11.06.2015 - 18:23
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una declaració sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que declara inconstitucionals els actes per a preparar el procés de participació ciutadana del 9 de novembre de l’any passat. Mas ha dit que la sentència confirma que ‘la constitució espanyola s’ha convertit, al cap de trenta-set anys d’haver estat redactada, en un cul-de-sac per a les aspiracions democràtiques d’una part molt significativa del poble de Catalunya’. Segons ell, el caràcter plebiscitari del 27-S encara es reforça.
El president ha volgut recordar com es va arribar al 9-N: ‘Després d’unes eleccions avançades al parlament, el novembre de 2012, amb l’eix central del dret de decidir i el mandat explícit de fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya, en va sortir un parlament amb dos terços favorables al dret de decidir. També hi va haver un acord sobre la data i la pregunta de la consulta. També vam demanar al congrés espanyol la cessió de la competència per a convocar un referèndum. Vam rebre un no rotund. També hi va haver l’aprovació amb majoria molt àmplia de la llei de consultes. I també vam arribar al 9-N després de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya. També vam rebre el suport de gairebé tots els ajuntaments de Catalunya pocs dies abans del 9-N.’
I ha recordat: ‘El 9-N va ser el compliment d’un mandat democràtic amb un suport molt gran. L’estat tenia una actitud furibunda amb el propòsit d’impedir que els catalans poguéssim votar. I el 9-N va tirar endavant. El 9-N no es pot anul·lar ni esborrar. Hi és i va existir. El 9-N s’escriu amb lletres d’or en la història democràtica d’aquest país.’
I encara més: ‘L’estat espanyol es va pensar que no es faria. Primer va fer tant com va poder perquè no es fes. Ens mirava amb actitud de perdonavides… Com que es pensaven que no el faríem, van pair-lo molt malament. I no tan sols van recórrer al Tribunal Constitucional a cada pas que vam fer i van acabar posant querelles penals per quatre suposats delictes de membres del govern.’
Mas ha dit que aquesta declaració d’inconstitucionalitat no podria esborrar el que ja es va fer: ‘El TC, més que jutjar el procediment de preparació del 9-N, diu que Catalunya no pot preguntar a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya. També diu que la ciutadania no es pot expressar sobre aquesta mena de qüestions. Però el 9-N es va fer sota l’aval del dret d’expressió. I el TC diu que no ens podem expressar com ho vam fer. La constitució espanyola s’ha convertit, al cap de trenta-set anys d’haver estat redactada, en un cul-de-sac per a les aspiracions democràtiques d’una part molt significativa del poble de Catalunya. Sigui a favor de la independència o a favor del dret de decidir. Si quan es va redactar la constitució era una avinguda ampla que havia de permetre les aspiracions dels catalans, ara és un cul-de-sac.’
Així mateix, ha volgut reforçar el caràcter plebiscitari del 27-S: ‘Tenim aquesta sentència que reforça totes les anteriors. Ens diuen que no tenim sortida per a dilucidar el futur polític de Catalunya. Ho hem intentat tot, aquests anys. Però se’ns barren tots els camins i se’ns tanquen totes les portes. La meva pregunta és: queda reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S? La meva resposta és evident, oi? No tenim cap més alternativa que la convocatòria de les eleccions. Ho veieu, que no hi ha cap altre camí perquè Catalunya s’expressi sobre el seu futur? Hi ha qui vol fer servir les eleccions per a unes altres coses. Però per a decidir les altres coses hi ha les eleccions que es convoquen cada quatre anys. Aquestes no són per a això. Són per a fer un plebiscit sobre el futur de Catalunya.’
