04.06.2015 - 06:00
La vaga de fam en defensa de l’occità del conseller regional d’Aquitània, David Grosclaude, ha donat fruit. Ha fet comprometre el govern francès a respondre a les seves demandes. Per aquest motiu Grosclaude ha abandonat ja el dejuni que mantenia des de feia vuit dies. En un comunicat anunciava que ahir a les 19.30 havia arribat un document signat pels ministres d’Educació i Cultura en què es comprometien a autoritzar la creació de l’Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO), que és la demanda que feia el conseller.
‘Tot això demostra que quan ens unim per exigir el que cal per a la promoció de la nostra llengua, podem aconseguir-ho’, diu Grosclaude. I convida tothom a acudir davant la seu del Consell Regional d’Aquitània, avui a les 16.30, per celebrar que el govern francès hagi cedit. Aquests darrers dies, la seva protesta ha rebut mostres de suport a Occitània i als Països Catalans.
El comunicat de Grosclaude també diu:
«De fet, l’estat formarà part de Oficina Pública de la Llengua Occitana. Això vol dir que participarà en el funcionament i en el finançament de l’oficina, al costat de les regions. Aquest és un element que no hauríem pas pogut obtenir abans de la nostra mobilització.
La carta diu que l’OPLO serà creada abans del final de l’estiu.
Tot això demostra que quan ens unim per exigir el que cal per a la promoció de la nostra llengua, podem aconseguir-ho.
Certament, em vaig trobar obligat a utilitzar un mitjà d’acció no convencional. Ho vaig fer perquè m’hi vaig veure obligat, tenint en compte que havia utilitzat tots els mitjans convencionals.
Aquests dies de mobilització no tenen comparació amb tot allò que he experimentat en el passat en les meves lluites per la llengua occitana. Estic commogut per la reacció espontània de tots els qui m’han fet costat.
He pres la decisió de deixar la meva acció. Ja he aconseguit el que demanava.
Hi ha més batalles per lluitar. Hem demostrat que en tenim la capacitat.
Demano als qui puguin que vinguin demà a partir de les 16.30 davant el Consell Regional d’Aquitània per a celebrar aquesta victòria d’una política pública per la llengua occitana, decidida per dues assemblees regionals, que han pres consciència de la seva responsabilitat en aquesta qüestió.
Finalment, per a aquells que estan preocupats per la meva salut, vull dir-los que aquesta setmana ha estat llarga, però no hauria de tenir conseqüències negatives per a mi. Demà al matí aniré a veure un metge per tal que em faci una avaluació.»
‘França tem que la república sigui amenaçada per les llengües’
VilaWeb va entrevistar David Grosclaude ahir, abans que rebés la notícia de la carta enviada pel govern francès comprometent-se a crear l’Oficina Pública de la Llengua Occitana. Aquestes són algunes de les seves respostes:
—El motiu de la protesta és purament lingüístic?
—Sí. Hi ha una mala voluntat per part de l’estat, que no vol afrontar les qüestions lligades a la llengua –o no li interessa. Però l’oficina s’ha de crear perquè és la voluntat de dues regions que tenen en comú la llengua occitana. No entenc per què l’estat tarda tant a fer el pas.
—Aquestes últimes hores moltes persones s’han mobilitzat per donar-vos suport. Hi ha fins i tot una ciutadana occitana que també ha començat una vaga de fam. Us esperàveu aquestes reaccions?
—Em semblen reaccions naturals. Al cap d’una setmana sense cap resposta clara de l’estat és normal que la ciutadania perdi la paciència. Hi ha manifestacions i sembla que n’hi haurà més. Volem una cosa molt senzilla i que no costa gens: l’aplicació d’una decisió democràtica.
—Jaume Sastre també s’ha solidaritzat amb vós. Us ha inspirat d’alguna manera?
—No directament. Vaig creure que ja havia utilitzat totes les formes de comunicació amb l’estat que tenia a l’abast i aquesta forma de protesta, la vaga de fam, era l’única que em quedava. No tenia cap més via. Vaig parlar amb responsables de l’estat, vaig anar a París a negociar i em van dir que ho estudiarien, que no hi havia cap problema. No he rebut mai cap carta, cap resposta formal. Res. Després d’un any d’insistir-hi he dit prou.
—Els mitjans francesos han fet difusió de la vostra vaga de fam?
—Sí que n’han parlat, però el problema que tenim són els diaris de París. Vivim en un país molt centralista i els mitjans també ho són. Pensen que nosaltres no som republicans. Però jo ho sóc. ‘Republique’ es pot traduir a l’occità, al català, al bretó… No ens entenen. Tenen por que la república es vegi amenaçada per les llengües.
