08.06.2015 - 06:00
Les eleccions d’ahir a Turquia van tombar un dels gran tabús de la política i la societat turques: l’existència de minories nacionals i religioses. Per primer vegada els kurds hi seran representats com a tals i hi haurà també diputats cristians de procedències diverses: armenis i siríacs, a més de iazidites.
Turquia, nascuda de la descomposició de l’imperi otomà, el genocidi contra els armenis i l’intercanvi forçat de la població grega, ha intentat durant dècades aparentar que és una nació monolítica. No ho és i durant anys l’esforç de les minories per aconseguir els més mínims drets ha estat molt complicada. L’estat turc resta obligat pels tractats internacionals, concretament pel tractat de Lausana, a reconèixer les minories grega, jueva i armènia de manera legal. Així i tot, durant molt de temps n’ha fet cas omís. Pel que fa a les altres minories, la situació és molt pitjor encara: les ha considerades inexistents.
Aquesta és una guia dels principals grups nacionals i religiosos amb una presència important a Turquia avui:
Àrabs. Presents a la frontera amb Síria. La majoria són musulmans sunnites però també hi ha cristians.
Armenis. Els armenis eren la població indígena de bona part de l’Anatòlia fins al genocidi perpetrat contra ells pels turcs el 1914. El genocidi armeni va implicar pràcticament desaparició d’aquest poble dins les fronteres de la nova Turquia. La negació d’aquest genocidi ha estat un dels pilars del nacionalisme turc durant dècades.
Avui la població armènia de Turquia es concentra sobretot a Istambul. Durant la campanya electoral Erdogan s’ha referit sovint en termes despectius a la ‘màfia armènia’, tot i que curiosament en les files del seu partit hi ha un candidat armeni que ha estat elegit diputat. Hi haurà almenys tres parlamentaris identificats com a armenis en el nou parlament, un fet realment sorprenent.
(Enllaç: Marmara és un diari que s’edita en armeni a Istambul.)
Assiris o siríacs. Els assiris o siríacs són un grup cristià que va tenir un paper important en l’administració de l’imperi otomà però que amb l’adveniment de la república turca va ser víctima d’una greu repressió. Actualment són una minoria molt petita però en el nou parlament hi haurà pel cap baix un diputat siríac, escollit en les llistes kurdes. Els siríacs, perseguits a Síria i a l’Irac per l’anomenat Estat Islàmic s’han aliat també en aquests estats amb els respectius governs kurds.
(Enllaç: Projecte Joshue)
Búlgars. Els búlgars són la principal minoria de la part europea de Turquia i causa de conflictes permanents entre Bulgària i Turquia, que han afectat sovint les negociacions sobre la Unió Europea. Turquia ha reconegut que fa cent anys un gran nombre de búlgars van ser expulsats del nou estat turc però no ha fet res per compensar-ho.
Llevantins. Es tracta d’una peculiar comunitat hereva dels croats que encara es pot trobar en grans ports i ciutat com Izmir o Mersin. Són cristians de ritus llatí, tècnicament catòlics però separats de l’església catòlica.
(Enllaç: Llevantins a Istambul)
Grecs. La creació de Turquia va implicar un terrible intercanvi de poblacions, el 1932, entre un milió i mig de grecs que van ser forçats a abandonar-la i mig milió de turcs que vivien a Grècia i van ser obligats a anar a Turquia. Els grecs tradicionalment vivien en tota la costa turca, tant la de la mar Negra com la de la Mediterrània. El tractat de Lausana permetia a uns dos-cents mil grecs de continuar vivint a Turquia però avui n’hi deu haver uns vint mil a tot estirar, que viuen sobretot a Istambul. El nacionalisme turc és particularment ofensiu contra els grecs.
(Enllaç: Portal de la comunitat grega d’Istambul)
Jueus. La presència de jueus a l’actual Turquia és ancestral, tal com relata la Bíblia. El tractat de Lausana obliga Turquia a tractar els jueus com una minoria religiosa. Actualment hi ha uns vint mil jueus a Turquia, molts dels quals descendents dels expulsats dels regnes d’Espanya, que parlen ladí.
Kurds. Els kurds són la principal minoria nacional a Turquia i són la població dominant a la part oriental d’Anatòlia. Representen en total una quarta part de la població de Turquia. Durant dècades els kurds, que parlen una llengua iraniana, han lluitat contra l’estat turc per aconseguir drets nacionals i civils que els eren constantment negats. Per exemple la llei electoral exigeix d’obtenir el 10% mínim en totes les zones de Turquia per a poder tenir representació al parlament.
Aquests darrers anys la repressió contra els kurds s’ha moderat, alhora que les organitzacions kurdes han abandonat la lluita armada i s’han consolidat estats semiautònoms kurds a l’Irac i Síria. Les eleccions d’ahir han portat per primera vegada un partit kurd al parlament, aliat amb moviments d’esquerres a les altres zones de Turquia.
(Enllaç: KurdisCat)
Iazidites. Els iazidites són una minoria religiosa que viu escampada per la major part de l’Orient Mitjà i que té presència a Turquia en la zona de frontera amb Síria. Tenen creences vinculades a les religions de l’antiga Mesopotàmia, entre les quals el zoroastrisme.
