12.06.2015 - 21:12
El sector independentista d’Unió ha celebrat aquest divendres el míting final de campanya abans de la consulta del 14-J, en què han demanat que els militants votin ‘no’ a la pregunta formulada per la direcció. D’una banda, per ‘evitar que el procés es debiliti’ i, de l’altra, per aconseguir ‘salvar’ el partit. Destacats membres com Núria de Gispert, Joan Rigol, Toni Castellà i Mercè Jou han retret a la direcció democratacristiana la seva ‘ambigüitat calculada’ i l’aposta per una tercera via que veuen impracticable, més encara després dels darrers pronunciaments judicials de l’estat espanyol. Han reclamat estar al costat del president de la Generalitat, Artur Mas, per reforçar el caràcter plebiscitari del 27-S.
L’acte ha comptat amb la participació de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un altre ex-president de la cambra catalana i el també coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol; el dirigent Toni Castellà; la diputada Mercè Jou; el fill de Manuel Carrasco i Formiguera, Raimon Carrasco; i un membre d’Unió de Joves, Daniel Serrano. Un míting en què el sector sobiranista d’Unió ha fet una crida als indecisos perquè votin ‘no’ a la pregunta del proper diumenge com una forma de donar suport a ‘la fraternitat, la justícia social, la independència del país, a UDC i a una Catalunya rica i plena’, en paraules de Castellà.
Els crítics s’han adreçat igualment a la militància per demanar-los que no es deixin vèncer per ‘les pressions’ i que, lluny de sentir-se ‘deslleials’ amb el partit -com han apuntat aquests dies alguns membres de la direcció-, no siguin lleials a plataformes com Construïm ni als seus fundadors, ha instat Jou. El dirigent democratacristià Toni Castellà també ha ironitzat amb aquest moviment: ‘L’objectiu d’UDC mai pot ser salvar Espanya, sinó construir Catalunya. Que lleig sona això de construir. Ens han canviat el sentit de la paraula’, ha dit.
Així mateix, De Gispert ha assegurat que hi ha sectors de la direcció d’Unió que tenen com a objectiu ‘debilitar’ el procés, fet que ha lamentat i davant del qual ha reclamat enèrgicament un vot contrari a la pregunta plantejada. Pregunta, per cert, que ha tornat a criticar per la seva complicada formulació i ambigüitat, segons ha indicat.
La presidenta del Parlament ha reconegut que aquesta campanya li ha resultat ‘agredolça’ per les crítiques que ha rebut per manca de neutralitat. Malgrat això, ha dit que tenia clar que havia de posicionar-se públicament a favor del ‘no’ perquè actualment el seu partit li genera ‘un problema de consciència’. ‘I per sobre de tot està la meva consciència’, ha afegit emocionada entre forts aplaudiments dels assistents al míting celebrat aquest divendres al vespre a l’Ateneu Barcelonès. També ha explicat que durant aquests dies molta gent l’ha aturada pel carrer per demanar-li ‘fer fora a Duran’.
A més, Jou ha lamentat que membres de la direcció del partit posin ‘més condicionants’ al procés independentista del país que no pas a la permanència dins l’Estat. Un estat, ha afegit, que demostra dia a dia i sentència rere sentència que el diàleg i la tercera via no són possibles. Per tot plegat, ha opinat que alguns dels membres d’UDC tenen ‘síndrome d’Estocolm’. S’ha referit de forma explícita a Joana Ortega, a qui ha demanat que ‘reflexioni’ per què promoure el 9-N i no ser ara al costat dels sobiranistes del partit. I és que al seu parer, la formulació de la pregunta de la consulta del 14-J ni tan sols permetria la celebració del procés de participació que va tenir lloc el 9 de novembre.
De la seva banda, l’expresident de la cambra catalana Joan Rigol ha assenyalat que el debat plantejat a Unió transcendeix el partit perquè el país ‘espera’ una resposta nítida del soci de coalició de CDC en favor de les aspiracions de llibertat de Catalunya. El debat al si d’UDC ha de servir per reafirmar el suport al president de la Generalitat, Artur Mas, i el caràcter plebiscitari del 27-S a partir d’un posicionament clar dels militants a favor o no de la independència, ha argumentat. De fet, ha considerat que el país ha d’afavorir el procés d’emancipació des d’un punt de vista democràtic i cívic però allunyat de la caritat vers l’Estat.
