20.06.2015 - 12:24
El president Artur Mas ja ha dit com volia presentar-se al 27-S. Vol construir una candidatura com més unitària millor i més enllà dels partits. Amb la memòria ben fresca de la negativa d’ERC després del 9-N, Mas ha deixat clar que feia una crida a les entitats sobiranistes de la societat civil perquè construeixin una candidatura amb la màxima unitat possible per a les eleccions. I ha estat molt explícit sobre el seu paper: ‘Si cal, puc quedar al marge de tot això. Si faig una crida en aquest moment decisiu al món sobiranista, més enllà dels partits, no puc pretendre fer-la perquè vinguin amb mi. Puc oferir-me a que es compti amb mi en la mesura que calgui i a que se m’assigni el paper que toqui.’
Vegeu el vídeo del moment de la proposta:
Crida a la societat civil per a fer la unitat
Mas ho ha expressat així: ‘Faig una apel·lació directa a les entitats de la societat civil de parlar-ne. Evidentment, nosaltres ens posem a la seva disposició. I si no surt, nosaltres assumirem la nostra responsabilitat. Hi serem segur. Però no volem renunciar a fer allò que pensem que li cal al nostre país en el moment decisiu que hem de viure. Volem construir la màxima unitat possible al costat de les entitats de la societat civil organitzada del país.’
I ha assegurat que ‘construir la llibertat d’un poble exigeix alliberar-se de les agendes personals i corporatives’. ‘No es pot aspirar a construir un estat sense sentit d’estat’, ha conclòs.
Mas ha interpel·lat clarament les entitats sobiranistes a construir la unitat pel 27-S: ‘Fixeu-vos en la paradoxa en què ens trobem. Tot aquest procés l’ha impulsat el món cívic sobiranista. Però qui s’està agrupant per guanyar les eleccions? Els del ‘sí se puede’. En canvi, els sobiranistes no ho estem fent. Però com que hem de deixar de banda el món dels partits, es pot fer aquesta unitat des de la societat civil organitzada? Aquí hi ha un paper central. Hi ha molta gent que ha tret milions de persones al carrer. Que no han parat de treballar i saben que som en hores decisives. Em refereixo a l’ANC, a Òmnium, a l’AMI, a totes les que van ser al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Em dirigeixo directament a aquestes entitats i a la gent organitzada.’
I ha afegit: ‘S’ha parlat de la llista del president. És un concepte que a mi m’incomoda. És una personalització que no convé en aquest moviment que us deia. Quan dic a ANC, Òmnium i AMI si poden garantir el màxim d’unitat possible, demano que no pensin en la llista del president sinó en una llista amb el president. Si cal, puc quedar al marge de tot això. Si faig una crida en aquest moment decisiu al món sobiranista, més enllà dels partits, no puc pretendre fer-la perquè vinguin amb mi. Puc oferir-me a que es compti amb mi en la mesura que calgui i a que se m’assigni el paper que toqui. I també es pot comptar amb Convergència per a un moment com aquest. També es pot comptar amb gent de la democràcia cristiana sobiranista. També amb la gent del món socialista que està pel sí-sí. I la gent que prové del món del PSUC i l’ecologia sobiranista. Es pot comptar amb molta gent diferent.’
La crida ha estat així: ‘Fem la unitat des de la societat. Posem-nos els partits –tots els que vulguin– al servei d’aquesta societat. Qui vulgui que hi entri. Qui no vulgui, que en quedi al marge.’
’Convoco el 27-S per guanyar’
Mas ha explicat per què volia anar al 27-S: ‘Jo convoco les eleccions del 27-S per guanyar-les. Hem d’alimentar a fons el turbo de la il·lusió per la independència del nostre país. La força de la il·lusió és com el vent de popa, que és tranquil, i que t’ha de portar fins a Ítaca. Si no t’hi porta, et quedes a mig camí o amarrat al port de sortida. Hem de propulsar el vent de popa amb el màxim de revolucions per arribar a Ítaca.’ I ha afegit: ‘Com es torna a alimentar aquesta il·lusió? Què diu la gent quan passegem pel carrer? Màxima unitat, feu pinya, no us dividiu.’
Ha dit que anaven ‘de debò’, i que el trencament de CiU n’era l’exemple: ‘Hem posat la directa. Les conseqüències són les que són, però les assumim. La independència de Catalunya és una eina al servei d’un ideal de llibertat, però sobretot al servei del benestar de la gent i d’un país que funcioni molt millor.’
