era la desobediència civil. No acceptem lliçons dels senyorets de Convergència! Molta de la gent del barri ens hem arriscat personalment i professional pels drets civils, arriscant detencions i patrimoni. I els senyorets de Convergència on eren? No només al despatx, eren amb el PP signant les mateixes lleis que ens reprimien! […] La valentia no és seguir la irracionalitat ni fer el que diuen a Junts pel Sí; valentia és ser coherent, és defensar el criteri propi, és defensar la pluralitat!’

L’expressió ‘senyorets de Convergència’ ha estat un dels moments culminants del dia i del seu discurs.

Visca Catalunya lliure i sobirana!
Pablo Iglesias ha arribat acompanyat per la plana major del seu partit (Echenique i Monedero inclosos) i amb prou feines ha esmentat la Diada. Un breu instant, per dir que és a Santa Coloma on es demostra que Catalunya ‘és un sol poble’, i en un eslògan final: ‘Visca Catalunya lliure i sobirana. Visca la fraternitat!’, ha cridat Iglesias. Però, sobretot, Iglesias ha vingut a fer un míting en cerca de vots. D’entrada, a PDECat i PNB, els l’ha demanat per a fer fora el PP. Després, enumerant els èxits de les ciutats i administracions on governen, l’ha demanat a la gent. I finalment, ha apel·lat a la unitat dins el partit. ‘Cal continuar construint i que la diversitat sigui un valor. Asens, Coscubiela, Albano, Jessica, tots junts dins un projecte ampli on càpiga tothom, per a construir una nova majoria a Catalunya.’ Una apel·lació a la unitat que en aquests moments preocupa Podemos. Perquè el dia que el líder de Podemos visita Catalunya, el líder de Podem no hi era. Albano-Dante Fachin no l’hi havien convidat.

Públic desconcertat
L’acte també ha servit per a posar-se en contacte amb el públic que s’ha arribat fins al parc de Can Zam. I aquí la sensació del votant es pot definir amb una sola paraula: desconcert. Els seguidors d’un moviment que tenen representants barallats dins el parlament català, enfrontats dins Podem i que inclouen persones tan allunyades entre sí com Jaume Asens i Coscubiela, són uns seguidors força desconcertats, avui dia. Alguns votaran, alguns altres no, i molts no saben encara què fer. Uns votaran sí, uns votaran no, uns altres nul. I alguns acceptaran els resultats, siguin quin siguin, i alguns altres diuen que no, que no pensen acceptar res.