16.05.2015 - 13:17
Jordi Sànchez, actual adjunt al Síndic de Greuges i ex-dirigent de la Crida, ha estat escollit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Sànchez pren el relleu de Carme Forcadell en haver estat elegit pel nou secretariat de l’entitat reunit avui al Castell de Cardona. Amb la reunió d’aquest matí s’ha culminat el procés de renovació de l’ANC, després de tres anys de presidència de Forcadell. Jordi Sànchez s’ha imposat a la candidata que havia estat més votada en l’elecció del secretariat de fa una setmana, l’editora i traductora nord-americana Liz Castro. La vice-presidència serà per a Rosa Alentorn, la segona més votada en les eleccions. Mentre que el nou secretari serà Jordi Vilarasau i la tresorera, Nuri Guillaumes.
Més informació: Vídeo del primer parlament de Jordi Sànchez com a president de l’ANC
Qui és Jordi Sànchez, el nou president de l’ANC?
Sànchez ha assenyalat que la seva elecció ‘és tot un repte’ i focalitzarà l’interès perquè el full de ruta segueixi sent mobilitzar la societat i que el projecte cap a la independència ‘tingui èxit’.
Forcadell ha estat l’encarregada d’anunciar el nou president. I ho ha fet així (escolteu l’àudio):
Sànchez ha dit que el paper de l’ANC continua essent aconseguir que les forces sobiranistes siguin majoria al parlament el 27-S:
Les votacions
Per a la presidència, finalment tan sols s’han postulat Sànchez i Castro. Tots dos han explicat les seves intencions i on posarien l’accent en cas de ser escollits. A continuació s’han sotmès a les preguntes dels altres membres del secretariat i han donat totes les explicacions que ha calgut. I s’ha votat. Amb una sola votació, Sànchez ha demostrat que tenia els dos terços que cal per ser escollit en els càrrecs orgànics. Castro ha tingut 24 vots, per 50 per Sànchez.
Pels càrrecs de secretari i tresorer tan sols hi havia un candidat a cada lloc. Jordi Vilarasau i Nuri Guillaumes han estat votats tal com marca el reglament i han obtingut més dels dos terços de vots requerits. La dificultat l’ha tingut l’elecció de la vice-presidència per la qual s’han presentat quatre candidats: Rosa Alentorn, Aida Àngel, Àngels Folch i Gabriel Rufián. En una primera votació, cap dels candidats no ha obtingut els dos terços que calien. Alentorn i Àngel han quedat més ben situades que Folch i Rufián. I aquests dos últims han decidit retirar les candidatures. Alentorn i Àngel s’han sotmès a una nova votació, però el recompte ha tingut dos vots més del compte per algun error en la introducció de la paperetes de vot. Tanmateix, cap de les dues candidates no havien obtingut els dos terços reglamentaris. El secretari de la direcció sortint, que exercia funcions a la mesa de la reunió, ha proposat de tornar a votar i acceptar com a vice-presidenta la candidata que obtingués més vots –per majoria absoluta– sense el requisit dels dos terços. I en aquesta última votació ha estat elegia Rosa Alentorn.
Una setmana remoguda
La renovació del secretariat de l’ANC va ser preparada a consciència per alguns membres de la direcció sortint, entre els quals Pere Pugès, Jaume Marfany i Carme Forcadell, que van convidar desenes de persones a presentar-se a les eleccions per cobrir les baixes forçades pels estatuts de l’entitat. Hi havia un objectiu: que la transició no afectés la trajectòria de l’entitat i que en sortís una direcció prou forta i preparada per a encarar els mesos decisius que venien. Però el pla es va alterar dissabte passat amb un resultat inesperat pels qui havien promogut la ‘candidatura de consens’ Junts, que havia de liderar Jordi Sànchez, actual adjunt al Síndic de Greuges. Liz Castro, editora i traductora nord-americana, va ser la més votada, seguida de Rosa Alentorn, membre del secretariat sortint.
En les tres eleccions anteriors, Carme Forcadell havia estat la candidata més votada i s’havia convingut que seria la presidenta de l’entitat. Aquesta tradició es podria trencar ara? Amb quins arguments? Liz Castro es trobava diumenge a la tarda que era la candidata més votada (5.186 vots) i no s’ho esperava gens. Però, conscient de la tradició que fa presidenta la persona més votada, aviat començaria a pensar en la possibilitat de presidir l’ANC i temptejava els possibles suports que podria tenir. Això va alertar els padrins de la candidatura de Sànchez, que consideraven que s’havia de mantenir el pla inicial. En canvi, Carme Forcadell havia optat per quedar-se al marge de les negociacions i deixar que prengués la iniciativa el nou secretariat.
Els quatre candidats
La reunió d’avui ha servit per a elegir el president, Jordi Sànchez, el vice-president, el secretari, Jordi Vilarasau, i la tresorera Nuri Guillaumes —els quatre càrrecs orgànics de l’entitat—, però hi havia candidats de sobres. Els quatre candidats més votats tenien aspiracions. Liz Castro estava disposada a ser presidenta perquè és la més votada i considera que l’avala el fet de no haver participat de conxorxes anteriors. Tanmateix, el seu coneixement de les interioritats de l’entitat és limitat i necessitaria un bon equip de treball al costat. Rosa Alentorn, segona més votada (5.049 vots), és l’única dels quatre primers que ja ha estat al secretariat i feia valer la seva experiència per entrar en algun tàndem —potser com a vice-presidenta. Alentorn té experiència en la gestió de l’ANC i ha dirigit la campanya ‘Signa un vot’, però no té un perfil prou polític, diuen els seus adversaris.
El tercer més votat és Agustí Alcoberro (4.926 vots), militant d’ERC que ha estat director del Museu d’Història de Catalunya i que també es va presentar a les eleccions al secretariat amb l’equip Junts. Si bé la idea inicial era que ell fos el vice-president, el fet d’haver quedat per damunt de Sànchez (4.692 vots) li havia obert la possibilitat d’invertir les posicions del tàndem i temptejava les opcions. Per la seva banda, Sànchez acceptava de continuar optant a la presidència si tenia el suport dels sectors encarats en l’anterior secretariat i que van configurar la candidatura Junts. L’entorn de Sànchez considera que va rebre un cert càstig dels socis de l’entitat perquè el seu nom va saltar a l’arena mediàtica contra la seva voluntat i això es va interpretar com una operació poc transparent.
A cop de mancança
Aquesta setmana s’han anat configurant un seguit d’argumentacions per combatre unes candidatures o unes altres. Contra Liz Castro es diu que no té prou coneixement del país i que no és oportú que sigui presidenta de l’entitat una ciutadana nord-americana. Contra Alentorn es diu que no té perfil polític i que és casada amb el gerent de l’entitat. Contra Alcoberro es diu que és el candidat que va proposar ERC i que podria posar l’entitat al servei del seu partit. I contra Sànchez es diu que és el perdedor de les eleccions, que ha quedat a cinc-cents vots de la més votada i que fa molts anys que viu allunyat de l’activisme independentista. D’arguments contra els uns i els altres en corren per dar i per vendre. I això va fer que alguns nous membres del secretariat haguessin començat a pensar en solucions diferents, com ara cercar una persona allunyada d’aquesta batalla o crear una cúpula col·legiada sense càrrecs tan definits.
Comptat i debatut, l’ANC tindrà un secretariat que haurà viscut una primera setmana remoguda. A partir d’aquí, les eleccions municipals i l’obertura immediata de la pre-campanya del 27-S —com també la preparació de la gran mobilització de l’Onze de Setembre— obligaran els nous dirigents a enfocar tots els esforços cap al reforçament del procés d’independència. Forcadell ja va explicar que estaria a la disposició del nou secretariat i que no deixaria de fer actes per a eixamplar la base social de l’independentisme. Ara és Jordi Sànchez qui pren el relleu.
