13.05.2015 - 16:00
Alfred Bosch (1961) va néixer a Barcelona i el seu pare el va matricular en una escola on s’ensenyava en anglès. L’Angloamerican School. Per aquesta raó l’ara candidat a la batllia de Barcelona té un domini de la llengua anglesa molt superior a la mitjana del país. No només això. Bosch va decidir que als seus fills els parlaria en anglès tot i que ell, la mare, i els fills, són nascuts a Catalunya. La germana d’Alfred Bosch ha fet el mateix. En aquesta entrevista en vídeo Bosch parla d’aquesta experiència, i resumeix en anglès les avantatges d’una Catalunya independent per als lectors de VilaWeb.
Podeu veure l’entrevista ací:
—Perquè parleu en anglès als vostres fills, si ni ells ni vós sou anglesos?
—Ser català no vol dir que la llengua catalana sigui l’única llengua que parles, com bé saps. La majoria dels catalans són, com a mínim, bilingües. Per tant no hauria de ser sorprenent. Com a persones que va ser educada en anglès, aquest és un tresor que tinc. I quan penso en els meus fills, penso en quin és el tresor més preuat que els puc donar. I vaig decidir que aquest n’era un. I no me’n penedeixo.
—Creu que l’anglès és més útil que l’espanyol al món occidental?
—Està més estès en el món dels negocis, les relacions internacionals. I quan viatges és molt útil, certament.
—Creu que Barcelona milloraria si Catalunya s’independitza? En quins aspectes?
—Òbviament. Tot el país milloraria. I Barcelona també. Barcelona és la capital econòmica, social i cultural de Catalunya. Però no és la capital política. Volem ser una capital en tota regla, com la resta de capitals a Europa: París, e Copenhagen, Amsterdam. Per què? Perquè creiem que Barcelona necessita un estat que li doni suport. A hores d’ara tenim l’estat espanyol que molt sovint actua en contra dels interessos de Barcelona. Del seu port, aeroport, infraestructures. Hem de tenir i mereixem un estat. Un estat que inverteix a l’estació de la Sagrera, que hauria de ser la segona estació de Barcelona. Hauria d’invertir en el metro orbital de Barcelona. Crec que necessitem un estat que en lloc d’invertir 100 milions d’euros en submarines que no floten, com saps és el cas, destinés aquests diners a lluitar contra la pobresa, i pobresa infantil a Barcelona. Si tinguéssim tots aquests recursos podríem ser una ciutat encara millor. Tenim una ciutat meravellosa, però tindríem encara més eines per convertir-la en una ciutat més justa, democràtica i d’èxit.
—Expliqueu, si us plau, el seu projecte de ciutat.
—Defensem una agenda social i una de nacional. Les dues van de la mà. Si tinguéssim un estat tindríem eines per lluitar contra les diferències, i fer de Barcelona una ciutat més exitosa, i més equilibrada socialment. Aquest és el nostre objectiu. I el que perseguim. Mentrestant no tenim un estat, ja que Barcelona té un pressupost molt equilibrat, afortunadament, creiem que hauríem de dedicar molts més recursos per lluitar contra les desigualtats socials i fer de Barcelona encara més una ciutat d’èxit. Sabem que l’èxit és necessari. Necessitem el Congrés de Mòbils. Necessitem que Barcelona atragui el turisme i convencions internacionals. Tot això ho necessitem. Però necessitem l’èxit. I que s’estengui per a la ciutat. Necessitem que arribi a tots els ciutadans de Barcelona Per això ens considerem gent d’esquerres, socialdemòcrates. Creiem en l’èxit. Però també en repartir-lo. Si no reparteixes l’èxit, aleshores l’èxit no és tal. Seria més aviat lucre personal.