23.06.2015 - 06:00
La nit de Sant Joan, que es fa pel solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país. Segurament per això se celebra arreu de maneres tan variades: amb cavalls a Menorca, grans fogueres al País Valencià i falles a la zona del Pirineu. Hem fet una tria de les sis celebracions més destacades que es podran viure aquesta nit.
Alacant. L’himne de les festes de Sant Joan a Alacant diu ‘a la llum de les fogueres, s’abaniquen les palmeres’, perquè durant tota la nit la ciutat s’omple de focs artificials i d’espectaculars fogueres. Des de dissabte hi ha centenars de monuments artístics, carregats d’un fort component satíric, ‘plantats’ per tota la ciutat. Avui a mitjanit una gran palmera blanca llançada des del puig de Benacantil indicarà l’inici de la ‘cremà’. És una festa que es viu al carrer, on la gent fa revetlla a les ‘barraques’ instal·lades al costat dels monuments i on és habitual de demanar una remullada als bombers que apaguen el foc.
Andorra. La majoria de les parròquies andorranes celebren Sant Joan amb falles, però ací les fan giravoltar de tal manera que semblen boles de foc que envolten el portador. Això s’aconsegueix amb tires seques molt primes d’escorça que s’encenen per la punta. Com que son lleugeres i flexibles, és ben fàcil de fer-les giravoltar i obtenir un efecte espectacular. Durant tota la nit un seguit de portadors surten en cercavila pels carrers del poble encapçalats pel faller major. A Andorra la Vella el moment culminant és quan tots els portadors fan un ball conjunt per mirar de modelar la mateixa figura alhora.
Arties. Pel solstici d’estiu uns quants pobles del Pirineu organitzen baixades de falles, però a Arties, a la Vall d’Aran, s’ha desenvolupat una variant de la festa en què arrosseguen el ‘taro’, un tronc en flames pels carrers del poble. Amb el crit de ‘foc al Taro’ s’encén i es tomba un avet sec replantat des de fa dies a la plaça del poble. El moment principal de la festa és quan lliguen el tronc ardent amb cordes i l’arrosseguen tumultuosament per la vila a ritme de xaranga. Aquest ritual es fa per la creença que les flames i les cendres escampades pels carrers purifiquen i ajuden a allunyar els esperits malèfics.
Ciutadella. Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan són les de Ciutadella. Des de sortida del ‘be de Sant Joan’ el dissabte abans de la festa fins als jocs des Pla del dia de Sant Joan, se succeeixen tres intensos dies en què les exhibicions eqüestres i els caixers pagès i senyor són els protagonistes. La imatge més emblemàtica de les festes es veu durant el ‘jaleo’, quan els cavalls s’alcen sobre dues potes entre la multitud. També són destacables els jocs d’habilitat que es fan al Pla de Baixamar com ara el de ‘s’Ensortilla’, de ‘Ses Carotes’ i el de ‘Córrer Abraçats’.
Isil. Les falles d’Isil, al Pallars Sobirà, són les úniques falles del Pirineu declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L’espectacularitat de la festa s’ateny quan desenes de portadors davallen durant una hora per la muntanya amb un tronc encès sobre les espatlles. La processó lluminosa arriba fins a la plaça del poble, on s’encén la falla principal i es fan danses tradicionals al voltant. La primera referència contemporània que es té de la festa és del 1902 i la seva estructura s’ha mantingut pràcticament intacta des de llavors.
Xàvia. Per Sant Joan moltes poblacions del país fan fogueres i en algunes és tradició de provar de saltar per sobre del foc. Però allò que diferencia la nit de Sant Joan de Xàvia de la resta és que allà els saltadors ho fan amb una corona de murta en flor al cap. La tradició diu que aquest ritual l’han de fer els joves de la població per tenir fortuna la resta de l’any. Així la nit del 23 de juny tot de grups recorren les cinc fogueres que delimiten el nucli antic de la ciutat per saltar-les. Quan arriben a la darrera, que és la més gran de totes, formulen un desig i llancen la corona floral a les flames.
