21.05.2015 - 12:02
La junta electoral espanyola ha arxivat la denúncia presentada pel Cercle Català de Negocis (CCN) en què retirava que la simbologia franquista fos retirada dels edificis i espais públics de Catalunya. ‘L’entitat denunciant no ha acreditat mínimament la utilització partidista per part dels poders públics d’aquests símbols’, diu la junta. En canvi, desestima el recurs de la mateixa entitat contra l’ordre de retirar les estelades perquè considera que representen només les aspiracions ‘d’una part de la societat catalana, però no de tota’ i els poders públics ‘no poden prendre partit en les eleccions’.
El recurs del Centre Català de Negocis (CCN) recordava a la junta que els arguments que va utilitzar en primera instància per ordenar la retirada de les estelades són exactament els mateixos que justificarien la mateixa ordre respecte de la simbologia franquista. L’entitat demanava que cancel·lés l’ordre de retirar estelades i, en cas contrari, ordenés de retirar també la simbologia franquista en edificis públics, ‘almenys durant la campanya electoral’.
Ahir la junta electoral espanyola ja va desestimar el recurs de CiU contra l’ordre de retirada de les estelades als edificis públics utilitzant els mateixos arguments que avui. Segons la junta, aquests criteris no s’han d’aplicar pel que fa a les 3.647 mostres de simbologia franquista que hi ha encara a Catalunya segons el cens de simbologia de Catalunya fet pel Memorial Democràtic de la Generalitat.
Els arguments de la junta electoral
Pel que fa a les banderes estelades, la junta argumenta això: ‘La igualtat en el sufragi és essencial en la representació democràtica i per això la llei encomana a l’administració electoral de preservar-la i prohibeix als poders públics –que estan al servei de tots els ciutadans– de prendre partit en les eleccions.’ Considera que les estelades ‘simbolitzen les aspiracions d’una part de la societat catalana, però no de tota’; que les llibertats ideològica i d’expressió són drets fonamentals de les persones, però no dels governants: si els primers són obligats a retirar les banderes, els segons poden exercir aquests drets sense cap més restricció que el respecte als drets dels altres.
En canvi, resol d’arxivar la denúncia ‘pel que fa a la sol·licitud de retirada de la simbologia franquista dels edificis i espais públics de Catalunya en la mesura que l’entitat denunciant no ha acreditat mínimament la utilització partidista per part dels poders públics d’aquests símbols’.
La resolució és ferma per la via administrativa, però encara pot ser objecte de recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem en el termini de dos mesos des de la notificació, d’acord amb l’article 12.3.a de la llei de jurisdicció contenciosa-administrativa.
