20-D: que CDC i ERC vagin junts o separats depèn de cinc factors

El dia 6 de novembre s’acaba el termini per a registrar coalicions de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Per tant, qualsevol pacte amb vista a presentar-se conjuntament s’ha de segellar abans de quinze dies. És per això que, paral·lelament a la negociació per la investidura del president de la Generalitat –prevista el 9 de novembre–, cada vegada és més present en el debat públic la qüestió del 20-D. Ahir, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va expressar la disposició de CDC i ERC d’anar ‘junts’ a les eleccions espanyoles. Tanmateix, també va explicar que la fórmula per a concretar aquest ‘junts’ podia tenir formes ben diferents i ‘supercreatives’.

Ens trobem, tanmateix, davant tres fórmules principals amb alguna variant: candidatura conjunta en forma de coalició; cadascú separadament; i no acudir a les eleccions espanyoles. L’última opció s’ha descartat. Tan sols la CUP té coll avall que continuarà la seva tradició absentista als comicis a les corts espanyoles. A ERC aquest debat ha estat molt incipient, mentre que a CDC no s’ha arribat ni a considerar. En les dues forces majoritàries de l’independentisme, que el 27-S van aplegar-se en Junts pel Sí, s’imposa la idea que mentre a Madrid es decideixin coses que afecten els catalans hi ha d’haver representació del sobiranisme. A més, sigui amb una fórmula conjunta o separadament, CDC i ERC pensen en la candidatura de les espanyoles com una mena de delegació negociadora que posi sobre la taula els avenços del procés d’independència que es facin des del govern de la Generalitat.

Per tant, desestimada per CDC i ERC l’opció de no anar a Madrid, queden dues vies sobre la taula: junts o separats. Si una cosa tenen clara els principals integrants de Junts pel Sí, és que ara no hi haurà batalla pública entre ells sobre la fórmula. Quan es prengui una decisió, s’anunciarà i es defensarà amb tots els arguments. Vegem quins són els condicionants de la decisió:

—El 27-S es va fer el plebiscit sobre la independència. El 48% dels votants van donar suport a la desconnexió de l’estat espanyol, mentre que un 39% va votar per la continuïtat a Espanya sigui com sigui. Per tant, segons les direccions convergent i republicana, el plebiscit ja s’ha fet. En aquella ocasió es va creure que la manera més pràctica i clara de fer visible el caràcter plebiscitari era mitjançant una candidatura que aplegués tots els independentistes, per bé que la CUP no s’hi va afegir. Per tant, si ara es vol evitar una nova interpretació plebiscitària de les eleccions, la millor manera és presentant-se separats. Tanmateix, la campanya electoral tornarà a girar inevitablement entorn de la independència. Per això, si finalment s’imposa la lògica de les candidatures separades de partit, hi ha una voluntat clara de cercar una fórmula d’unitat amb una marca al nom i un compromís estratègic comú.

—Ciutadans va ser la segona força més votada a Catalunya el 27-S. Si CDC i ERC s’haguessin presentat separats, probablement un dels dos hauria quedat darrere la formació unionista. La polarització o efecte plebiscitari va afavorir la concentració de vot unionista en Ciutadans. Aquest efecte pot ser més moderat en les eleccions del 20-D. El fet que les enquestes situïn el PP i el PSOE en les dues primeres posicions pot fer que Ciutadans es ressenti de l’efecte del vot útil que ara mateix fa de mal determinar. Amb tot, el discurs de regeneració política que fa Ciutadans per a l’estat espanyol pot afavorir un bon resultat d’Albert Rivera. Si la tendència del 27-S es confirma, Ciutadans pot disputar la primera plaça de la circumscripció de Tarragona a l’independentisme en cas que es presenti en dues candidatures. Aquesta imatge pot influir en la solució que acabin trobant CDC i ERC.

—El termini per a registrar coalicions pel 20-D és tres dies abans del ple d’investidura al parlament, que es farà el 9 de novembre. Si precisem una mica més, la veritable data de la possible investidura és l’11 de novembre. El 9 caldria una majoria absoluta per a investir el president. Si no hi ha cap acord sobre la retirada de la candidatura de Mas –cosa que permetria una investidura en primera sessió per majoria absoluta–, es farà una segona votació per a la qual tan sols caldrà la majoria simple. Aquest factor tindria molta més influència en la fórmula electoral d’ERC i CDC pel 20-D en cas que no haguessin tancat cap acord sobre la investidura. Aleshores, els dos partits consideren que es podria donar una imatge de caos general si, per una banda, no hi ha acord sobre el nou govern de desconnexió i, per una altra, cadascú va a la seva a les eleccions espanyoles. En resum: un no-acord al parlament la primera setmana de novembre pot afavorir una candidatura conjunta de CDC i ERC per donar una imatge d’unitat i confiança.

—Un altre aspecte que pot influir en últim terme en la decisió que han de prendre CDC i ERC és que la candidatura conjunta permetria integrar-hi col·lectivament les altres formacions sobiranistes: Demòcrates, Moviment d’Esquerres, Avancem i Reagrupament, entre més. Si es presenten bo i separats, aquestes organitzacions haurien de prendre partit per CDC o ERC. Probablement, CDC integraria Demòcrates i Reagrupament, mentre que ERC sumaria Moviment d’Esquerres i Avancem.

—Si es confirma definitivament que la CUP no participa en les eleccions espanyoles, hi haurà un espai d’esquerra rupturista independentista que quedarà sense referència clara. Una candidatura conjunta amb la participació de CDC dificultaria l’aprofitament d’aquest buit que mirarà d’aprofitar Podem i la fórmula que concreti l’entorn d’Ada Colau. En canvi, si ERC i CDC no s’ajunten, els republicans podrien mirar de seduir els votants de la CUP del 27-S. Amb tot, aquest moviment d’ERC permetria a CDC d’ocupar la centralitat ideològica amb menys competència en el camp sobiranista i podria combatre amb més claredat el vot a Unió.

Convergents i republicans han deixat clar que la decisió es prendrà amb criteris pràctics. És a dir, cercaran el màxim rendiment dels vots per a obtenir la màxima representació possible al congrés i al senat. El ball de noms per a encapçalar aquestes candidatures podria tenir també una certa influència en la fórmula. Però el pacte no escrit entre tots dos partits és de tancar la fórmula abans per a evitar un espectacle mediàtic. Tot amb tot, la solució definitiva no tardarà gaire a saber-se.