22.05.2015 - 06:00
L’arxipèlag de Chagos és situat en ple oceà Índic, a mig camí entre l’Índia i l’Àfrica. Poblada des del segle XVIII per treballadors africans i indis, en aquesta dependència colonial britànica hi van viure fins a la dècada del 1970 dos milers de persones, la majoria a l’illa més gran, Diego Garcia. Però un acord secret entre els governs britànic i nord-americà per a construir-hi una base militar va acabar amb la deportació de tota la població, principalment a Maurici i les Seychelles.
El desplaçament forçat s’ha traduït fins ara en pobresa i desarrelament dels habitants de Chagos i els seus descendents, que no han parat de reclamar al govern de Londres i a les justícies britànica i europea el dret de tornar a casa seva. Però l’acord amb els EUA, que en principi hauria de caducar l’any vinent, n’ha impedit fins ara la tornada ‘perquè podria fer perillar la seguretat de la base’.
Des del 2002, quan els desplaçats van obtenir passaports britànics, molts s’han traslladat a Anglaterra per a portar la seva protesta més a prop de Westminster. La majoria s’han establert al municipi de Crawley, prop de Manchester, on miren de refer la seva vida sense abandonar la lluita per a tornar a Chagos. Si les seves demandes topen una vegada i una altra amb negatives, aquests últims anys les associacions de suport han denunciat l’aparició a les Filipines de nombroses ofertes de feina (des d’electricistes a dependents, passant per mecànics, bombers, enginyers…) a la base nord-americana de Diego Garcia. En cap cas, critiquen, no s’ha prioritzat per a ocupar aquestes places la població originària desplaçada a Maurici, les Seychelles i la Gran Bretanya.
Avui una bona part de la comunitat de Chagos establerta a Anglaterra i molts simpatitzants es desplacen fins a Londres per a mirar de lliurar al primer ministre britànic, David Cameron, quasi tres mil signatures en favor del seu dret de tornar a casa, quaranta anys després.
