26.06.2015 - 17:22
La feina del Comissionat per la Transició Nacional restarà invariable malgrat el recurs al Tribunal Constitucional espanyol que presentarà el govern espanyol contra el decret de creació d’aquesta figura. És el que ha afirmat la portaveu del govern, Neus Munté, després que el consell de ministres espanyol prengués avui aquesta decisió. El govern afirma que el recurs es basa en fonaments partisdistes. Munté ha afirmat que des del govern es continuarà treballant en tots els preparatius per a les eleccions plebiscitàries del 27-S i en l’elaboració de les estructures d’estat. A més, Munté també ha denunciat que ‘des del govern espanyol s’està practicant un autèntic setge contra la democràcia’. ‘El que volen és impedir l’exercici de la democràcia i la llibertat d’expressió i per aquí no passarem’, ha reblat.
Munté ha subratllat que el govern espanyol està impugnant un decret d’estructura, d’organització interna del propi executiu, cosa que ha trobat ‘ridícula’. En aquest sentit, a dit que no es pot ni imaginar que es pugui actuar contra les eleccions del 27-S, convocades en un marc ‘perfectament legal i democràtic’, tot i admetre les ‘reserves i desconfiances’ que té l’executiu de Mariano Rajoy respecte al fet que es pugui votar amb normalitat.
A més del decret de creació del Comissionat per la Transició Nacional, del qual s’és responsable Carles Viver Pi-Sunyer, el govern espanyol també recorrerà contra els plans executius per a la preparació d’estructures d’Estat i el pla d’infraestructures estratègiques, a més de ‘totes les previsions i actuacions desenvolupades a l’empara d’aquest decret, dels plans, o coincidents amb la seva finalitat’.
L’executiu acompanya el conflicte de competències amb una petició perquè el TC suspengui automàticament el decret i els plans d’acord a l’article 161.2 de la Constitució.
Així ho ha anunciat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Segons ha afirmat, d’aquesta manera l’Estat ‘culmina el procés’ que va iniciar el 17 d’abril quan va presentar un requeriment d’incompetència a la Generalitat que, segons la vicepresidenta espanyola, la Generalitat va respondre ‘negativament’.
Segons l’executiu espanyol el decret ‘vulnera la sobirania nacional que resideix en el conjunt del poble espanyol, la indissoluble unitat de la nació espanyola, la subjecció de tots els ciutadans i poders públics a la Constitució i a l’ordenament jurídic i el procediment de reforma de la Constitució’.
No es planteja un recurs d’inconstitucionalitat perquè es tracta d’un decret -i no una llei- i dels plans que l’acompanyen, i per tant la formula més adequada -segons La Moncloa- és presentar un conflicte de competències.
Amb tot, segons la vicepresidenta del govern espanyol, un cop el Tribunal Constitucional admeti a tràmit el recurs i la petició d’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució ‘aquest comissionat és com si no existís’ perquè queda automàticament suspès.
El recurs contra altres aspectes com la preparació d’estructures d’Estat i el pla d’infraestructures estratègiques va en la línia del recurs d’inconstitucionalitat que el govern espanyol també va presentar al juny contra les Lleis de la Generalitat de mesures i pressupostos de Catalunya per al 2015.
D’aquesta manera, segons Sáenz de Santamaría, l’executiu espanyol recorre ‘totes les decisions del govern de Catalunya o del Parlament de Catalunya per avançar en un procés de construcció d’estructurs d’Estat’.
El govern espanyol fonamenta el conflicte de competències en el fet que el decret de creació del Comissionat per a la Transició Nacional li atribueix ‘l’impuls, la coordinació i la implementació de les mesures necessàries per a la culminació del procés de Transició Nacional i el seguiment de la constitució de les estructures d’Estat’.
Amb aquest decret, segons el govern espanyol, la Generalitat està ‘adoptant decisions per a una eventual separació de l’Estat espanyol’ i atribueix al Comissionat ‘funcions que correspondrien a l’Estat al territori de Catalunya o destinades a preveure com s’assumirien aquestes competències per part de la Generalitat’.
L’executiu respon als arguments de la Generalitat assegurant que el govern català no pot justificar els seus moviments adduint que són de preparació d’una eventual reforma de la Constitució ‘perquè ni el contingut de les mesures ni la finalitat tenen com a objectiu la reflexió sobre un procés de reforma en el marc de la Constitució’, sinó encaminar-se cap a una ‘declaració unilateral d’independència’.
Sáenz de Santamaría ha afirmat que la creació de les estructures d’Estat per part de la Generalitat també té com a finalitat ‘assumir competències que corresponen a l’Estat’, i per tant és ‘manifestament inconstitucional’.
Per tant, segons l’executiu espanyol, el decret de la Generalitat ‘vulnera les competències de l’Estat en el seu conjunt, i en particular les relacions internacionals, hisenda pública, règim duaner, coordinació de l’activitat econòmica, ports, aeroports, ferrocarrils i transports, règim general de comunicacions i correus i telecomunicacions’.
