Elisenda Paluzie: ‘La situació a Grècia és tràgica; però no sé si hi havia cap més sortida’

L’acord per al tercer rescat de Grècia ha disgustat bona part de l’esquerra catalana i europea. Després d’haver guanyat un referèndum contra les mesures econòmiques i financeres que la troica –FMI, BCE i CE– imposava als grecs en canvi d’un nou rescat, el primer ministre Alexis Tsipras ha acceptat finalment un pla contundent i contrari al mandat expressat a les urnes fa poc més d’una setmana. Per entendre quina és la situació que ha portat a aquest acord i saber quines conseqüències pot tenir, hem parlat amb Elisenda Paluzie, economista i degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Paluzie avisa: ‘La situació a Grècia és tràgica. Però no sé si hi havia cap més sortida.’ La conseqüència d’una sortida de l’euro: ‘Deu anys dramàtics.’

—Finalment, la UE ha imposat condicions dures a Grècia en canvi del tercer rescat. Creieu que serviran per a sortir del pou o poden acabar encara pitjor? Van en la bona direcció?
—Les mesures no són molt diferents de les que havien anat proposant. De fet s’han endurit per l’exigència de l’aval conformat pels actius que s’han de privatitzar. La situació a Grècia és tràgica. Però no sé si hi havia cap més sortida. A Grècia s’acumulen massa errors de tothom: una unió monetària mal dissenyada, amb països que no formaven una zona monetària òptima. En el moment de produir-se una crisi l’impacte havia de ser asimètric, i sense unió fiscal impossible de resoldre. Grècia no hauria d’haver entrat mai a l’euro.

—Era un estat massa feble?
—Per acabar-ho de fer més difícil que en el cas de l’estat espanyol o d’Irlanda, Grècia té un estat feble que no ha fet la reforma fiscal que aquí es va fer a la transició. No hi ha cadastre ben fet. Hi ha un munt d’impostos que fugen de tot control. La base fiscal és molt feble. L’economia grega és, a més, molt poc oberta, una excepció pel seu grau de tancament entre els països petits d’Europa que normalment són els més oberts internacionalment. No hi ha cap indústria competitiva. Parlem d’un estat que té el PIB per càpita d’Andalusia, sense les transferències fiscals de Madrid i dels Països Catalans, i amb unes institucions més febles que les espanyoles.

—Quina és l’alternativa ara?
—L’alternativa és sortir de l’euro. Però sortir de l’euro quan ja ets dintre no és igual com no haver-hi entrat mai. Sortir de l’euro i crear una moneda en situació de caos implica deu anys dramàtics, d’hiperinflació, de fallida dels bancs, d’impagament de pensions i de sous. A més, sense haver-se assegurat abans una base fiscal sòlida, encara és més difícil.

—Algunes veus consideraven que l’única sortida que tenia Grècia era la condonació del deute. Era viable això? Hi ha cap millora en les condicions sobre el retorn del deute en l’acord d’avui?
—En aquest acord s’accepta de negociar un allargament dels terminis de pagament del deute però no ara, només quan Grècia hagi complert totes les condicions del pla. No s’accepta cap quitança. De fet, es continua fent creure que aquest deute és retornable i no ho és.

—El govern de Tsipras s’havia resistit fins ara a acceptar condicions d’aquesta duresa. Què ha canviat aquestes últimes hores?
—Segurament, ha canviat que el govern de Tsipras ha pres consciència que en realitat Alemanya estava disposada que sortissin de l’euro. No sé si el referèndum va ser un intent d’influir-hi i enfortir-se en la negociació. Almenys per visualitzar que Syriza tenia un suport superior al propi suport electoral. Sigui com sigui, no ha funcionat. Segurament haurà acabat empitjorant les coses, augmentant la descapitalització dels bancs.

—Es va fer un referèndum en què va guanyar el no a les condicions que imposava la troica al nou rescat. L’interès econòmic s’ha imposat a la democràcia?
—Ja fa temps que la Unió Europea que es construeix menysprea la democràcia. Ja va passar amb alguns referèndums que es van fer en alguns països sobre la constitució europea i es van perdre. Tot acceptant que en un esquema de sobirania compartida, la sobirania dels estats és limitada. El problema principal és que no hi ha regles verament democràtiques ni institucions que regulin els conflictes de sobirania. O que delimitin clarament l’espai de sobirania dels uns i dels altres.

—Quan les normes no són prou clares…
—L’espectacle d’aquestes darreres setmanes afebleix Europa. La imatge que s’ha donat de directori o protectorat alemany d’Europa no és bona. Fins i tot acceptant les raons dels contribuents alemanys, i dels altres països europeus, que han aportat molts fons al rescat, en aquest drama no hi ha un sol culpable. El primer rescat va salvar també els bancs francesos i en part també els alemanys, que tenien molt deute grec. Alemanys i francesos són també responsables d’haver acceptat dins el club fa molts anys un membre que no complia les condicions.

—Les borses i la prima de risc diuen que han reaccionat positivament a l’anunci d’acord. Quines altres conseqüències pot tenir l’acord per als europeus?
—Les borses i la prima de risc han reaccionat positivament perquè no hi ha hagut el ‘Grexit’ ni, en conseqüència, el risc de contagi a Espanya, França, Irlanda, Portugal… Però creure que perquè s’hagi evitat aquesta sortida ara, aquest acord resoldrà el problema de l’economia grega és ser massa optimista. Les reformes que es demanen són ingents, i s’hauran de fer amb un govern humiliat, que potser acabarà convocant unes noves eleccions.