05.07.2015 - 20:28
El resultat del referèndum grec ha estat clar i rotund, i ha fet miques tots els pronòstics que havien indicat les enquestes aquestes últimes setmanes: una majoria àmplia dels grecs diuen no a les condicions de la troica (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional) per al manteniment del rescat financer de Grècia; han rebutjat l’augment d’impostos i la intensificació de les retallades de les pensions. El recompte presenta una distància molt gran, de més de vint punts: un 62% el no i un 38% del sí. Amb una participació de més del 60%, aquest resultat avala la posició del govern d’Alexis Tsipras i la coalició Syriza.
El no s’ha imposat a totes les regions gregues i significa un fort aval a la política de rebuig de l’austeritat que ha seguit el primer ministre grec.
Un cop ha sabut el resultat, Alexis Tsipras, ha dit que els grecs li havien donat un mandat a les urnes: ‘Trobar una solució sostenible amb Europa que tregui Grècia del cercle viciós de l’austeritat.’ I ha afegit: ‘El mandat que m’heu donat no és un mandat contra Europa.’ Tsipras ho ha dit en un missatge televisat enregistrat, flanquejat per la bandera grega i la de la Unió Europa. Segons ell, els ciutadans han dit quina mena d’Europa volen: ‘Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia.’
Per ell, ‘no hi ha solucions fàcils’, però sí ‘solucions justes i sostenibles’. Tsipras ha agraït el suport dels grecs pel ‘no’ en el referèndum, i ha remarcat que havia calgut superar la ‘situació difícil d’aquestes últimes setmanes’.
Conseqüències
A conseqüència del ‘no’ de Grècia, l’ex-primer ministre grec i líder de l’oposició de Nova Democràcia, Andonis Samaras, ha dimitit. Samaràs havia estat el principal defensor polític del sí a la consulta i havia estat precisament qui havia acordat el segon rescat grec que ha rebutjat Syriza, i que va caducar aquest 30 de juny.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha convocat una reunió d’urgència dels líders de l’eurozona dimarts a Brussel·les. El president de França, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es reuniran abans, demà al vespre a París, per estudiar la situació. A Berlín, el número dos de Merkel, Sigmar Gabriel, ha dit que el govern grec havia ‘ensorrat els ponts entre Grècia i la UE’, i ha afegit que trobava difícil d’imaginar que es poguessin iniciar les negociacions per un nou rescat.
El no grec ha caigut com una galleda d’aigua freda a Brussel·les, on tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com el del Parlament Europeu, Martin Schulz, havien advertit que el rebuig de les propostes podria menar a la sortida de Grècia de l’eurozona. Schulz ha dit que era un dia ‘difícil’ per a Europa, que era improbable que els bancs poguessin obrir dimarts i que calia estudiar immediatament un ‘programa humanitari’ per als grecs. També ha exigit propostes ‘completes’ per a negociar atès que l’alternativa és un període ‘molt difícil i dramàtic’.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha convocat una reunió telefònica per dilluns al matí amb el president de la cimera de l’eurozona, Donald Tusk; el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem; i el del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per parlar de Grècia. A més, ha dit que consultaria els líders dels divuit països membres de l’eurozona i s’adreçaria al plenari de l’Eurocambra dimarts a Estrasburg.
