29.05.2015 - 06:00
Un grup d’independentistes d’ICV, d’EUiA i de sobiranistes vinculats a sindicats com UGT i CCOO s’organitzaran en una associació que es presentarà a mitjan mes de juny, amb l’objectiu de fer pressió perquè l’esquerra nacional sigui representada el 27-S amb una opció independentista. I això requeriria que ICV s’acabés adherint al full de ruta o que sorgís una candidatura que aplegués els sobiranistes que el 24-M no van votar CiU, ERC ni la CUP. N’hem parlat amb un dels impulsors de l’associació, Antoni Morral, ex-batlle de Cerdanyola de Vallès per ICV.
—Els resultats del 24-M, com afecten el procés d’independència?
—Els resultats posen de manifest que som en un moment de canvis de fons. Vivim un moment de transició política important i, globalment, penso que els resultats són positius. El sobiranisme s’ha expressat d’una manera important: la suma dels partits que tenen clara la qüestió de la llibertat nacional han tingut molt bons resultats a Catalunya. Hi ha nous interlocutors al país i això refresca la política.
—Dins l’independentisme hi ha gent nerviosa per la victòria d’Ada Colau a Barcelona.
—S’encenen llums d’alerta. Aquestes eleccions ens indiquen també que cal combatre de manera seriosa l’ambigüitat política respecte del procés cap a la constitució de la república catalana.
—Ada Colau representa l’ambigüitat amb el procés?
—Ada Colau s’ha manifestat clarament, i el 9-N va votar ‘sí-sí’. Per tant, dins dels espais de l’esquerra nacional que ha guanyat a Barcelona hi ha gent sobiranista i favorable a la constitució de la república catalana i de la independència, i hi ha gent que encara beu de tesis més federalistes. I nosaltres creiem que en el moment que som convé començar a fer pedagogia i proposar arguments polítics perquè hi hagi més claredat en aquesta qüestió.
—Quan parleu de ‘nosaltres’ a qui us referiu?
—Jo parlo com a militant d’ICV. Però som un col·lectiu de persones independentistes i que creiem que les eleccions del 27-S han de ser en clau plebiscitària i que ha de ser el començament del procés cap a la república catalana; que hem de passar de la declaració de sobirania del 23 de gener del 2013 a l’exercici d’aquesta sobirania per a construir el nostre futur i posar les bases del nostre propi estat. I parlo com a persona d’ICV que pensa això, i que per tant viu molt de prop les tesis de l’ambigüitat.
—De l’ambigüitat de la direcció d’ICV?
—Sí. I en aquests moments hi ha tota una gent d’Iniciativa i d’EUiA i gent que ja és fora, ex-militants, gent compromesa amb sindicats de classe, d’UGT i de CCOO, que pensem que ara Catalunya té una oportunitat històrica d’exercir el dret d’autodeterminació i de caminar cap a la constitució d’un nou estat. I ens volem organitzar en una associació. No en un partit polític, que ja n’hi ha molts. Perquè ens sembla que la nostra veu ha de ser present en el procés. Podem ser molt útils.
—Com?
—Si mires els resultats del 9-N, de 2,3 milions de participants el sí-sí va tenir 1,8 milions de vots. Si sumem els vots de les eleccions municipals de diumenge per part de CiU, ERC i la CUP hi ha 1,4 milions de vots. Per tant, hi ha quatre-cents mil vots d’un espai que nosaltres pensem que és de l’esquerra que no és pròpiament dita independentista. I aquest espai ha de ser present en aquest procés. A més, hi ha els dos-cents mil vots del sí-no del 9-N que són de ciutadans del país que van fer un vot de rebel·lia desafiant l’estat i el Tribunal Constitucional però que cal treballar perquè s’acabin sumant al sí-sí. Nosaltres coneixem molt bé aquesta gent, perquè són companys de militància en molts espais socials i polítics. Volem fer una tasca pedagògica d’arguments polítics en tot aquest espai.
—Us constituireu en associació, però marxareu d’ICV?
—Això ho deixem a l’elecció de cadascú. Jo penso que podem ser útils encara treballant dins el partit, defensant aquestes tesis.
—Aquest és el vostre cas.
—Sí. Però hi ha gent que ja ha marxat del partit tot i que té relacions i influència i que estan disposats a sumar per posar-se en aquest espai sociològic i sumar-lo al procés.
—D’aquests que se n’han anat, el més conegut és en Raül Romeva. Ell formarà part d’aquesta associació?
—Hi estem en contacte. Som amics i companys, però la pregunta serà millor que la respongui ell mateix.
—Sereu una associació, però amb la idea d’esdevenir partit més endavant?
