28.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.11.2016 - 09:41
Avui fa tres anys exactes del tancament a la força de RTVV. Aquesta acció, després del tancament també a la força de TV3 i Catalunya Ràdio, va significar que el País Valencià deixava de tenir emissores de ràdio i de televisió en la llengua pròpia, una situació absolutament irregular i condemnable.
Han passat des d’aleshores 1.096 dies. D’aquests, en 578 ha governat el Partit Popular i en 518 el bipartit PSPV-Compromís. D’ací a dos mesos, doncs, i segurament encara sense cap emissora en català funcionant, hauran passat tants dies amb l’un govern com amb l’altre. I si la situació fins ara ha estat irregular i condemnable a partir d’aleshores, a partir del gener, serà irregular, condemnable però també especialment incomprensible.
Quan el nou govern valencià va arribar al poder tothom n’esperava gests clars en la línia de recuperació del servei públic de ràdio i televisió, tan durament atacat pel règim del PP. Aleshores va causar sorpresa que es condicionàs el retorn de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio a la reobertura de Canal 9, però gairebé tothom va entendre el significat polític d’aquest gest. Tanmateix, ara la cosa comença a canviar i el malestar ja es fa evident. La reobertura de Canal 9 va més lenta que no voldria ningú i molta gent es pregunta si no seria sensat de reprendre, mentrestant i de seguida, les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio. Simplement perquè ha passat massa temps i, en aquest camp concret, els valencians no vivim en el dia a dia cap canvi respecte de l’època del PP, que en uns altres terrenys sembla tan llunyana.
Que la reobertura de Canal 9 és un procés complicat no ho discuteix ningú. I ningú no compara de cap manera el comportament d’un govern que tancava televisions i ràdios amb el d’un govern que, en tot cas, no ha trobat la manera de ser diligent a l’hora de reobrir-les. Però per als ciutadans valencians el transcurs dels dies sense que passe res és com més va més inexplicable i el govern de progrés comença a tenir un problema allà on no n’hi hauria d’haver cap.
