21.07.2015 - 15:40
El govern espanyol ha xifrat en 7.439 milions d’euros el dèficit fiscal de Catalunya el 2012, un 3,75% del PIB; 1.453 milions d’euros al País Valencià, un 1,48% del PIB; i 1.330 milions d’euros a les Illes Balears, un 5,08% del PIB. Ho ha exposat el Ministeri d’Hisenda espanyol segons els comptes públics territorialitzats, un càlcul similar al de les balances fiscals realitzat amb el mètode de càrrega-benefici. Catalunya és la segona comunitat amb un dèficit més elevat per darrere de Madrid (19.015 milions d’euros). Andalusia en canvi és la més beneficiada, amb un superàvit de 8.531 milions d’euros.
La resta reben més del que aporten. Andalusia té un superàvit de 8.531 milions d’euros, un 6,02% del seu PIB. La segona més beneficiada és Galícia, amb un saldo positiu de 3.946 milions d’euros, un 7,21% del PIB. Segueixen les Illes Canàries, amb un superàvit de 3.479 milions, un 8,58% del PIB; Castella i Lleó, amb 2.933 milions, un 5,42% del PIB; Extremadura, amb 2.655 milions, un 15,6% del PIB; Castella-La Manxa, amb 2.291 milions, un 6% del PIB; Astúries, amb 1.828 milions, un 8,4% del PIB; el País Basc, amb 1.562 milions, un 2,43% del PIB.
Tot seguit hi ha Ceuta i Melilla, amb 721 milions de saldo positiu que suposen una quarta part del seu PIB, un 24,49%; l’Aragó, amb 509 milions, un 1,54% del PIB; Navarra, amb 371 milions, un 2,09% del PIB; Cantàbria, amb 270 milions, un 2,19% del PIB; Múrcia, amb 98 milions d’euros, un 0,36% del PIB; i la Rioja, amb 42 milions, un 0,54% del PIB.
Si es té en compte el saldo per càpita, hi ha quatre comunitats que tenen dèficit. La primera és Madrid, on cada ciutadà aporta 2.927 euros més dels que rep; la segona és les Illes, amb un dèficit per persona de 1.192 euros i la tercera és Catalunya, amb un saldo negatiu per càpita de 984 euros. Per últim, al País Valencià el dèficit fiscal per persona és de 284 euros.
A l’altre extrem, cada habitant de Ceuta i Melilla obté 4.336 euros més dels que paga en impostos. El superàvit és de 2.401 euros per persona a Extremadura i de 1.704 euros a Astúries. A les Canàries cada ciutadà té un superàvit de 1.642 euros; a Galícia, de 1.423 euros; a Castella i Lleó, de 1.158 euros; a Castella-La Manxa, de 1.085 euros; a Andalusia, de 1.010 euros; al País Basc, 713; a Navarra, 576; a Cantàbria, 456; l’Aragó, 377; la Rioja, 131. Per últim, cada murcià rep de mitjana 66 euros més dels que ha aportat.
Dues maneres de calcular les balances fiscals
Els càlculs del Ministeri d’Hisenda espanyol segueixen la metodologia desenvolupada per l’acadèmic Àngel de la Fuente, que es basa en el mètode de càrrega benefici. Aquest mètode computa com a benefici per a les autonomies aquells equipaments que tenen seu a Madrid o en altres territoris però que tenen una repercussió sobre els ciutadans de l’autonomia. Així, per exemple, considera que el Museu del Prado aporta un benefici per a la resta de territoris, no només per Madrid.
En canvi, el mètode del flux monetari, que és el que fa servir la Generalitat de Catalunya per calcular les balances fiscals, té en compte la despesa que es fa directament en el territori català.
Així, segons els comptes públics territorialitzats del ministeri d’Hisenda espanyol elaborats amb el mètode càrrega-benefici, el 2011 Catalunya va tenir un dèficit de 8,455 milions d’euros, un 4,35% del PIB. Segons el mètode del flux monetari utilitzat per la Generalitat, el 2011 el dèficit fiscal va ser de 15.006 milions i el 7,7% del PIB, una xifra que gairebé dobla la que va donar el ministeri.
