A Àustria ha anat de molt poc…

Finalment, Àustria no tindrà un president d’extrema dreta. Però ha anat de poc, de molt poc. Alexander van der Bellen, el candidat verd que es presentava com a independent, ha guanyat només amb el 50,3% dels vots, contra el 49,7% del candidat de l’extrema dreta.

Ahir dilluns, a l’últim minut, els vots emesos per correu han desempatat i han capgirat el resultat de les eleccions. Per trenta mil vots. Diumenge a la nit Àustria, però, tenia un president d’extrema dreta i Europa tenia un problema gros, un més. Per primer vegada un cap d’estat dels vint-i-vuit es presentava al món com un totalitari, contrari a tots els valors que han conformat la democràcia europea.

És veritat que el president d’Àustria és bàsicament honorífic i que no té poders determinants sobre la vida pública del país. Però negligir la importància d’una elecció com aquesta seria enganyar-nos. Al cor mateix d’Europa el feixisme –i enteneu, si us plau, aquesta definició com un genèric lleugerament inexacte– treu el cap i demostra que pot arribar al poder. Democràticament.

Dins la Unió Europea ja hi ha uns quants països avui amb governs totalitaris, amb governs que tiben la democràcia fins a fer-la difícil de reconèixer. Seria el cas, ja consolidat per desgràcia, d’Hongria o més recentment de Polònia i FInlàndia. Grup totalitaris d’extrema dreta formen part del govern o són decisius per a formar govern també a Dinamarca, Lituània, Eslovàquia i Croàcia. I són presents en gairebé tots els parlaments europeus.

Fa encara uns pocs mesos algunes explicacions benvolents procuraven de fer veure que això passava per la manca de tradició democràtica dels països de l’est, per la mala gestió de la crisi dels refugiats i per la pressió que la ciutadania rep per les polítiques d’austeritat. Però, amb ser arguments certs, no ho són de suficients.

Els europeus tenim un problema. Amb el totalitarisme. I hem de reaccionar abans no siga massa tard. Perquè s’ha obert una escletxa en les nostres societats per on la por fa córrer idees i formacions que alguns es pensaven que no podien florir mai més a Europa. A Madrid dissabte la mateixa gent que prohibí les estelades va autoritzar una marxa feixista, les imatges de la qual regiraven la panxa de tothom.

Tenim un problema gros i n’hem de prendre consciència. Per aturar-ho ara que encara hi som a temps. Per aturar-ho des de baix i des de dalt. Des de dalt, aplicant amb contundència l’article dels tractats que castiga els estats que elegeixen autoritats antidemocràtiques. I des de baix explicant una vegada i una altra que el feixisme no és cap camí transitable per a una societat avançada. En això hem de ser contundents, hem de ser directes i hem de ser molts. Perquè aquesta vegada, a Àustria, la cosa ha anat de ben poc…