15.05.2015 - 06:00
La renovació del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser preparada a consciència per alguns membres de la direcció sortint, entre els quals Pere Pugès, Jaume Marfany i Carme Forcadell, que van convidar desenes de persones a presentar-se a les eleccions per cobrir les baixes forçades pels estatuts de l’entitat. Hi havia un objectiu: que la transició no afectés la trajectòria de l’entitat i que en sortís una direcció prou forta i preparada per a encarar els mesos decisius que venien. Però el pla es va alterar dissabte passat amb un resultat inesperat pels qui havien promogut la ‘candidatura de consens’ Junts, que havia de liderar Jordi Sànchez, actual adjunt al Síndic de Greuges. Liz Castro, editora i traductora nord-americana, va ser la més votada, seguida de Rosa Alentorn, membre del secretariat sortint (Llegiu ací l’única entrevista concedida per Liz Castro després de la votació).
En les tres eleccions anteriors, Carme Forcadell havia estat la candidata més votada i s’havia convingut que seria la presidenta de l’entitat. Aquesta tradició es podria trencar ara? Amb quins arguments? Liz Castro es trobava diumenge a la tarda que era la candidata més votada (5.186 vots) i no s’ho esperava gens. Però, conscient de la tradició que fa presidenta la persona més votada, aviat començaria a pensar en la possibilitat de presidir l’ANC i temptejava els possibles suports que podria tenir. Això va alertar els padrins de la candidatura de Sànchez, que consideren que s’ha de mantenir el pla inicial. En canvi, Carme Forcadell ha optat per quedar-se al marge de les negociacions i deixar que prengui la iniciativa el nou secretariat.
Els quatre candidats
La reunió de demà ha de servir per a elegir el president, el vice-president, el secretari i el tresorer —els quatre càrrecs orgànics de l’entitat—, però hi ha candidats de sobres. Els quatre candidats més votats tenen aspiracions. Liz Castro està disposada a ser presidenta perquè és la més votada i considera que l’avala el fet de no haver participat de conxorxes anteriors. Tanmateix, el seu coneixement de les interioritats de l’entitat és limitat i necessitaria un bon equip de treball al costat. Rosa Alentorn, segona més votada (5.049 vots), és l’única dels quatre primers que ja ha estat al secretariat i fa valer la seva experiència per entrar en algun tàndem —potser com a vice-presidenta. Alentorn té experiència en la gestió de l’ANC i ha dirigit la campanya ‘Signa un vot’, però no té un perfil prou polític, diuen els seus adversaris.
El tercer més votat és Agustí Alcoberro (4.926 vots), militant d’ERC que ha estat director del Museu d’Història de Catalunya i que també es va presentar a les eleccions al secretariat amb l’equip Junts. Si bé la idea inicial era que ell fos el vice-president, el fet d’haver quedat per damunt de Sànchez (4.692 vots) li ha obert la possibilitat d’invertir les posicions del tàndem i ara tempteja les opcions. Per la seva banda, Sànchez accepta de continuar optant a la presidència si té el suport dels sectors encarats en l’anterior secretariat i que van configurar la candidatura Junts. L’entorn de Sànchez considera que va rebre un cert càstig dels socis de l’entitat perquè el seu nom va saltar a l’arena mediàtica contra la seva voluntat i això es va interpretar com una operació poc transparent.
A cop de mancança
Aquesta setmana s’han anat configurant un seguit d’argumentacions per combatre unes candidatures o unes altres. Contra Liz Castro es diu que no té prou coneixement del país i que no és oportú que sigui presidenta de l’entitat una ciutadana nord-americana. Contra Alentorn es diu que no té perfil polític i que és casada amb el gerent de l’entitat. Contra Alcoberro es diu que és el candidat que va proposar ERC i que podria posar l’entitat al servei del seu partit. I contra Sànchez es diu que és el perdedor de les eleccions, que ha quedat a cinc-cents vots de la més votada i que fa molts anys que viu allunyat de l’activisme independentista. D’arguments contra els uns i els altres en corren per dar i per vendre. I això ja fa que alguns nous membres del secretariat hagin començat a pensar en solucions diferents, com ara cercar una persona allunyada d’aquesta batalla o crear una cúpula col·legiada sense càrrecs tan definits.
Les últimes hores poden haver comportat un gir en la pugna entre els quatre contrincants. Ahir es va reunir els membres de l’equip Junts a la seu de Barcelona i una bona part dels nous membres es van pronunciar a favor de respectar les votacions i que fos presidenta Liz Castro amb vice-presidència per a Rosa Alentorn.
Un ordre del dia polèmic
De fet, també hi ha veus en el secretariat que consideren que haver d’escollir el president amb tan sols una setmana de marge des de les eleccions és massa precipitat. Mentre l’opció era clara —època Forcadell— que tan sols passés una setmana era un encert, però la confusió actual fa que s’arribi a la primera reunió del secretariat amb una gran incertesa. A més, l’ordre del dia que s’ha proposat per a la reunió desperta algunes sospites d’instrumentalització. Raó? El primer punt és la presa de possessió dels setanta-cinc membres del secretariat, però el segon ja és l’elecció dels càrrecs orgànics. Aquesta voluntat de començar la reunió votant els càrrecs no agrada a una part del nou secretariat, que preferiria que hi hagi més debat i deliberació previs.
Hi ha un altre punt de l’ordre del dia —proposat per una comissió creada expressament pel consell permanent del secretariat sortint— que no acaba d’agradar a un grup de nous membres. Es proposa de ratificar un consell permanent interí amb participació dels membres del nou secretariat que ja en formaven part: Nuri Guillaumes, Jordi Vilarasau, Albert Martín, Aida Àngel, Gemma Cots i Ferran Camps. El consell permanent és un òrgan executiu que es reuneix amb més freqüència que el secretariat i que és format pels quatre càrrecs orgànics i els coordinadors de comissions que depenen del secretariat. Les veus crítiques amb l’ordre del dia proposat —que ja ha estat esmenat— consideren que no cal crear un consell permanent interí perquè la funció de coordinació abans de la creació de les comissions i l’elecció dels coordinadors la pot fer directament la quaterna de càrrecs orgànics.
Comptat i debatut, guanyi qui guanyi la presidència demà, tindrà un secretariat que haurà viscut una primera setmana remoguda. A partir d’aquí, les eleccions municipals i l’obertura immediata de la pre-campanya del 27-S —com també la preparació de la gran mobilització de l’Onze de Setembre— obligaran els nous dirigents a enfocar tots els esforços cap al reforçament del procés d’independència. Forcadell ja va explicar que estaria a la disposició del nou secretariat i que no deixaria de fer actes per a eixamplar la base social de l’independentisme. Demà sabrem qui és el seu substitut.
