Fàtima Taleb: ‘Crec en el projecte de la Catalunya independent’

Fàtima Taleb va ser escollida regidora de Badalona el 24 de maig. És la primera vegada que un català d’origen marroquí, i religió musulmana, serà regidor del consistori de la ciutat. Va néixer al Marroc, on es va llicenciar en llengües clàssiques, i quan tenia vint-i-dos anys va arribar a Catalunya. Disset anys després, entra a l’ajuntament, amb el partit Guanyem Badalona en Comú, segon partit més votat a la ciutat, amb cinc regidors. Dolors Sabater, cap de llista d’aquesta formació, és molt probable que substitueixi Albiol (PP) a la batllia de Badalona, gràcies a l’aliança dels partits d’esquerres. Guanyem Badalona en Comú el formen gent de la CUP, Procés Constituent i Podem, té aliances amb Barcelona en Comú i es nodreix d’activistes veïnals. Activistes com ara Fàtima Taleb.

La nova regidora és una dona amable que somriu i dóna la mà quan et veu. Religiosa, va vestida amb un hijab i ens respon en espanyol tot i que, ‘de fet’, se li escapen algunes expressions en català.

—Teniu trenta-nou anys i vau arribar a Catalunya quan en teníeu vint-i-dos.
—Sí, a Badalona directament. Vint-i-dos anys. Sempre volia treballar en el món social. Amb l’idioma, no hi tenia problema. A la meva família vaig ser l’única que vaig estudiar castellà en lloc d’anglès. I quan vaig arribar em vaig trobar que hi havia moltes persones que no el sabien. Vaig començar a ajudar-los. ‘Per què no m’ho tradueixes, això? Vindràs a cal metge?’ Reunions de pares a l’escola. Un dia, parlant amb la professora de la meva filla, em va dir: ‘Si això t’agrada, per què no et formes en això?’ I vaig formar-me a la Universitat de Barcelona en interculturalitat. No era màster, no. I aleshores vaig començar a treballar de mediadora. La meva primera feina va ser amb la Federació d’Entitats Culturals i educatives del Raval, a Barcelona. Ara, com a voluntària, continuava ajudant gent amb els papers.

—La gent sap l’eslògan d’Albiol, ‘Limpiando Badalona’. No coneixen el vostre, ‘Construïm barri’.
—’Construïm barri’ és un projecte que vam presentar amb una associació que es diu Amics, del barri de la Pau. Jo visc al barri de la Pau. Fèiem col·loquis sobre cultures diferents i resolució de conflictes. Entre comunitats, i dins cada comunitat.

—Sou religiosa, però aneu en una coalició amb la CUP i més ateus.
—Ha ha! I? Tots som gent de Badalona. Jo sóc musulmana, d’origen marroquí, i estic orgullosa de ser de Badalona. Encara que moltes vegades, quan parlo amb gent de fora de Badalona, em diuen: ‘Ui, quin govern teniu, fatxes i no sé què.’ Doncs jo em sento orgullosa de formar part de Badalona. I el fet de ser musulmana no vol dir que no pugui respectar els altres pensaments i creences. Respecto tothom i em relaciono amb tothom. A l’islam —és una cosa que surt a l’Alcorà— existeix una expressió que ve a dir: ‘Jo tinc la meva religió, tu tens la teva.’ Què vol dir? Que com a musulmana jo no puc rebutjar ni obligar ningú a res.

—A la vostra biografia llegeixo que us presenteu així: ‘Mujer, española, musulmana y ciutadana.’
—Quan dic que sóc dona i espanyola, d’origen marroquí, em refereixo a la nacionalitat. El DNI. Però jo sí que crec en el projecte de la Catalunya independent.

—Per què?
—Perquè hi guanyarem molt en el terreny social, educatiu i econòmic.

—Com valoreu el mandat del batlle de Badalona, Albiol?
—El senyor Albiol ha aconseguit de tenir una Badalona dividida. I durant el seu mandat ha posat tot l’esforç a dividir. ‘Nosaltres i ells, els de fora.’ Ciutadans de primera, de segona i de quarta. Fomentar l’odi. El poble de Badalona en si no és racista. I en són la prova els resultats de les eleccions. Albiol ha provat de desviar l’atenció perquè no ha complert el seu programa: llibres gratuïts, més escoles. I, per desviar-ho, treu la qüestió de la immigració. Una acció de covards: atacar les minories per cobrir un fracàs polític.

—Mònica Oltra. Ada Colau. Carme Forcadell. Al seu partit, cinc regidors, tres dones. Per què tantes dones, darrerament?
—D’entrada no m’agrada separar homes i dones. Però sí que crec que per a construir un poble, i som en aquest moment, les dones també tenen el seu paper. Si ara mateix es nota és perquè les dones han tingut l’oportunitat de participar que potser abans no tenien. O potser ara es visualitza més la nostra participació.

—A Badalona els catalans d’origen marroquí voten molt o poc?
—Enguany s’ha notat que la població catalano-musulmana ha anat una mica més a votar. Abans no ho feien perquè no tenien el dret de vot, que s’aconsegueix amb el DNI. I per aconseguir-lo, calen deu anys de residència. I després, uns 3 o 4 anys més de tràmits… Però no ens enganyem. No és l’única raó. Els que podien, tampoc no votaven, perquè no se sentien cridats a fer-ho. Se sentien exclosos.

—Comenteu, si us plau, tres noms: Ada Colau
—Una valenta.

—David Fernàndez.
—Un senyor. Es mereix tot el respecte del món.

—Artur Mas.
—No el conec prou per a tenir-ne opinió formada.

—Si entreu a govern, quina regidoria us agradaria portar?
—Es decidirà en assemblea. No hi sóc sola, aquí. Formo part d’un equip. I funcionem en assemblees. La tenim dissabte, i tot es decideix allà. I per molt que a mi m’agradi alguna cosa o deixi d’agradar-me, es decideix en assemblea.

—I a la vostra cultura d’origen, com se’n diu de l’assemblea?
—Si parlem de l’islam, i la cultura musulmana, en principi tot allò que fem s’ha de fer a través d’una assemblea. En diem ‘xura’, que vol dir ‘diàleg en grup’. Es practica poc. Com aquí.