Alberto Fernández Díaz: ‘Si “Limpiando Badalona” vol dir que no hi hagi delinqüència, ho comparteixo’

Alberto Fernández Diaz és regidor a l’Ajuntament de Barcelona des de fa vint-i-quatre anys. La veterania és un grau amb què se sent còmode. Coneix els racons de la política municipal, que considera un espai de privilegi per a fer política. Enamorat de Barcelona, a cada pregunta respondria amb una història si el temps fos il·limitat. Segons les previsions, Ciutadans li farà perdre vots, malgrat el creixement que havia tingut aquests darrers anys. Se sent orgullós de pactar amb tothom i diu que no descarta de prendre acords concrets amb Ada Colau.

Podeu veure un fragment de l’entrevista ací:

—Heu cobrat mai sobres del PP?
—Si dic que sí teniu titular, si dic que no teniu titular igualment, però és evident que això no ha existit.

—Els tribunals ja han dit que havia existit aquest finançament.

—Haurem d’esperar que l’indici és confirmi com a prova perquè si no això fóra prejutjar.

—Sembla que no us traurem d’aquí. Quants anys fa que vau entrar a l’Ajuntament de Barcelona?
—Vint-i-quatre anys.

—Amb tots aquests anys no heu fet el que havíeu de fer?
—Jo no he comptabilitzat mai la meva condició de regidor amb altres càrrecs i estic molt compromès amb Barcelona.

—És la darrera vegada que us presenteu?
—Aquesta pregunta no la respondré durant tota la campanya.

—Per a què voleu un museu militar?
—Totes les capitals europees tenen un museu militar. No ha de ser un museu de la guerra, sinó un museu d’història, un punt de trobada.

—Creieu que a l’Irac hi ha un museu de l’exèrcit americà?
—L’Irac, amb tots els respectes, no té res a veure amb la nostra societat. A París trobaràs un museu militar i a moltes altres ciutats, perquè és un senyal de maduresa democràtica.

—Sánchez Piñol en un article a La Vanguardia proposava la secció ‘general Espartero hay que bombardear Barcelona cada 50 años’. Què en penseu?
—Un museu com el que proposo és per a pujar graons, no per a tornar a començar a tirar bombes els uns contra els altres. Fer museus com el que proposo és allò que han fet les capitals europees. Haurem de fer una interpretació acurada d’allò que ha passat a la ciutat i per què, que haurà de reflectir què ha viscut la ciutat, tant els atacs des de fora com els de dins.

—El vostre pare va ser un militar franquista. Heu condemnat mai el franquisme?
—El franquisme l’he condemnat sempre, però el meu pare no va ser un militar franquista. Quan em diuen que el franquisme va ser una dictadura, jo dic, és clar que sí que ho va ser.

—Ho hem vist publicat, això del seu pare. Va venir a Barcelona com a militar a l’època de Franco, l’any 1953.

—El meu pare es va fer de la guàrdia urbana, va fer oposicions.

—Però sí que era militar.
—L’última destinació que va tenir a l’exèrcit va ser de professor d’equitació i educació física. Del meu pare, quan era petit, en recordo que va fer la prova pionera d’un parc infantil de trànsit per promoure l’educació viària dels més petits. I també que va posar els primers alcoholímetres a Barcelona.

—Un dels punts del vostre programa electoral és treballar per impedir que es faci una gran mesquita de Barcelona. Per què?
—Una cosa és al dret de pregar i una altra fer una inversió milionària que prové de països clarament hostils als nostres valors. Jo no puc compartir això.

—Parlant d’inversions fosques, què en penseu de les inversions de la Marina del Port Vell?

—El 2010 el tripartit va autoritzar d’ampliar la concessió i el canvi de titularitat. Jo no en tinc més dades perquè no sóc als òrgans de govern del port.

—El vostre germà, Jorge Fernández Díaz, va donar una medalla al mèrit policíac a una verge?

—Com el PSOE o com fem nosaltres per Sant Jordi.

—Per què no hi ha ‘Limpiando Barcelona’, com hi ha ‘Limpiando Badalona’? Per què no ha decidit fer-ho com Albiol? 

—Podem dir això mateix però de maneres diferents. Si ‘Limpiando Badalona’ vol dir que no hi hagi delinqüència, ho comparteixo. Si ‘Limpiando Badalona’ vol dir que uns immigrants han de complir la llei exactament com nosaltres i que han respectar la ciutat que els acull, també. I si aquests immigrants no saben respectar aquells que els obren els braços, han de tenir la porta oberta per a sortir.

—Ciutadans són els vostres amics?

—Jo tinc amics de tota mena: independentistes, del PP, sociates…

—Però políticament?

—Depèn, puc compartir coses amb moltes formacions.

—Carina Mejías ha dit que l’11 de setembre els independentistes no es podrien manifestar per la Meridiana.

—Tothom s’ha de poder manifestar, això és un dret, només faltaria. Una altra cosa és que puguis fer una observació sobre la data electoral o el finançament públic. Però això ha de servir tant per a independentistes que vulguin anar a la Meridiana com per a aquells que ens sentim espanyols i volguéssim anar a la plaça de Catalunya.

—Però voleu dir que la qüestió de la independència no us influiria a l’hora de pactar?

—En una investidura o un pacte de legislatura pot influir-hi, però si discutim el pla d’actuació social, la independència no m’influirà. Estem parlant d’avis, nens,… i de situacions adverses que afecten tothom, tinguis la ideologia que tinguis. Aquesta és la grandesa de la política municipal.

—Vàreu votar el 9-N?

—No.

—Però un polític ha de votar, almenys.

—Hem de fer una consulta que sigui legal, en què tothom tingui les mateixes oportunitats. Als mitjans de comunicació públics no hi ha oferta, i això condiciona la realitat.

—Acceptaríeu el resultat d’un referèndum legal?

—No portaria a enlloc. Què en farem, un cada quatre anys?

—Però us ho imagineu?

—El debat independentista és una cortina de fum per a no prendre decisions en un moment més difícil.

—Nosaltres ens imaginem una Catalunya independent i vós a l’ajuntament fent el mateix paper que ara.

—Sí, de la mateixa manera que Catalunya és espanyola i hi ha regidors independentistes. Ara, si anem per aquest camí també es podria independitzar Barcelona de Catalunya i Sàrria de Barcelona?

—Això no seria igual. No ho noteu, que hi ha un sentiment real?

—Hi ha persones que pensen de totes les maneres i esperem que això és capgiri quan als mitjans públics catalans hi puguem parlar tots.

—Però a Espanya sí que defenseu que ens han de tractar millor?

—Jo sempre he defensat un finançament millor per a Catalunya.

—I això ho discutiu a la taula de Nadal?

—No, no. No parlem de política. Parlem de futbol, de la família, de les aficions…

—Poseu molt d’èmfasi en el bilingüisme. A Barcelona hi ha moltes més llengües.

—El català i el castellà són llengües arrelades en aquesta ciutat. Hauríem de treballar perquè l’anglès fos una tercera llengua, perquè els més joves tinguessin més oportunitats. Si us hi fixeu ara em critiquen el bilingüisme els mateixos que el 9-N feien campanya per la independència en català i castellà. Vaja, per a pagar impostos i pagar multes, en castellà i català. Per a oferir serveis només en català.

—El metro hauria d’arribar a la Marina?

—No té sentit que el 2016, quan els turistes puguin arribar amb metro a l’aeroport aquest ramal que s’ha construït no pugui donar el servei als veïns de tot el trajecte, ni s’aturi a les estacions construïdes. Posar-lo en funcionament és una prioritat, però també ho és que es faci una auditoria tècnica i econòmica per a saber com és que una cosa que havia de costar 2.500 milions ara en costa més de 16.000 i encara va creixent. S’ha de demanar responsabilitats, sobretot als del tripartit, que són els que van dissenyar l’obra i la inversió. Als qui van signar uns contractes amb les constructores que fan que paguem un cànon de tres-cents milions d’euros d’unes estacions que no es fan servir. Això també ho va signar Iniciativa, és a dir, Ada Colau. I va ser una línia dissenyada totalment per la Generalitat del tripartit.

—No pareu de picar la cresta a Ada Colau per la seva relació amb Iniciativa.
—En el debat de l’altre dia hi havia unes pancartes contra l’Hotel del Rec Comtal i jo em demano: si això va començar el 2007 per què hem d’esperar el 2015 a veure ara aquestes pancartes. I al Port Vell, on eren les pancartes. On són les pancartes contra el consell comarcal, governat per CiU, Iniciativa, PSC i ERC, que l’any passat va vendre a un fons voltor el parc d’habitatges públic del consell comarcal, amb pisos a Nou Barris. I el usos sanitaris del Fòrum, i Diagonal Mar… I ara també promouen un ‘hotel pastera’, amb ‘llits càpsula’ a la japonesa, de 120 places al carrer de Balmes que té l’oposició dels veïns. Els candidats d’Iniciativa d’ara amb Colau eren regidors de l’últim mandat. Els faig responsables de l’augment del 34% de l’aigua, perquè encara que hi votessin en contra continuaven governant. Hi ha molts més exemples.  En Collboni també diu que ha baixat la T-10 però abans els del seu partit l’havien augmentada de dos euros. Abans ells en deien ‘externalitzar’; ara si ho fan uns altres en diuen ‘privatitzar’.

