27.05.2015 - 14:28
Poques hores després de la històrica victòria sobre el Partit Popular, l’esquerra valenciana viu una sobtada tensió per la formació del nou govern i dels ajuntaments. Encara no hi ha hagut cap reunió oficial, però la situació d’enfrontament és ben visible per les declaracions dels uns i dels altres. La pretensió de Mònica Oltra d’esdevenir presidenta de la Generalitat ha fet posar a la defensiva el PSPV-PSOE, que ha amenaçat de governar amb Ciutadans si Compromís i Podem no volen acceptar Ximo Puig de president.
Tal com ja s’havia insinuat en la campanya, i Pablo Iglesias s’hi ha tornat a referir després de diumenge, Podem està disposat a sumar els seus vots als de Compromís per a proposar la investidura de Mònica Oltra com a presidenta de la Generalitat i, de moment, descarta de votar Ximo Puig. Però això resta pendent de la reunió de divendres a Madrid, a la qual acudiran tots els líders de Podem. En aquesta reunió es proposarà una estratègia de negociació unitària amb el PSOE. Podem té molt d’interès que els socialistes donin suport a Manuela Carmena com a batllessa de Madrid i fins i tot podrien proposar pactes en alguna autonomia. En canvi d’això, el PSOE segur que demanarà el vot per a Ximo Puig a la Generalitat Valenciana.
El PSOE vol un acord amb Compromís, però no accepta cap president que no sigui Puig
Al País Valencià l’entesa entre Podem i Compromís sembla clara. Tots dos junts sumen 32 escons, un més dels 31 que té el PP, mentre que el PSOE en té 23. Tanmateix, els socialistes ja han avisat que volen un acord global (als ajuntaments i al govern) amb Compromís. Podem podria restar fora del govern i simplement aportar els seus escons en les votacions que calgués, com ara la d’investidura. Pablo Iglesias ha dit a Tele-5 que el seu partit podria entrar en un govern presidit per Oltra, però no en un que presidís Ximo Puig.
Segons el reglament, després de la constitució de les corts, l’11 de juny, el candidat a la presidència ha de guanyar amb majoria absoluta en la primera votació i amb majoria simple en la segona. Hi ha diverses possibilitats d’atènyer la majoria simple. Si el PSOE, Compromís i Podem no es posen d’acord, seria possible que el PSOE governés amb Ciutadans però també que hi pactés el PP, car tindrien més escons que la suma de PSOE i Ciutadans.
En joc els pactes municipals, començant pel de València
La possibilitat que el PSOE intentés governar amb Ciutadans (sumarien 36 escons contra els 32 de Compromís-Podem i els 31 del PP) ha estat ben rebuda pels dirigents d’aquest partit, que ja ha fet declaracions contra ‘el nacionalisme radical de Compromís’. Dins Compromís, les maniobres originen molt nerviosisme per la conseqüència en els pactes locals. Ximo Puig ha deixat clar que el PSOE no donaria els vots a Joan Ribó per a ser batlle de València si no hi ha acord a la Generalitat també.
Un enfrontament amb el PSOE per la presidència de la Generalitat deixaria en l’aire quasi seixanta batllies que Compromís espera aconseguir. Dins Compromís, per això, s’intensifiquen les veus que demanen si té sentit l’ambició d’Oltra de ser presidenta, havent estat la tercera força més votada. Aquests sectors consideren que fóra lògic d’acceptar que Ximo Puig fos president i que el paper de Mònica Oltra se singularitzés amb el càrrec, fins ara inexistent, de consellera en cap del govern valencià.
Un pacte més enllà: Compromís, marca blanca de Podem?
Els recels de sectors creixents de Compromís tenen a veure també amb el futur més immediat de la coalició. L’hipotètic pacte amb Podem podria incloure la possibilitat que el partit de Pablo Iglesias no participés en les eleccions espanyoles al País Valencià i fes de Compromís una mena de marca blanca seva. A parer dels crítics, això n’anul·laria el paper de referència valencianista. Aquests sectors han remarcat a VilaWeb que al País Valencià diumenge Podem va obtenir el pitjor resultat de l’estat espanyol. En totes les autonomies on es votava, va ser tercera força darrere el PP i el PSOE, llevat de Navarra, on va ser quarta, i al País Valencià on fou cinquena. Per això es demanen quin sentit té de posar les sigles de la coalició al servei del projecte de Pablo Iglesias.
