63% de participació i 79% de sí: aquest és el tema

Donades les circumstàncies, doncs, penso que ara es tractaria de crear un estat d’opinió general absolutament favorable a la independència, no, és clar, als convençuts, sinó a la resta de la població, molta de la qual no veu encara els avantatges de ser independents. Caldria abocar tots els recursos possibles tant de partits com d’entitats per explicar bé com seria la Catalunya independent, sense caure en contes de fades ni prendre la gent per rucs, sinó tot el contrari. Crear, en definitiva, una massa sòlida impossible de tombar.

Amb aquestes dades, està clar que la única eixida que se’ls acut als unionistes és evitar el referèndum. Però, tal i com van les coses, sembla més que probable que no ho aconseguisquen. De manera que cal esperar més esperpents encara. Fanalets, insults a la Monarquia, mirades travesses i mal d’ull, si menester fóra. I provocacions de tota mena. Però les dades fantàstiques són els percentatges de votants i de votants del Sí i també que els terminis ja són molt curts. Quasi es poden mesurar en dies, a hores d’ara. Per exemple; per al 30 de setembre, només resten 272 dies. I molt abans, ja s’hauran enllestit totes les lleis de desconnexió. De manera que fan bé d’estar espantats. Estan perdent, ho saben i nosaltres també ho sabem. L’únic que cal és mantindre la concentració, continuar fent la feina que s’ha de fer fins al final del partit. Però anem molt bé. Diguem que, amb aquestes dades, els Reis han vingut carregats. A l’altra banda, es veu que han deixat carbó.

Ho estem vivint cada dia. Sembla que no hi ha límits a tot el que estan disposats a fer els mitjans catalans a les ordres de Madrid per impedir la celebració del referèndum. I és lògic, perquè, com dius, l’alarma és gran.
La Vanguardia, per exemple, aquests darrers dies sembla que no tingui un altra missió que desgastar i desmoralitzar el procés. Aquest diari s’ha dedicat a fons a la tasca amb articles que tergiversen, ignoren la realitat i expliquen mitges veritats.
Curiosament els mateixos editorialistes (analistes de prestigi de tota la vida) de la casa, que es queixaven que el Brexit i la victòria de Trump als EEUU van estar contaminats per l’efecte de les falsedats que es van publicar, ells (i elles) estan utilitzant mètodes similars per ofegar el desig de llibertat del poble de Catalunya. Sembla que no els hi faci res perdre la reputació i escriuen el que sigui pe aturar quelcom que no es pot parar ni desviar. Han perdut el control dels esdeveniments i això no els hi agrada gens.

Està bé que Puigdemont s’identifiqui i faci seves les esperances de la societat catalana.
Està malament que Fachín vulgui que la societat catalana s’identifiqui i faci seves, les pors que ell te a la llibertat, i a la autodeterminació.
Està molt malament que la troupe de Catalunya Sí Que No Pot no faci suport a la bona -i majoritària- gent catalana que està farta de la injustícia secular espanyola, i que vulgui mantenir l’statu quo (ells, els progressistes radicals!!!!) enlloc de trencar amb la submissió.

Les xifres que es presenten són, certament espectaculars, i evidentment el govern espanyol també les té al davant i veient el seu desastre, està fent servir totes les armes no especialment violentes, de moment, que li queden per intentar aturar-ho i si no ho poden fer, desprestigiant tot el moviment independentista tan com puguin perquè si es fa el referèndum, els resultats siguin ben diferents dels que ara ja hi ha. Amb tot, no hem d’oblidar què pot passar amb les enquestes, el cas de Colòmbia, del Brèxit i de les eleccions americanes ho demostren, poden enganyar encara que marquin una tendència. Per això és important que el gruix sobiranista hauria de mantenir-se unit com un bloc de granit, con deia el Vicent l’altre dia. A partir d’ara qualsevol petit error de càlcul pot sortir molt car i cal actuar amb astúcia tant quan es parla com quan es fa la feina, i això val tant per als polítics com per a les entitats cíviques independentistes. No malgastem energies en buscar mancances en determinades actuacions pròpies, ja que tothom es pot equivocat quan estem a dins d’un procés complex i nou, i així, des del mitjanament convençut als més fidel partidaris de la independència, haurem de remar en la mateixa direcció. Si ho fem així només uns quants mesos més, ja haurem guanyat. Cal consolidar el gruix i si pot ser augmentar-lo fent praxis exemplars i que generin confiances. Que els independentistes actuem acuradament i siguem models a seguir, com en unes eleccions municipals.
De tota manera, un resultat un 51 % de vota afirmatius, seria totalment vàlid com ho va ser en sentit contrari a Quebec i a Escòcia. Si a uns llocs van valer, en el cas català també haurien de validar-se en cas que passés el mateix. Per tant poder estar contents perquè la victòria cada dia és més a prop. La primera fita, aprovar els pressupostos i tirar milles a tot gas amb les estructures d’estat.

Es una molt bon noticia, aquest 63% de participació i un 79% de Sí.

Per a mi està clar que la societat catalana, el poble català, en el seu conjunt, demostra que està mes unit que mai i que sap interpretar les noticies que ens venen tant de casa nostre, de l’Estat, com de l’estranger.