—D’entrada no hi ha la intenció de constituir-nos en partit.
—Al PSC hi havia hagut algun moviment discrepant semblant que ha acabat desembocant en la formació d’un partit, com Moviment d’Esquerres.
—Hem de veure com es configuren les estratègies electorals amb vista al 27-S i quines candidatures hi ha. Alguns de nosaltres ens podem trobar per primera vegada a la història que per ser útils al país hàgim de votar una formació política que no és la nostra.
—Com veuríeu una Catalunya en Comú que hi afegís la CUP, com demanava Teresa Forcades?
—No ho sé. Si aquesta fórmula proposés clarament que el 27-S ha de ser per exercir la sobirania i que hi hagi el compromís de començar el procés de constitució de la república catalana, per què no? Però tinc dubtes que això acabés essent així. I per això ens constituïm en associació, per pressionar sectors socials, perquè aquestes eleccions s’assemblin al màxim a unes eleccions plebiscitàries.
—En què voleu que es concreti aquesta pressió? Com s’hauria de traduir?
—Hi ha d’haver claredat amb la qüestió nacional, no únicament en la social. La ruptura nacional vindrà de les esquerres o no vindrà, i aquí és on hi ha la necessitat d’aquest espai de trobada de relació entre sectors socials de l’esquerra que no tenen clara la qüestió nacional. Hi ha un espai molt clar a treballar. Si aquesta hipotètica candidatura no proposés amb claredat això tindríem un problema. Què faríem? Ja en parlaríem. Però hauríem de cercar unes altres maneres de sumar perquè el 27-S hi hagi una majoria clara per a començar un procés constituent d’un nou estat.
—Però sembla que ICV ha trobat la fórmula de l’èxit aliant-se amb Podem, amb experiències com Barcelona en Comú. Quina esperança teniu que la direcció faci un canvi de posició cap a l’independentisme si ha trobat aquest encaix quan fa un temps semblava descol·locada en el debat nacional?
—No és fàcil. Per això fem aquest pas, per a forçar internament tant com puguem. A la convenció nacional érem un 30% de gent que defensava de començar l’exercici de la sobirania per a la república catalana. Déu n’hi do, un 30%. Però estem convençuts que l’electorat d’ICV supera aquest 30% de carrer. Aquí hi ha un espai a rescatar i a sumar al procés.
—Si es fes una consulta a tota la militància sobre quina posició voldria que tingués ICV sobre la independència, què penseu que sortiria?
—Si hi hagués una consulta ara sobre si estem disposats a exercir amb el nostre vot la sobirania per iniciar un procés constituent cap a la independència hi hauria un percentatge que superaria el 30% de la convenció, i de molt.
—Teniu un punt de contacte amb Moviment d’Esquerres?
—Sí, perquè hi ha gent que s’ha trobat amb la mateixa situació que nosaltres. Hem compartit també molta trajectòria política, amb gent amb qui hem treballat des de la transició, als ajuntaments, als moviments sindicals, hem creat espais de participació democràtica als nostres municipis. I bevem d’una cultura de l’esquerra nacional.
—Ells van acabar convergint amb ERC. Us pot passar igual a vosaltres?
—Pot passar. Entraria dins les hipòtesis possibles. Amb ERC, o amb la CUP… Pot passar. Però ens sembla que abans que passi hi ha una feina a fer. I això intentarem.
—Sereu una associació. I no una escissió?
—No. Bé, si no és que amb aquesta decisió ens expulsen.
—N’heu parlat amb la direcció, d’aquesta iniciativa?
—No. Però sé que els ha arribat. En tenen coneixement, però no hi ha hagut cap contacte formal.
—Quanta gent sou?
—Som un grup promotor de tres… Treballem en un manifest amb les propostes per a fer una aportació singular al full de ruta. En farem la presentació a mitjan mes de juny. I volem fer una crida a la gent d’aquests espais per a obrir el debat en taules unitàries, als sindicats, a moviments veïnals… Volem desemmascarar l’ambigüitat. El discurs de radicalitat de Podem pot ser un foc d’encenalls, i un risc. La revolta realment efectiva és la revolta nacional, que obligarà els espanyols a reformar el seu estat i a nosaltres a fer camí en un estat nou, que ha de ser una tasca il·lusionadora.
—I què pot passar aquests quatre mesos vinents?
—Ja ho veurem. Anirem prenent posició en cada moment. Si a les eleccions del 27-S se’ns fa difícil de votar les nostres formacions, perquè continuen situats en l’ambigüitat, haurem de prendre una decisió, que per a mi serà dolorosa, perquè en sóc fundador. Batallaré fins al final perquè això no passi. Jo m’hauré mantingut coherent i fidel fins al final.
