19.05.2015 - 11:30
Qualsevol sèrieaddicte s’adona que estem vivint un moment molt intens en les ficcions televisives. Se’n fan moltes, però l’important no és la quantitat, sinó la qualitat. Moltes sèries són dignes de la gran pantalla i superen fàcilment qualsevol producció cinematogràfica. Abans, els actors treballaven a la televisió com a pas previ per arribar al prestigi del cinema; ara sembla que aquest camí s’està capgirant.
Els ingredients d’una bona ficció televisiva
Però com es distingeix una sèrie de qualitat d’una de mediocre? Joan Burdeus, redactor de la revista especialitzada ‘Serielizados’, ho té clar: “les grans sèries saben cap a on van des del primer moment, saben què volen explicar i quina visió del món tenen”, a diferència de la resta de sèries, que volen agradar a tothom. Això es manifesta en el guió, en equips de quinze guionistes amb mapes enormes de trames i personatges, que es trenquen el cap per donar un gir inesperat a la sèrie. La feina invisible a la pantalla, tot el treball previ a l’emissió, marca molt el caràcter de la sèrie. Per Cristóbal Terrer, autor de la web ‘SerieManiac’, la recepta d’una bona ficció s’aconsegueix quan els responsables de la cadena, els productors, guionistes, showrunners i actors treballen junts i van en la mateixa direcció; i afegeix que “les sèries de qualitat són aquelles que aconsegueixen explorar l’ànima dels seus personatges sense jutjar-los, ja siguin bons, dolents o simplement grisos”.
Precisament els personatges són un altre dels elements clau en les sèries de qualitat. El més fàcil és crear personatges modèlics, ideals i perfectes, que encaixin en el rol que juguen. Però això no és el que busquen les grans ficcions. Jorge Carrión, autor del llibre ‘TeleShakespeare’ i codirector del màster en Comunicació i Narratives de Viatges i Turisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, opina que els personatges de les grans ficcions del moment “són més foscos que lluminosos, però en tots ells hi ha alguna cosa positiva, com l’amor per la família”. La complexitat i profunditat psicològica d’aquests antiherois de vegades s’accentuen fins a arribar extrems de pur egoisme i malícia, com és el cas de Frank Underwood a “House of Cards”. Es tracta de papers crítics amb la condició humana que exploren els nostres aspectes més vergonyosos.
En quin punt ens trobem actualment?
La primera gran onada de grans telesèries ha acabat, i ara estem en un moment de maduració en què les sèries brillen per la seva qualitat i quantiat. Terrer explica que la necessitat de crear més i més sèries està derivant en una latent falta d’idees, que es materialitza en remakes, seqüeles, spin-offs o adaptacions literals de novel·les, còmics o d’altres ficcions. Adaptacions que, en alguns casos, igualen el nivell dels originals, com passa amb “Fargo”, basada en la pel·lícula homònima. O segons Carrión, “Better Call Saul”, l’spin-off de “Breaking Bad” que és tan bona com la ficció original.
Abans, per seguir una sèrie ens havíem d’asseure al sofà amb tota la família i acordar veure el programa que aconseguís més consens entre tots. La tecnologia actual permet un consum totalment diferent, fragmentari i a la carta a través de plataformes com Netflix, que facilita la creació d’audiències sectorials i està afavorint aquestes ficcions concebudes al marge de les modes. Uns hàbits que, segons Burdeus, només poden jugar a favor de les sèries d’alta qualitat.