Ple caràcter plebiscitari
’El 27-S té l’objectiu de resoldre a les urnes si volem la independència’, i ha afegit: ‘Els uns i els altres volen esborrar-ne el caràcter plebiscitari. Si les eleccions del 27-S no surten bé per als sobiranistes, aleshores acceptaran de cop que era un plebiscit. Però ara diuen que tenen caràcter autonòmic. I uns altres volen fer una altra mena de plebiscit: el de l’eix esquerra-dreta o de la lluita de classes, com diuen ells. Fixeu-vos que això pot desdibuixar el sentit de les eleccions del 27-S sobre la independència. Els qui volen fer una altra mena de plebiscit coincideixen amb els altres en un objectiu: fer fora el president Mas. I què té a veure treure’m a mi de la presidència amb el caràcter plebiscitari de les eleccions? Aquesta gent intentarà que l’agenda de les eleccions sigui aquesta. Cal vigilar molt amb aquells que tenen la voluntat d’imposar l’eix esquerra-dreta en aquestes eleccions.’
I ha afegit: ‘En aquest plebiscit t’has de decantar pel sí o pel no. En els plebiscits no hi ha matisos. Cal decantar-se per un dels dos riscos: el risc de construir un estat i el risc de no fer-ho. De l’estat espanyol no arriba cap oferta de millora per Catalunya.’
Un país millor si es té l’eina que cal
Mas ha interpel·lat sobre la Catalunya que es pot construir amb la independència: ‘Podem tenir un país amb els resultats educatius de Finlàndia. I tant que sí! Però necessitem les eines que té Finlàndia. Podem aspirar a tenir un model industrial com Baviera o Baden-Württemberg. Però necessitem poder impulsar un sistema de formació professional com la seva. Podem tenir un sistema de comunicacions com els flamencs i els valons? Sí que podem. Però necessitem un estat que impulsi el corredor mediterrani i les infrastructures que necessitem. El nostre sistema de salut ja és un dels millors d’Europa. Però amb els recursos necessaris podrem atendre les necessitats dels ciutadans amb plenes condicions. I les pensions? Aquest argument que sempre ens posen des de Madrid. Però Catalunya té molta més capacitat que no l’estat espanyol per pagar les pensions i garantia el sistema de pensions. I això ho podrem fer amb menys desocupació, més inversions, més dinamisme econòmic… Podem tenir un model de recerca universitària com té Israel. Hem avançat molt però podem aspirar a situar-nos entre els millors en el camp de la universitat.’
Mas ha afirmat que ‘la força motriu per construir aquest nou país és el sobiranisme i no cap altra’. I ha afegit: ‘Per bones intencions que puguin alimentar les altres formacions no sobiranistes, no podran fer cap d’aquestes coses sense les eines d’un estat independent.’ I també: ‘Quan nosaltres pensem en la sobirania, ho fem pensant en tothom. També pensem en els que no ho són.’
Al principi de la seva intervenció ha recordat com va anar la negociació que va seguir el 9-N i que va acabar amb un acord amb ERC el 14 de gener. Ha dit que ara no era el moment de valorar si va ser un bon acord o no, sinó que calia mirar endavant amb les condicions actuals. També ha volgut recordar que s’havia signat un pre-acord de full de ruta que encara podia incorporar més formacions polítiques i que havia estat assumit per CDC, ERC, Òmnium, ANC i AMI.
Mas ha comentat que aquests últims mesos havien nascut alguns moviments polítics que s’havien caracteritzat per anar en contra de determinades coses. Fa uns mesos no existien i ara sí que hi són i s’ha de comptar que poden canviar els resultats de les eleccions. També ha avisat del risc de confiar en els ‘sí se puede’ perquè tenen l’anhel de la justícia social però no volen aconseguir l’eina que la pot fer possible. ‘Amb una autonomia intervinguda i esquifida no s’aconseguirà mai la justícia social’, ha dit.
La separació amb Unió
Sobre la separació de CiU, Mas ha dit que Unió havia resolt la seva posició sobre la independència. Mas ha dit: ‘No hi va haver cap ultimàtum a Unió. Vam quedar que després de les municipals resoldrien la seva posició. Sabeu quins han estat els resultats, sabeu quines han estat les conseqüències. La separació no és per raons de forma, ni de matisos. És un tema de fons. No ens agrada que això hagi passat després de tants anys de col·laboració.’
Vídeo integre de la conferència de Mas:
