18.05.2015 - 16:11
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat les dues sentències amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona. El març del 2013 el TSJC va estimar parcialment un recurs contenciós-administratiu presentat per Convivencia Cívica Catalana i va anul·lar una part dels reglaments lingüístics de les diputacions. Amb aquesta mesura impedia que el català fos llengua preferent en aquestes dues corporacions i també que els ciutadans haguessin d’explicitar l’opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.
En totes dues sentències, el TSJC va fer servir jurisprudència, com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’estatut de l’any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera, el TSJC determinava que la posició de les dues llengües oficials era de ‘paritat jurídica’ als poders públics de Catalunya.
El tribunal català determinava que les administracions restaven obligades a respectar l’elecció de llengua que fes el ciutadà. A més, disposava que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d’ús normal a les administracions ‘mentre no impliqui imposició’, i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d’ús normal ‘no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial’.
Els articles anul·lats
En el cas de la Diputació de Lleida, s’han anul·lat l’article 2, que diu que el català ha de ser llengua d’ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. S’anul·la, per exemple, el que indica que el ciutadà ha d’explicitar l’opció lingüística mitjançant una petició formal expressa. Tots fan referència a l’expedició preferent de documents o testimoniatges d’expedients en català i occità, com també les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l’obligació de fer només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i que en aquests el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent, i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions administratives orals. Finalment, també s’anul·la que les disposicions de la diputació es publiquin només en català o aranès.
Pel que fa a la Diputació de Girona, també s’ha anul·lat l’article 2 que estableix el català com a llengua d’ús preferent, i els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre més qüestions, estableixen que l’expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s’han d’oferir en la versió catalana, mentre que les versions en espanyol es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l’administrat demani de ser atès en castellà; o bé que les disposicions de la diputació s’han de publicar en català.
Les dues diputacions van recórrer contra les sentències davant del Suprem per un suposat defecte formal, al·legant que CCC no tenia legitimitat per a impugnar els reglaments lingüístics. Però el Suprem considera que l’entitat sí que pot presentar aquests recursos i, per tant, dóna validesa a les sentències del TSJC, sense entrar en el fons de l’assumpte.
