03.06.2015 - 06:00
La conselleria d’Educació del govern valencià continua preparant les mesures amb vista al curs vinent, per més que als responsables actuals els quedin pocs dies de gestió. Avui es reunirà la mesa tècnica del departament per aprovar les instruccions d’inici del curs 2015-2016, que poden hipotecar la política educativa del nou consell durant el primer curs de mandat. Els canvis en educació i en llengua al País Valencià han de ser prioritaris, tal com demanen un seguit d’entitats, malgrat no constar en els cinc eixos programàtics bàsics per al nou govern pactats entre Compromís, PSPV i Podem.
El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, deia el cap de setmana passat: ‘Som en un escenari d’emergència educativa. Cal reconstruir l’escola que volem després de vint anys d’atacs indiscriminats.’ Aquesta entitat va presentar el mes de febrer el document ‘El model d’escola que volem‘, per posar les bases d’allò que hauria de ser l’escola pública del País Valencià.
La comunitat educativa valenciana fa anys que batalla contra l’actual model d’ensenyament i en defensa d’una escola pública de qualitat en català. Per això una de les principals demandes que fa és que es derogui el decret de plurilingüisme, aprovat el 2012, que redueix les hores de català. Compromís és el partit que ha mostrat més oposició al decret de plurilingüisme. En el programa electoral proposa mesures per a potenciar el català a les aules, garantint-ne l’ensenyament a tots els centres educatius, tant públics com concertats, i a tots els nivells educatius, des de l’educació infantil fins a la universitària. Així mateix, es compromet a dotar els serveis d’ensenyament del català de més recursos humans, materials i econòmics.
Aquestes propostes encaixen amb algunes de les demandes d’Escola Valenciana. El president de l’entitat posava deures a fer al nou govern de la Generalitat: entre les mesures d’urgència educativa hi ha la demanda de solucions ràpides i senzilles per a evitar el tancament del col·legi Ciutat de Cremona d’Alaquàs i recuperar les unitats educatives en escoles d’Ontinyent i de Castelló.
D’una altra banda, Moreno demana que, un cop constituït el nou consell, s’impulsi una nova llei educativa valenciana ‘per garantir que l’escola siga pública, de qualitat i amb els millors programes educatius possibles’. I exposa més mesures, com ara la creació d’una secretaria autonòmica de política lingüística adscrita a la presidència de la Generalitat ‘per garantir una política transversal de normalització i per ampliar l’àmbit d’actuació, que no es pot limitar a l’educació i la cultura.’
Més foment de l’ús del català
Els canvis en política lingüística que proposa l’entitat són recollits en el document ’30 x 30′ presentat el novembre del 2013, en ocasió dels trenta anys de la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià. Entre més mesures, Escola Valenciana demana l’impuls d’una llei de política lingüística, la integració de la Generalitat a l’Institut Ramon Llull, la creació d’una oficina de drets lingüístics, la normalització del català en la justícia, l’homologació de títols i certificats acadèmics en tot l’àmbit lingüístic del català, la retolació pública en català, campanyes per l’etiquetatge en català, la creació de l’institut valencià de les indústries culturals, que TV3 i IB3 es puguin rebre al País Valencià, etc.
Tant Compromís com el PSPV s’han compromès a acomplir la majoria d’aquestes demandes; per exemple, a recuperar les emissions de TV3 i IB3 al País Valencià. I en política lingüística coincideixen a l’hora de proposar iniciatives diverses de foment de l’ús del català en l’ensenyament, en l’administració de justícia i a fer campanyes per a fomentar-ne l’ús social. També recullen la demanda d’homologar els títols acreditatius de la competència lingüística en català que atorga l’administració valenciana amb les altres administracions del país.
Adéu al decret del plurilingüisme
Quant a política educativa, el PSPV concentra la majoria de propostes a aportar més recursos a l’ensenyament públic i a reorganitzar-lo, una qüestió també fonamental en el programa de Compromís i de Podem. En un punt concret, els socialistes diuen: ‘Desenvoluparem un pla integral de foment del plurilingüisme. Per garantir que tot l’alumnat finalitze l’educació obligatòria amb el domini de les nostres dues llengües oficials, valencià i castellà, i un coneixement adequat d’una llengua estrangera, especialment l’anglès. Derogarem l’actual decret del plurilingüisme.’
En l’acord per al nou govern valencià sembla que aquest últim punt no hagi de ser pas cap impediment, perquè tant socialistes com Compromís i Podem volen suprimir ràpidament les disposicions del decret del plurilingüisme, que ha acabat perjudicant encara més la presència i l’ús del català a les aules.
Ara, Compromís concreta més el model lingüístic que vol atènyer en l’ensenyament, i en canvi el PSPV i Podem s’expressen d’una manera més vaga: els socialistes diuen que volen ‘una nova legislació lingüística educativa, un nou decret de plurilingüisme, un nou decret del currículum i una nova ordre de funcionament dels centres, que assumeixin els objectius pel que fa al valencià de l’estatut, i els de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià’. En el programa Podem es diu que cal garantir que els alumnes dominin tant el català com el castellà, i que per això s’han de posar els mitjans necessaris perquè tothom qui vulgui fer l’escolarització íntegrament en català ho pugui fer.
Però Compromís vol anar més enllà de la Llei d’Ús; critica que el PP no l’hagi tinguda en compte, però els objectius de la llei, diu la coalició, s’han de superar. Vicent Marzà explica a VilaWeb que el model que cal aplicar és el d’immersió integral en català, amb presència del castellà i d’una tercera llengua estrangera i fer possible la introducció d’una quarta llengua. ‘Ara per ara, hi ha molts línies en marxa, però hi haurà d’haver progressivament una transició cap a un model d’immersió en valencià.’ Un model en què les altres llengües es vagin introduint progressivament, a mesura que avança l’escolarització del xiquet, com a llengües d’aprenentatge.
Serà durant la negociació entre tots tres partits, que avui mateix continua, quan es veurà si PSPV i Podem assumeixen també el model d’immersió en català que proposa Compromís.
