27.06.2015 - 09:29
El Lluçanès se sotmetrà a un procés participatiu el 26 de juliol per decidir si vol ser comarca. Tretze municipis, la majoria osonencs, es poden convertir a partir d’aquest estiu en una nova realitat territorial que englobaria gairebé 8.000 habitants. Entre les preguntes que més neguitegen els habitants hi ha qüestions quotidianes, com si podran seguir anant al mateix metge o institut, o econòmiques com, per exemple, si suposarà un increment dels impostos que s’hauran de pagar. Des del Consorci del Lluçanès, Xavier Barniol, ha assenyalat que la nova comarca haurà de servir perquè els ciutadans accedeixin a serveis ‘més eficients i eficaços’.
El 26 de juliol ja s’apropa i els ciutadans del territori del Lluçanès tindran a l’abast l’oportunitat de constituir-se en una nova comarca si així ho decideixen. Fa uns mesos, alguns van viure amb certa enveja el que succeïa al veí Moianès, amb un passat de reivindicacions similar, i ara els lluçanesos convençuts esperen saber-se explicar bé perquè el resultat final sigui el mateix.
El 1611 la sotsvegueria del Lluçanès ja recaptava els seus propis impostos. Amb Felip V i el decret de Nova Planta la sotsvegueria, però, va deixar de ser una realitat territorial diferent i els seus municipis es van integrar a altres territoris. Des del Consorci del Lluçanès, el seu director, Xavier Barniol, ha explicat que de la mateixa manera que al Moianès es reivindicava la millor distribució de recursos, al Lluçanès a aquesta demanda també s’hi afegeix un component de sentiment de pertinença ‘que ve de molt lluny’.
La petició oficial dels ajuntaments per la creació de la comarca es va produir el 2010, tot i que no va ser fins l’any passat que els informes necessaris per seguir avançant en la tramitació de l’expedient van sortir favorables. Xavier Barniol ha explicat que els partidaris de la creació de la comarca veuen aquesta nova realitat territorial com una eina ‘necessària’ per dur a terme un treball conjunt en un lloc com el Lluçanès on, entre d’altres coses, ‘tenim uns índex d’envelliment elevats, la fibra òptica no arriba a tot arreu o no tenim una xarxa de transport estable’.
El mateix metge, el mateix institut, el mateix jutjat
Alguns dels tòpics i preguntes que s’ha instal·lat entre la població, tal i com han detectat des del Consorci, són si els seus habitants podran continuar amb la seva vida quotidiana tal i com estan fent ara. En aquest sentit, Xavier Barniol ha desmentit que la creació de la nova comarca impliqui canvis substancials en el dia a dia dels seus habitants a l’hora d’anar al metge, apuntar-se a l’insititut o anar als jutjats. El director del Consorci creu convenient explicar a la població que continuaran fent totes aquestes gestions del dia a dia als mateixos llocs on ho feien fins ara.
Ara bé, el fet de ser comarca, ha relatat Barniol, permetrà que algunes qüestions on ara el territori no té capacitat de negociació amb la Generalitat n’hi tinguin. Com per exemple poder negociar l’ampliació dels horaris del CAP amb el Departament de Salut o organitzar-se de la forma més adient per atendre les necessitats de la població. La idea, doncs, és que el Lluçanès ha de ser una eina per ‘consolidar’ els serveis que ja es tenen i que es vol continuar tenint i prestar-ne de nous que es creguin oportuns, amb el poder de decisió ara centrat des del mateix territori.
La creació del Consorci, una necessitat
El Consorci del Lluçanès és un ens voluntari a mode de petit Consell Comarcal que va néixer l’any 2001 per oferir serveis de manera mancomunada als habitants d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sobremunt (Osona), Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Sant Feliu Sasserra (Bages). Tot i que ara la seva capital sigui Prats, històricament la capital de la sotsvegueria era Sant Feliu.
A grans trets, la diferència entre el Consorci i un Consell Comarcal és la inestabilitat jurídica que els representa no tenir un pressupost fix i, per tant, els és més complicat pensar en projectes a llarg termini. Xavier Barniol ha explicat que des del 2004, el Consorci s’organitza en diferents àrees que gestionen serveis per a tots els municipis: serveis socials, promoció econòmica, formació, territori i turisme. Entre els serveis més destacats, hi ha la qüestió de la formació o el servei d’ocupació. Precisament la qüestió de l’atur és una de les que més orgullosos els fa sentir perquè ara mateix, la mitjana de persones desocupades al Lluçanès se situa al voltant del 10%, una xifra molt inferior a la mitjana catalana o a la d’Osona. Aquesta manera de treballar, ha explicat Barniol, semblant a la d’un consell comarcal, els proporciona més eficiència en els serveis que presten.
El Consorci passarà a ser el Consell Comarcal de Lluçanès
La creació de la nova comarca no suposarà la creació d’una administració nova, ha explicat Xavier Barniol. En aquest sentit, el Consorci del Lluçanès quedarà substituït automàticament pel Consell Comarcal del Lluçanès: una administració suplirà l’altra. D’aquesta manera, el repartiment general dels recursos que es faci des de la Generalitat passarà a distribuir-se de manera diferent i la partida que fins ara corresponia a aquests municipis i anava als consells comarcals d’Osona, Berguedà i Bages, es quedaran al Lluçanès. ‘Els recursos seran els mateixos, però la distribució serà diferent’, ha assenyalat Barniol. De la mateixa manera, els impostos que paguin els ciutadans seran exactament els mateixos, l’únic que diferirà serà la seva distribució.
Amb tot, caldrà buscar un ‘model de transició’ que permeti el treball del nou consell ja que la llei actual només permet la creació de nous consells comarcals a partir de la celebració de les eleccions municipals. Com que s’acaben de celebrar, amb la llei a la mà caldria esperar fins el 2019 per poder constituir la nova administració. Malgrat tot, la bona voluntat del Departament de Governació i també pel precedent de la creació del Moianès permetrà que tot i la llei vigent, el territori pugui funcionar amb normalitat. Com ja s’ha fet públic, aquest és el compromís del Govern un cop s’hagi celebrat el procés participatiu i aquest sigui favorable.
Actualment el Consorci gestiona entre 500.000 i 600.000 euros l’any per prestar els serveis que ofereix. Des del mateix ens, es calcula que amb la creació de la comarca, el pressupost es multiplicaria i es passaria a gestionar al voltant de 3’5 MEUR.
La campanya
A partir d’ara, els pros i els contres de la creació de la comarca es començaran a posar damunt la taula i entraran en debat. Ja s’han establert les línies generals de la campanya que es basarà en xerrades de proximitat als diferents municipis i l’elaboració de material escrit i el disseny d’estratègies que ajudin a fomentar la participació.
Un dels reptes amb què hauran de lluitar aquells que aposten per la creació de la comarca serà ‘ser capaços que el nou consell comarcal sigui de proximitat i eficient i que no sigui un òrgan burocratitzat més i poc operatiu’. ‘Hem de ser capaços de donar la volta a la llei actual’, ha dit Barniol.
A la consulta hi podran participar els majors de 16 anys i aquells que vulguin dir-hi la seva hauran de respondre a la pregunta ‘Vols que el teu municipi formi part de la comarca del Lluçanès?’. En cas que guanyi el ‘sí’, els plens dels tretze municipis que formen el territori decidiran si volen formar part de la nova comarca. Després la Generalitat elaborarà el decret que haurà d’aprovar el Parlament.
