23.06.2015 - 06:00
La decisió de l’Ajuntament de Barcelona de renunciar als Jocs Olímpics d’hivern ha despertat indignació al Pirineu, que és on s’haurien fet bona part de les proves esportives. Algunes autoritats ja s’han mogut i han fet una petició formal de reunir-se amb la batllessa de Barcelona. Ara com ara, no n’han rebut cap resposta.
La retirada de la candidatura dels jocs ha suscitat reclamacions històriques del Pirineu, com ara la necessitat de millorar les comunicacions amb la resta del país. Una infrastructura que cal millorar és la de la línia que uneix Barcelona i Puigcerdà: ‘La gent no la té en compte com a alternativa de transport, perquè tardes tres hores a arribar a Barcelona i els horaris no són segurs’, diu Ramon Moliner, batlle convergent d’Alp i president del Consell Comarcal de la Cerdanya. Moliner és un dels homes forts del projecte de candidatura i dels qui més hores ha dedicat a fer realitat aquest somni.
Per ell, el guany d’uns Jocs Olímpics d’hivern és incalculable: ‘L’aportació principal d’uns Jocs, al marge de l’activitat d’aquells dies, és què en queda després. És a dir, coses que habitualment es farien en cinquanta anys s’acaben fent en cinc o deu.’ I continua: ‘Per carretera estem ben comunicats amb Barcelona, però s’haurien de fer millores a la carretera de la collada i una bona obra al túnel de Toses, que és una obra de la qual es parla sempre, però que no arriba mai.’
Turisme i marca Pirineus
Moliner explica que, arran de la crisi, la principal activitat econòmica del Pirineu és el turisme: ‘Som comarques que durant molt temps hem viscut de l’urbanisme i l’auge de les segones residències. A partir de la crisi, l’urbanisme ha quedat aturat i ara vivim del turisme i del sector dels serveis. Assumim aquest paper.’
Núria Vidal, vice-presidenta de l’Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya, abona aquestes paraules i veu els Jocs com una oportunitat d’ampliar el flux turístic: ‘Tenim dues temporades molt fortes, la d’hivern i la d’estiu, però durant molts mesos no hi ha moviment. El fet de ser visibles en l’àmbit internacional ens pot ajudar a estirar aquest nivell d’ocupació.’
El gruix de turistes del Pirineu són Barcelona, Girona, Perpinyà i Tolosa. Vidal els anomena ‘meteodependents’: ‘Si volen venir el cap de setmana però el dijous anuncien que farà mal temps, ens trobem que ens cancel·len reserves. Per això volem atreure turisme de més lluny. Els Jocs ens obririen una porta a l’aparador internacional.’
Barcelona, capital
Tots els entrevistats diuen que Barcelona ha d’exercir de capital. ‘Barcelona no es pot limitar a dir què li convé com a ciutat. Si resulta que té el poder d’atreure el Mobile World Congress o el Campionat del Món de Natació, ha d’usar aquest poder d’atracció per fer-lo extensiu a tot el territori.’ Elies Nova, batlle de Llívia per Esquerra Republicana, també recorda que Catalunya i Barcelona es van situar al món gràcies als Jocs Olímpics del 1992. ‘Cal tenir memòria’, diu.
‘No som uns inconscients que volem portar els Jocs a qualsevol preu. Som els primers interessats que es facin ben fets. M’hauria agradat que ens haguessin escoltat’, diu Moliner. Però aquest malestar provocat per la renúncia d’Ada Colau és generalitzat entre la classe política del territori. Elies Nova diu que la decisió l’ha disgustat: ‘L’he encaixat bastant malament. La gent de Cerdanya ho tenia previst.’ I afegeix: ‘Es palpava il·lusió, sobretot en el sector de serveis, construcció i de les estacions. La candidatura s’esperava amb il·lusió perquè uns Jocs haurien deixat un llegat impressionant al Pirineu.’
