02.06.2015 - 06:00
La permanent de la comissió estatal contra la violència, el racisme i la xenofòbia va acordar ahir d’obrir un expedint informatiu i demanar informació policíaca sobre les entitats que van promoure la xiulada dels més de noranta mil espectadors de la final de la copa a l’himne d’Espanya i al rei Felipe de Borbó abans de l’esdeveniment. També demana al F. C. Barcelona, a l’Athletic de Bilbao i a la Federació Espanyola de Futbol que li enviïn informació sobre les mesures adoptades per ‘prevenir o minimitzar’ la protesta. A més, envia a la fiscalia general de l’estat tots els documents de què disposi. De moment, no proposa sancions per a ningú i es limita a obrir l’expedient. La reunió d’ahir va ser presidida pel secretari d’estat d’Esports i president del Consell Superior d’Esports, Miguel Cardenal, i el secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez. La setmana que ve es tornarà a reunir.
En total, la comissió va acordar sis mesures que apunten a una possible responsabilitat de les entitats, dels clubs i de la federació, en accions que, segons el secretari d’estat per a l’Esport, Miguel Cardenal, són ‘molt probablement conductes antijurídiques’ que podrien ser ‘objecte de sanció’, però que de moment no han estat tipificades.
La comissió es limita a demanar informació a diversos actors —la més concreta, a la policia— i a obrir expedient a les entitats que ‘hagin promogut, induït, col·laborat, auxiliat o facilitat mitjans materials o de qualsevol altra índole per fer o donar cobertura a les conductes infractores detectades’.
En concret, apunta a les dotze organitzacions que van donar suport al manifest ‘Per la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe de Borbón’.
Es tracta —malgrat que la comissió no ho recull— de Catalunya Acció, Sobirania i Progrés, CADCI, Plataforma pel Dret a Decidir, International Comission of European Citizens, Fundació President Macià, Ara o Mai!, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular ‘El Sotrac’ i Units per Declarar la Independència de Catalunya.
En aquest manifest es diu que Catalunya viu una situació política decisiva i que els catalans han entès que ‘o s’independitzen d’Espanya o desapareixen com a poble’. I recorda les grans mobilitzacions dels darrers anys que ‘han aconseguit de posar la independència de Catalunya com a eix central de la política catalana’. El document assegura que cal ‘no deixar escapar cap oportunitat per manifestar la voluntat de llibertat nacional’.
Fiscalia general
La comissió espanyola contra la violència en l’esport també assenyala que enviarà tota aquesta informació a la fiscalia general de l’estat per ‘avaluar la transcendència penal d’alguns dels fets que han tingut lloc’.
Es basa en la llei de seguretat ciutadana aprovada pel govern del PP el 2013, que defineix els ‘ultratges a Espanya’ i considera una ofensa ‘greu’ xiular l’himne espanyol.
Apunta als clubs i a la federació
En el tercer acord es demana a la Generalitat que enviï les actes del coordinador de seguretat i els criteris de la determinació de les zones per a cada afecció.
El quart i el cinquè apunten als clubs i a la federació de futbol. Recorden que són organitzadors directes i que tenien responsabilitat en el dispositiu de seguretat, i els dóna cinc dies per a comunicar les mesures que van adoptar per ‘prevenir o minimitzar conductes il·lícites que eren previsibles’.
A la federació també li demana informació sobre els mecanismes de gestió per a l’organització de l’esdeveniment i informació addicional sobre l’acta arbitral, l’acta del coordinador de seguretat i les raons per les quals no s’ha elaborat una acta per part del delegat del partit.
Finalment, i en vista de la ‘gravetat dels fets’ demana a tots els actors que enviïn tota la documentació tan aviat com sigui possible.
Amenaça de tancar camps
No s’ha concretat en què es poden traduir les possibles sancions, però Cardenal sí que ha dit que podien arribar a tancar els camps per un temps determinat.
La comissió contra la violència ha actuat a petició del govern espanyol perquè depèn formalment del Ministeri d’Educació i pot actuar a requeriment del Ministeri de l’Interior. Aquests dos ministeris s’alternen la presidència i la vice-presidència de l’organisme.
La reunió es va convocar ‘amb l’objectiu de procedir a denunciar les actuacions inconvenients i, si esqueia, proposar les sancions que fossin procedents, en aplicació de la vigent legislació, els principis de la qual han de ser preservats’.
La comissió pot incoar expedients sancionadors ‘per actuacions susceptibles de qualificar-se com a infracció’ d’acord amb la llei contra la violència a l’esport, que estipula que resta prohibit de ‘practicar actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants’ als recintes, com també ‘agredir o alterar l’ordre públic’ o ‘entonar càntics’ o ‘exhibir pancartes, baneres o símbols’ que ‘incitin a la violència o al terrorisme’.
Referència indirecta a Mas
Sense esmentar-lo, la comissió també fa una referència indirecta al president de la Generalitat: fa ‘una crida a totes les autoritats públiques perquè siguin exemple davant els ciutadans d’un valor bàsic de convivència democràtica de què gaudim: el respecte a les conviccions dels altres, a les institucions i als símbols constitucionals’.
‘És imprescindible que de les conductes i declaracions dels responsables públics se’n desprengui quelcom tan bàsic com que l’insult, el menyspreu o la vexació són tan injustificables com inadmissibles’, diu.
El precedent de la final de València
Quan el Barça i l’Athletic es van enfrontar a València en la final del 2009 ja hi va haver una escridassada semblant. Aleshores un grup d’extrema dreta la va denunciar i l’Audiència espanyola va emetre una sentència en què negava que la xiulada fos punible. El text, redactat pel jutge Santiago Pedraz, deia que la xiulada i les pancartes contra Espanya eren emparades per la llibertat d’expressió i no podien ser considerades difamatòries, calumnioses ni injurioses. ‘Ni encara menys —continuava— es pot afirmar que incitin a l’odi nacional o ultratgin la nació. No són mereixedores, per tant, de cap actuació penal.’
