24.06.2015 - 06:00
Diverses personalitats de la cultura, la política i l’activisme als Països Catalans han signat un manifest de suport a Arnaldo Otegi i en defensa de la seva llibertat. El manifest, impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), forma part de la campanya internacional ‘Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa’. Entre els signataris hi ha Lluís Llach, Sergi López, David Fernàndez, Jaume Cabré, Feliu Ventura, Joan Tardà, Víctor Terradellas, Jaume Asens, Arcadi Oliveras, Montserrat Carulla, Vicent Partal i Jaume Mateu.
Dilluns vinent es farà un acte a Barcelona (dos quarts de vuit del vespre a l’auditori del CIEMEN) per reclamar l’alliberament del dirigent polític basc i el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració dels presos bascos, en tant que passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora al País Basc.
L’acte s’estructurarà amb una benvinguda a càrrec de Carles Riera, president del CIEMEN; una lectura del manifest de la campanya a càrrec de Gabriela Serra, activista històrica vinculada a la defensa dels Drets Humans, i una intervenció d’August Gil Matamala, jurista. La cloenda anirà a càrrec de Julia Arregi i Hodei Otegi, companya i fill, respectivament, d’Arnaldo Otegi. Es comptarà amb la presència de representants polítics, socials i culturals dels Països Catalans.
El CIEMEN, com a organització fortament compromesa amb els drets col·lectius dels pobles, és una de les entitats deganes a casa nostra en la solidaritat amb el procés de pau i normalització política que viu el País Basc. En aquest sentit, ha volgut acollir l’acte públic que mostri el suport de la societat civil catalana i el món de la cultura i la política al clam democràtic perquè Otegi no s’estigui, en virtut dels drets civils i les llibertats més elementals, ni un dia més a la presó.
Podeu llegir el manifest i veure els primers signataris:
Llibertat per a Arnaldo Otegi; presos bascos, a casa
«Ja fa cinc anys que el moviment independentista basc va obrir un profund debat sense precedents que va concloure amb una aposta inequívoca per vies exclusivament pacífiques i democràtiques, renunciant a la violència en la seva reclamació del respecte a l’autodeterminació del País Basc, i amb una disposició nítida a tancar totalment, mitjançant la paraula i el diàleg, el llarg conflicte violent que ha assolat la regió des de fa dècades.
A l’octubre de 2011, ETA responia positivament a la crida realitzada des de la Conferència Internacional d’Aiete (Sant Sebastià) que li demandava el cessament definitiu de la seva activitat armada de més de 50 anys i l’obertura d’un procés de diàleg.
El Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu va assenyalar Arnaldo Otegi, al seu dia portaveu de Batasuna i avui secretari general de Sortu, com “el líder d’aquest procés de pau”. Efectivament, Otegi va ser el dirigent més destacat entre aquells que van propiciar en les forces independentistes el debat sobre la necessitat d’apostar per la paraula per solucionar tot conflicte. La seva aposta per vies exclusivament pacífiques i democràtiques va ser resposta amb el seu arrest, a l’octubre de 2009, i amb la seva condemna posterior a més de sis anys i mig de presó per pertànyer a l’organització política Batasuna, il·legalitzada prèviament pel govern espanyol.
Malauradament, la fi de l’activitat armada d’ETA, que ha mostrat la seva disposició a un procés de desarmament i de diàleg i reconciliació que tingui en compte el mal de totes les víctimes, no ha comportat encara resposta positiva per part de l’estat espanyol.
Arnaldo Otegi, el cas del qual ha estat recorregut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, es troba en una presó espanyola allunyat dels seus familiars i amics. Així estan també prop de 500 presos bascos relacionats amb aquest conflicte. Dispersats en presons llunyanes al País Basc, freqüentment incomunicats, aquesta realitat provoca, a més, un càstig afegit als seus familiars, abocats a recórrer llargues distàncies per poder visitar-los.
Davant d’això, demanem la llibertat immediata de l’home que va saber arriscar per la pau i la democràcia, de qui va apostar per la paraula quan semblava que ningú no ho faria. El seu alliberament i el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració ben aviat dels presos bascos, són passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora a la regió.
Per humanitat. Per justícia. Perquè creiem en una solució sense vencedors ni vençuts. Perquè apostem per la pau. Per això demanem llibertat per a Arnaldo Otegi i el trasllat dels presos al País Basc.»
Han signat:
August Gil Matamala, Lluís Llach, Sergi López, Rita Marzoa, Narcís Comadira, David Fernàndez, Joan Tardà, Ricard Gomà, Víctor Terradellas, Jaume Asens, Arcadi Oliveras, Julià de Jòdar, Montserrat Carulla, Jaume Cabré, Armand de Fluvià, Aureli Argemí, Ricard Vilaregut, Carles Riera, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Joan Subirats, Jaume Botey, Eva Serra, Vicent Partal, Feliu Ventura, Jaume Mateu, Maria Suau, Margalida Ramis, Miquel Àngel Llauger, Míriam Acebillo, Mateu Morro, Tomeu Martí i Laia Climent.
