22.07.2015 - 11:27
La comissió constitucional del congrés espanyol ha aprovat la llei de seguretat sense debatre-la al ple. La norma permet a l’estat d’ordenar la mobilització dels mitjans materials i humans de les comunitats autònomes, inclosos els Mossos d’Esquadra i les policies locals, per a ‘garantir la defensa d’Espanya’. La llei s’ha aprovat amb els vots del PP i del grup socialista, que han pactat una trentena d’esmenes al text, i també UPyD. El grup de CDC i d’UDC, ERC i el PNB han criticat la llei, que consideren una invasió competencial.
La llei, aprovada amb trenta-set vots en favor i sis en contra, anirà ara al senat. Es presenta com una norma que garanteix a l’estat espanyol els instruments adequats per a afrontar els riscs i les amenaces coordinadament, de manera que pugui disposar els mitjans materials i humans de totes les administracions, també les autonòmiques i locals per ‘garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals’.
La norma obliga totes les institucions i autoritats de l’estat a ‘assegurar la disponibilitat dels serveis essencials’ per a les finalitats que determinin el govern espanyol i el consell de seguretat estatal, l’òrgan de coordinació entre les administracions que s’ocupa dels casos en què la seguretat ‘perilli’.
Aquest òrgan podrà dictar les directrius en matèria de coordinació, i dirigir i coordinar les actuacions de gestió de situacions de crisi. Es convocaran els representants de les comunitats autònomes ‘quan la seva contribució es consideri necessària’.
ERC, PNB, UDC i CDC hi voten en contra
Malgrat que el PP han posat damunt la taula a última hora una quinzena d’esmenes transaccionals per a provar de captar el sí de la resta de formacions, ERC, PNB, UDC i CDC han votat contra el text, que consideren que envaeix clarament les competències de les comunitats autònomes.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, ha afirmat que la proposta pretén d’avortar el procés a Catalunya i el resultat del 27 de setembre que han de donar peu a la creació de la república catalana. Tardà ha recordat que el PP ja limita els seus missatges sobre Catalunya a fer ‘advertiments i estats d’alarma, excepció i setge’.
‘Allò de què mai havíem sentit parlar ja es vehicula sense cap complex’, ha dit Tardà. Segons ell, el PP i l’executiu espanyol ja comencen a fer circular la possibilitat de suspendre l’autonomia per crear temor.
Per aquest motiu ERC havia presentat una esmena, rebutjada pel PP, que estableix que en cap cas no es podrà utilitzar la llei com a resposta a les decisions dels parlaments.
El portaveu d’UDC, Toni Picó, ha assegurat que la seva formació comparteix que cal abordar la seguretat, però no comparteix ‘la lletra’ de la llei, que és ‘una excusa’ per sostreure competències a les comunitats autònomes.
Segons Picó, ‘PP i PSOE es posen d’acord a llevar competències centralitzant-les en òrgans de l’estat’ amb una norma que implicaria ‘la imposició d’obligacions i el compromís de recursos de les comunitats autònomes’.
PP i PSOE pacten una trentena d’esmenes
La llei s’ha aprovat amb els vots a favor dels dos grans partits de la cambra. El portaveu del grup socialista a la comissió, José Enrique Serrano Martínez, ha rebatut les crítiques dels partits nacionalistes tot recordant que la política de seguretat és ‘competència de l’estat’ perquè la constitució ‘encomana al govern [espanyol] la defensa de l’estat’. Segons el PSOE, les seves esmenes han corregit ‘excessos’ com el fet que empreses privades participin en la seguretat estatal.
La portaveu del PP, Beatriz Rodríguez-Salmones, ha dit que ‘les amenaces i riscs del segle XXI’ han fet necessari que tots els estats aprovin estratègies de defensa i seguretat adequades, però aquesta llei no envaeix de cap manera les competències autonòmiques perquè es basa en el ‘pur respecte’ que diu que el PP ha demostrat envers les atribucions dels governs autonòmics.
De què parla, segons Salmones, és de la ‘col·laboració’ perquè ‘no s’entén la seguretat, sinó per la col·laboració de tots els poders públics en tot el territori espanyol’, malgrat que el control queda en mans de l’estat perquè ‘la seguretat d’una nació no és una competència compartida’.