Extremadura.

http://www.vilaweb.cat/noticies/que-fa-que-extremadura-es-pugui-permetre-subvencionar-els-mobles-nous/

Les balances fiscals una vegada mes, la voluntat d’ofegar la economia dels països de parla catalana es un clara i perllongada evidencia.

Catalunya.

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/grans-reptes/aixecar-catalunya/297994/catalunya-reconeguda-ce-regio-capdavantera-envelliment-actiu-saludable.html

Sense diners, però amb una voluntat de ferro i una tasca constant i perseverant, ens reconeixen com la millor regió d’Europa.

Espanya.

http://www.publico.es/politica/consejo-culpa-defensa-del-accidente.html

La immensa vergonya del metro de Valencia, la immensa vergonya del accident del tren Alvia a Santiago de Compostela i la immensa vergonya de l’avió preparat per el ministeri de defensa per repatriar soldats de la guerra d’Afganistan Yak42.

Aquesta cascada de noticies, cada mes, cada setmana i cada dia, ens ajuden molt a prendre consciencia de qui som i que volem.

Potser per algú aquests 63% i un 79% siguin unes dades de sorpresa, però crec que reflexa clarament que la gent n’està farta i que sap interpretar perfectament aquestes noticies. Mes units que mai.

No sé si és gaire habitual que es publiquin les dades en brut de les enquestes d’opinió. En qualsevol cas crida l’atenció que El Periódico qualifiqui com a notícia (del dia 3 de gener) la publicació “en obert i al complet” de les dades en brut – sense interpretar ni cuinar – de l’enquesta GESOP comentada a l’editorial. Poques persones tenen la capacitat, la paciència o l’interès d’analitzar aquestes dades, així que no hi ha gaire perill per a El Periódico. Quin és l’objectiu, per tant, d’aquesta acció “de transparència”? Molt senzill: validar la campanya “eleccions contra referèndum”. Això es veu clarament amb les frases que obren la notícia (http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/encuesta-cataluna-gesop-periodico-diciembre-2016-abierto-completo-5722308):
“EL PERIÓDICO publica en abierto y al completo los microdatos, la ficha técnica y las tabulaciones del último Barómetro de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) publicado los pasados 18 y 19 de diciembre. Esta encuesta reflejaba que las tensiones del proceso soberanista están catapultando a ERC, que podría obtener hasta 50 escaños en el Parlament, mientras que sus socios, el PDECat y la CUP, se desplomarían.”

La mateixa enquesta li serví a El Periódico per publicar una notícia totalment diferent el dia 17 de desembre (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/referendum-independencia-enquesta-5697731) amb una interpretació cuinada sobre la opinió dels electors sobre el referèndum, interpretació ara desenmascarada gràcies a l’anàlisi de Seda Hakobyan i Alexandre Solano.

Seré molt clar. Primer, quantes vegades a les enquestes s’ha dit que passarà una cosa i n’acaba passant una altra? Per posar l’exemple més recent: estava clar que -segons les enquestes- Podemos desbancaria el PSOE, i al final ha passat una altra cosa molt diferent.

Segon, seguint els consells de Sunt Tzu: no menyspreis l’enemic. Al final tothom hi cau (fins i tot nosaltres). Però l’unionisme té un desavantatge molt clar que hauríem de saber capitalitzar: nosaltres no existim. Tots sabeu que no exagero que si en un escenari hipotètic hi ha un 100% de participació i guanya el Sí per un 99%, l’únionisme s’inventarà qualsevol excusa de psicòpata per a fer entendre que l’1% té més pes. Un exemple real: quants cops ha dit l’Arrimadas que els independentistes no som majoria? Ei, potser sí que C’s té majoria absoluta al Parlament i jo no he llegit bé les notícies! Conclusió: pels unionistes, el No sempre guanya.

I últim, si vols obtenir una victòria, a banda de fer les coses el millor possible, hi ha un pas que és decisiu: primer tu t’ho has de creure. Si cada cop que una font espanyola treu una polèmica com els “fanalets del diable amb l’estelada” a alguns independentistes (digues ANC, per exemple) ja els tremolen les cames… al final tampoc caldrà que fem el referèndum perquè si tenim un estat els espanyols tampoc estaran contents. Quin és el nostre objectiu: assolir l’estat o guanyar-nos la simpatia de Ronceros i companyia? Perquè són dues coses molt diferents.

Contra el referèndum, mentides. L’unionisme està emprant la catalanofòbia (la mentida) perquè sap que no pot convèncer a ningú a Catalunya. Això té incidència en certs sectors de l’altiplà però justament l’efecte és negatiu pels seus objectius. A aquesta irracionalitat i visceralitat s’hi afegeix la repressió via judicial. La resultant és força evident: un fracàs. No ens cal entrar a la polèmica.

Josep Mª: em sembla positiu tot el que ajudi clarificar quin nou Estat volem, sense corrupció evidenment entre altres coses. Hi tant.

Nomè un petit comentari per aquells que no entenen els resultats tan positius en relació a les anteriors dades. Resulta que no es el mateix preguntar en una enquesta si vols que Catalunya sigui independent…que pot resultar amb SI en un 48% o 49% de les respostes…a que realment fem un RUI amb el estat i partits unionistes en contra..i demanat boicit.i a les hores molts votants del NO es convertiran en abstenció pujant de forma automàtica el percentatge del SI…es com el 9N…però en aquest cas la participació seria molt mes alta (63%) validant però el NO no guanyaria