—Apujareu l’IBI, l’abaixareu o el mantindreu?

—L’hauríem de reduir d’un 20%. I és factible perquè aquests últims quatre anys la recaptació de l’IBI a Barcelona ha crescut d’un 25%, més de cent milions d’euros. Paguem un dels IBI més cars de tot Europa. Aquest augment és perquè a Espanya el govern del Partit Popular ha promogut l’augment dels valors cadastrals i això ha donat als ajuntaments l’oportunitat de tenir nous ingressos. Jo a Trias no li vaig acceptar un augment del 5%. Jo volia la rebaixa perquè l’impacte fos zero.

—Els fanals de Barcelona fan prou llum

—Hi ha molt poca llum. S’hauria de mirar. És anecdòtic, però potser s’hauria de vigilar de no posar tants fanals singulars a l’hora del manteniment e fa més car.

Alberto Fernández Díaz, en vint preguntes

—Quin és el vostre defecte principal?
—El que considero que també és la meva virtut principal: parlar clar. Diuen que això no és bo durant la campanya, però jo crec que és un valor.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—No ho he aconseguit: m’agradaria no equivocar-me mai. Però prefereixo dons consubstancials, com no fer mal a ningú i poder treballar en benefici dels altres.

—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?
—Els que he posat als meus fills: Marc i Alberto. I Clara, a la meva filla petita.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Sean Connery.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—M’agradava molt de petit el Capitán Trueno i ara tenim tota la factoria Marwell, superbona.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Winston Churchill, que per cert va guanyar la guerra però va perdre les eleccions.

—Quin lema teniu a la vida?
—Quan algú té moments baixos dic que els moments baixos sempre passen i arriben els bons. Allò que més m’agrada de la meva feina és que les coses no surten mai bé per casualitat; això podria ser un altre lema. O la constància, la feina ben feta i la convicció.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Vaig fer d’advocat durant deu anys. D’estudiant, vaig fer moltes feines.

—L’escola on porteu els fills és pública o privada?
—Privada, és concertada.

—L’última vegada heu fumat marihuana?
—Mai, ni tampoc fumo.

—Amb quina llengua parleu als pares?
—Castellà.

—I als fills?
—Castellà. Entre ells parlen català i amb la seva mare també.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—En un mitjà de comunicació seriós podria dir que han dit inexactituds. En alguns mitjans no seriosos s’han dit coses, fins i tot personals, molt gruixudes i falses.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Aquell Maragall dels Jocs Olímpics que després va ser un mal president. En aquell moment vam donar-li el suport que li van negar ICV i Convergència.

—La millor cosa que ha fet l’actual batlle de la ciutat?
—Quan m’ha fet cas i hem estat capaços d’enfortir les polítiques socials com mai s’havien fet. Jo no entenc l’acord com una renúncia. A Barcelona el diàleg serà imprescindible.

—La pitjor cosa que ha fet l’actual batlle de la ciutat?
—Haver mantingut les polítiques de l’antic tripartit. No ha promogut una reforma profunda de l’administració. Quan han vist una pancarta no han mirat si tenien raó o no. No s’han mullat ni a la dutxa. Això ho hem vist amb gestió d’espais públics o a Can Vies.

—Quan cobrareu si sou batlle o regidor?
—La mateixa escala salarial que hi ha ara. És un sou que no té les trampes que tenen alguns altres sous institucionals. Ara com a regidor cobro 3.800 euros nets el mes.

—Cobrareu dietes?
—Sorprèn que els qui les han cobrades fins ara proposin de suprimir-les, però mentre les cobraven i les governaven no van fer res en aquest sentit. Jo no tindria cap problema a suprimir-les. Si parleu de les de l’àrea metropolitana, per a mi no són significatives.

—Qui us ha fet políticament?
—Jo mateix. Vaig afiliar-me al meu partit des del primer graó: penjant cartells, fent un sindicat a la universitat, després com a conseller de districte des de la base.

—I el vostre germà no us va influir?
—Si m’hagués influït m’hauria apuntat a la UCD.

—No és un referent?
—Jo vaig apuntar-me al PP abans; per tant, hauria de ser jo. Cadascú té el seu perfil.

—Qui creieu que faria la vostra feina millor de la resta de candidats?
—Millor, ningú.

—Qui creieu que la faria pitjor?

—No és una qüestió de persones sinó d’actituds. Barcelona l’hem construïda entre tots, des del govern i des de l’oposició.