11.06.2015 - 14:37
El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha acordat per unanimitat de declarar inconstitucionals els actes de la Generalitat per a preparar el procés de participació ciutadana del 9 de novembre de l’any passat. Els magistrats consideren que es va vulnerar la competència exclusiva de l’estat en la convocatòria de consultes que ‘afecten l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional’. La decisió és una resposta al recurs que l’advocat de l’estat espanyol va presentar contra el 9-N alternatiu, un recurs que també va forçar-ne la suspensió perquè reclamava l’aplicació de l’article 161.2 de la constitució mentre no es resolgués la sentència. Al febrer el TC ja va declarar inconstitucional la consulta originària.
La sentència feta pública avui es refereix a les actuacions que la Generalitat va dur a terme després de la suspensió cautelar del decret de convocatòria de la consulta, és a dir, els preparatius per al 9-N alternatiu. I diu que són ‘inconstitucionals en la totalitat i viciades d’incompetència’, perquè ‘la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i al finament de l’ordre constitucional no correspon a la comunitat autònoma’.
Segons la sentència, de la qual ha estat ponent la vice-presidenta del TC, Adela Asúa, malgrat que ‘no hi ha un acte formal de la convocatòria’ del 9-N alternatiu (el decret del 9-N original ja va ser declarat inconstitucional el 25 de febrer), cal entendre les actuacions ‘materials’ vinculades al 9-N alternatiu ‘com un tot’, com a actes ‘imputables al govern de la Generalitat de Catalunya’.
Els magistrats conclouen que la Generalitat va anar més enllà de les seves competències perquè ‘una comunitat autònoma no pot convocar ni fer actuacions formalitzades jurídicament o no que afavoreixin la convocatòria d’una consulta popular, encara que no sigui referendària, que desbordi l’àmbit de les competències pròpies i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts’.
‘Les preguntes afecten l’ordre constitucional’
La sentència analitza el contingut de les dues preguntes que es van sotmetre a consulta dels ciutadans de Catalunya i conclou que ‘no hi ha dubte’ que totes dues ‘plantegen una qüestió que afecta l’ordre constituït i també el fonament mateix de l’ordre constitucional’.
Segons els magistrats, les preguntes (‘Vol que Catalunya es converteixi en un estat?’ i, en cas afirmatiu, ‘Vol que aquest estat sigui independent?’) incideixen ‘sobre qüestions fonamentals que es van resoldre amb el procés constituent’ i que, per tant, serien ‘sostretes a la decisió dels poders constituïts’.
Les preguntes, continuen, ‘pressuposen un reconeixement indirecte al poble de Catalunya d’unes atribucions que resulten contràries als articles 1.2 i 168 de la Constitució’.
‘L’única via és la reforma de la constitució’
En aquest marc asseguren que quan la consulta que es vol sotmetre al criteri dels ciutadans incideixi sobre aquestes ‘qüestions fonamentals’ sobre l’estructura de l’estat, ‘l’única via que es pot utilitzar és la de la reforma de la constitució en els termes que la carta magna preveu’.
Els magistrats també sostenen que les actuacions de la Generalitat tenen relació amb el decret de convocatòria del 9-N original ‘que va ser suspès cautelarment i després declarat inconstitucional i nul’. Per aquest motiu conclouen que les preguntes del 9-N alternatiu ‘també desborden l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya’.
Aquesta ‘infracció constitucional […] es projecta ineludiblement sobre el conjunt d’actuacions de la Generalitat de Catalunya preparatòries o vinculades amb la referida consulta’, car les preguntes ‘són inseparables de la resta d’elements que integren el conjunt d’actuacions de la Generalitat impugnades’.
