29.06.2015 - 19:44
Després de mesos de negociació, s’ha trencat la possibilitat d’acord entre el govern grec d’Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i amb restricció de la retirada de diners, l’anomenat ‘corralito’. Ja hi ha hagut precedents en països com ara l’Argentina i Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.
—Com s’hi ha arribat?
Aquest cap de setmana molts grecs s’afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d’emergència. Mentre no es cap determinació sobre el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, a tot el país s’imposen restriccions sobre el capital bancari. El govern grec, amb la recomanació de votar que no al referèndum sobre l’acceptació de les condicions de la troica, decideix de no pagar, cosa que obre un munt d’incògnites sobre el futur de l’economia grega i de la continuïtat del país a l’eurozona.
—Què són els controls de capital?
En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s’apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada en massa de diners pot fer perillar l’estabilitat i la solvència dels bancs, i els pot acabar conduint a la fallida. I, alhora, això pot fer que l’economia del país sigui privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada del 1990 a Malàisia i a Tailàndia; a l’Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 2013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.
—Quina és la situació ara a Grècia?
La implantació del control de capital es pot fer de manera molt ràpida, tal com s’ha demostrat a Grècia i també com va passar a Xipre i a Islàndia. En el cas de Grècia, els bancs romandran tancats una setmana, i només se’n podrà treure un màxim de seixanta euros el dia. Es poden fer tant pagaments amb targetes de crèdit o de dèbit com transferències, però només dins Grècia. Les restriccions s’apliquen també als titulars de comptes grecs, per més que siguin a l’estranger.
—Aquests controls de capital són legals?
Aquests moviments de restricció de capital contradiuen un dels principis fonamentals que propugna la UE, pel qual els diners ha de circular lliurement dins de l’eurozona. Una de les raons de ser de la unió monetària és precisament assegurar el lliure flux de capital. En el cas de Xipre, la Comissió Europea va permetre aquests controls perquè consideraven que hi havia un risc significatiu d’una ‘completa desestabilització del sector financer’. I en el cas de Grècia, va donar permís per a fer-ho per la mateixa raó.
—Quina és la situació del tresor públic grec?
La situació del tresor públic és molt delicada. El govern ja ha dit que no podria pagar el deute pendent amb l’FMI. Però s’havia compromès a pagar els salaris del sector públic, les pensions i els pagaments de la seguretat social amb venciment el 30 de juny; tot plegat, per valor de 2.200 milions d’eutors. Tanmateix, hi ha organismes públics als quals ja s’ha demanat que lliurin les reserves d’efectiu que tinguin. El batlle de Salònica, la segona ciutat del país, s’hi ha compromès, però els d’alguns altres pobles i ciutats s’hi han negat.
—La importància del 20 de juliol
És molt difícil de predir què passarà la setmana vinent a Grècia, després del resultat del referèndum. Si Grècia finalment aconseguís una pròrroga del rescat fins després del referèndum de diumenge i en la votació guanyés el sí a les condicions que posa la troica, caldrà estar atents al 20 de juliol. Aquell dia hi ha el venciment del deute amb el BCE per 3.500 milions d’euros. Si Grècia no pogués pagar, no podria disposar de l’assistència del BCE i això afectaria directament la solvència dels bancs grecs.
—L’impagament pot portar a la sortida de l’eurozona?
Ara per ara cap país no ha sortit de l’eurozona, i, com que no n’hi ha precedents, no se sap gaire bé què es podria esdevenir en el cas de Grècia. Sembla clar que si al referèndum de diumenge guanya el no (a les condicions de la troica), Grècia es trobaria abocada a sortir de l’euro. El govern grec insisteix a dir que el referèndum no és sobre la sortida de Grècia de l’euro (l’anomenat ‘Grexit’), però tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com el govern alemany el presenten d’aquesta manera.
—Què passaria si Grècia deixés l’euro?
Sense liquiditat i sense capacitat d’obtenir-ne més, el govern grec s’arriscaria a un impagament forçat dels deutes. I això podria acabar portant Grècia fora de l’euro. Desenes de milers de milions d’euros s’han retirat de comptes privats i de negocis, i els controls de capital han deixat els grecs sense poder retirar quantitats importants de diners. La BBC cita declaracions del professor Iain Begg, de la London School of Economics: ‘Un impagament forçat s’esdevé quan les arques són buides; deixes de pagar els treballadors i dius que s’utilitzen tots els recursos per pagar les factures dels hospitals.’
Amb la sortida de l’euro, Grècia tornaria a la divisa anterior, el dracma, que, segons Begg, tindria una devaluació i una inflació immediates, amb risc d’una crisi bancària. La desocupació podria augmentar. Però també hi ha economistes que consideren que el retorn al dracma a la llarga acabaria beneficiant l’economia grega. Un d’aquests és Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, que en un article a The New York Times diu que ell votaria no al referèndum de Grècia. Krugman critica que la troica vulgui fer aplicar al govern grec les mateixes polítiques d’austeritat dels últims cinc anys, creu que tot plegat és una maniobra per desposseir el govern de Syriza i sosté que la sortida de Grècia de l’euro no seria pas tan mala notícia: per ell la devaluació del dracma no portaria pas una situació més caòtica que l’actual, ans ‘aplanaria el camí per a una eventual recuperació, tal com ha passat en molts llocs i en moltes ocasions.’
