17.06.2015 - 06:00
Vivim les últimes hores de Convergència i Unió? Tot fa pensar que sí. Després de l’estratègia del calamar que la cúpula d’Unió va fer amb la consulta interna, afegint confusió al procés d’independència deliberadament, Convergència els ha formulat la pregunta que no es van atrevir a fer: independència sí o no? I la pregunta tenia forma d’ultimàtum: dos dies o tres per a obtenir resposta o ‘atenir-se a les conseqüències’. Divendres la pugna s’ha d’haver aclarit. I tan sols faltarà concretar-ne les conseqüències. De moment, avui la cúpula d’Unió ha convocat una reunió del comitè de govern extraordinària.
Dos actes paral·lels
Dissabte s’escenificarà la resolució d’aquesta aliança de 37 anys entre convergents i social-cristians. Per una banda, Unió ha convocat el consell nacional. Per una altra, Mas fa un acte a Molins de Rei per anunciar la seva estratègia amb vista al 27-S. El president vol arribar a l’acte de dissabte amb el conflicte resolt. Per això s’ha imposat un termini de dos dies o tres a Unió. Mas vol anunciar la seva llista sense càrregues ni interferències i vol que quedi clar el compromís inequívoc amb la independència. Tot allò que pugui crear confusió ha de ser eliminat, expliquen fonts pròximes al president. I això afectarà també els consellers que van escampar la tinta del calamar diumenge passat: Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Joana Ortega. L’entorn del president diu que no es pot arribar al 27-S amb segons quines motxilles.
Pugna a Unió per les sigles
El partit de Carrasco i Formiguera, degà de la política catalana, juntament amb ERC, viu aquests dies una de les pitjors crisis internes d’ençà de la famosa escissió d’Anton Cañellas i els Centristes de Catalunya-UCD el 1978, justament l’any de l’aliança amb CDC. Es pot repetir ara aquella situació? Un enfrontament entre nacionalistes i favorables de l’aliança amb la UCD d’Adolfo Suárez? Actualitzada ara entre independentistes i unionistes, la pugna és inevitable. Diumenge van mesurar forces i el partit va aparèixer dividit. Però la pregunta no era sobre qui havia de quedar-se’n les sigles. Ara, en canvi, sí. Qui són els hereus de la Unió del 1931? Duran i Lleida, Espadaler i Pelegrí o bé Castellà, Rigol i De Gispert?
Alguns membres del sector independentista donen per fet que la cúpula no acceptarà d’anar a les eleccions del setembre defensant la independència. No hi creuen i són diametralment contraris a un estat independent per a Catalunya. Per tant, el president Mas haurà de tirar pel dret sense comptar de moment amb les sigles d’UDC. La cúpula actual d’Unió mirarà de guanyar temps i de presentar CDC com l’única responsable del trencament. Però la decisió ja ha estat presa. Els independentistes podran repescar el partit dissabte al consell nacional? No serà fàcil, però la claredat de Convergència pot ajudar a decantar aquells qui diumenge van votar a favor del plantejament de Duran pensant que podia servir per a negociar el full de ruta amb Mas.
