14.05.2015 - 06:00
Hi ha tota una generació de valencians que no ha conegut cap altra batllessa sinó Rita Barberà. Això pot canviar diumenge de la setmana vinent, 24 de maig, en unes eleccions que es preveuen decisives i que fan albirar un canvi a l’Ajuntament de València. Les últimes enquestes han donat una mica d’oxigen a les forces de l’oposició i les noves formacions i apunten a la possibilitat que l’esquerra torni al govern després de vint-i-quatre anys d’hegemonia popular. És així com la candidatura de Compromís, amb Joan Ribó al capdavant, podria encapçalar l’alternativa. Regidor de Compromís des de fa quatre anys i ex-diputat de les corts per Esquerra Unida, Ribó abandera un projecte ecologista i valencianista, completa antítesi de la pompositat i l’autoritarisme de Rita Barberà. Diu que l’han fet políticament el marxisme i Cristians pel Socialisme, que el personatge històric que més valora és Salvador Allende i que, si arriba a ser batlle, el veuran sovint pel carrer, anant amb bicicleta a l’ajuntament i portant la néta a l’escola.
—Les últimes enquestes diuen que l’esquerra valenciana pot recuperar l’ajuntament amb Compromís com a pal de paller.
—Les enquestes són només enquestes, caldrà esperar al final. Tenim davant les eleccions amb més incerteses des de la transició. Però les enquestes indiquen tendències, i jo crec que hi ha una tendència clara: el PP s’enfonsa i s’albira un govern de progrés a la ciutat de València, que ja fa falta.
—Us veieu de batlle?
—Per què no m’hi he de veure? És clar que sí. Si els ciutadans consideren que aquesta és la millor opció. Això és una cosa que han de decidir, fonamentalment, els ciutadans. Jo estic molt il·lusionat. Fa gairebé cinquanta anys que visc a València. I, naturalment, per mi és una ciutat encantadora i podem fer-ho molt bé, tenim un equip molt bo. També he de dir que les relacions amb la resta de grups de l’oposició no són dolentes, al contrari, i permeten d’arribar a un acord sense massa dificultats.
—Hi poseu cap condició, a un govern quadripartit amb Compromís, PSPV, Esquerra Unida i València en Comú?
—Jo només posaria dues línies roges. La primera, la corrupció. En açò estem d’acord tots els grups progressistes i fins i tot Ciutadans. La segona condició és la de canviar la manera de governar, aquest ‘ordeno y mando’ de la batllessa que es nega a qualsevol mena de diàleg. S’ha de governar la ciutat d’una altra manera, no només per als ciutadans sinó tenint en compte els plantejaments dels ciutadans. És una condició imprescindible, però he de dir que és una condició que no frena ningú, tret del PP.
—Què me’n diríeu dels partits amb els quals potser us haureu d’entendre per formar govern?
—Amb el PSPV hi tinc bona relació. En aquests moments té problemes, a la ciutat i al País Valencià, però serà imprescindible per a treballar el canvi. Pel que fa a Esquerra Unida, n’he format part i la nostra relació és molt positiva: hi ha moltes coses que hi continue compartint i no hi haurà cap problema per a avançar. El cas de Podem el conec menys, però les vibracions que hem percebut i el llenguatge nou i jove em fan pensar que podrem treballar-hi.
—Sembla que Ciutadans podria ser l’única salvació de la caiguda lliure en què es troba el PP.
—Són l’única esperança del PP, no en tenen cap més. Però jo crec que confonen els seus desitjos. Conec votants del PP que ara votaran Ciutadans i no volen que Ciutadans pacte amb el PP. Creuen que a València fa falta una neteja i airejar l’ajuntament. Açò és imprescindible. Crec que Ciutadans ho entén, açò. Però també és cert que parlen de liberalisme i de posicions polítiques que objectivament els apropen al PP. Tinc la sensació que Ciutadans aspira a ser un partit de substitució de la dreta i que la pitjor cosa que podria fer seria aliar-se amb el PP.
—Veniu del Partit Comunista, heu estat a Esquerra Unida i heu estat sempre vinculat a l’ecologisme. Què pot significar per a algú amb aquesta trajectòria política esdevenir batlle de València?
—Que no prendré posicions de dreta, com ara privatitzar, perquè és la meua antítesi. Mai no he renunciat a les posicions d’una esquerra que lluita pels grans serveis socials i drets socials, i continue compartint idees amb el socialisme, el comunisme i, sobretot, els moviments sindicals. Hi ha elements que considerem molt importants ara mateix: treballar per una ciutat sostenible, on no manen els cotxes sinó les persones i les bicicletes; una ciutat que partisca de la seua pròpia llengua, de la seua pròpia cultura i patrimoni, tant cultural com arquitectònic i natural. Compromís som gent d’ací, aquestes són les eleccions més importants per a nosaltres i la nostra capital és València. Per tant, les decisions les prenem d’acord amb els interessos dels valencians.
—De Rita Barberà a Joan Ribó, quin gran abisme!
—En lloc de veure un A8 envoltat de policies veurien una bicicleta. A mi la gent em veu, em coneix. Veurien una persona que va amb texans i que es mou normalment, veurien proximitat i normalitat. Rita Barberà ha treballat per mantenir eixe gran distanciament entre el gran poder i les persones, i a mi em veurien comprant al súper o portant la néta a l’escola. És important que se sàpiga que un polític és una persona qualsevol que ha estat elegida pels altres per a gestionar la ciutat i que després torna a ser la mateixa persona qualsevol. No és un senyor o una senyora amb atributs especials, com pretén magnificar-se Barberà.
—Últimament hem presenciat nombrosos incidents de Rita Barberà, des del ‘caloret’ fins a no presentar-se al debat polític de l’altre dia…
—…i encarar-se amb una jove a qui va acabar dient una frase típica de la policia franquista: ‘Como siga así la voy a identificar.’
—Creieu que tot plegat es deu al seu nerviosisme per les eleccions?
—Sí. Té pànic al debat, té covardia política. Confesse que jo tinc la frustració que hauré estat quatre anys a l’ajuntament i no hauré pogut tenir ni un sol debat democràtic sobre què pensem de la ciutat uns i altres. Això, efectivament, indica nerviosisme, inseguretat. Són conscients de què passa i, si mai ixen al carrer, la gent els ho diu i s’hi encara. Un altre indicador: l’obsessió de Rita Barberà per la seguretat, té no sé quants policies al seu servei. I no t’explique els senyors que em maregen per Twitter, amb tot de retrets i acusacions, que tinc perfectament identificats.
—Teníeu guardat a la màniga el ‘RitaLeaks’ per quan s’acostessin les eleccions?
—No. Tota aquesta documentació, jo, com a regidor, l’havia demanada oficialment a Rita Barberà moltes vegades. Però no ens la donava, el temps s’acabava i vaig buscar un altre caminet, que no explicaré. I va sortir-ne tot això. Em sembla fonamental que els valencians sàpiguen en què es gasta els diners la seua batllessa. Nosaltres proposem, senzillament, una pàgina web on el batlle explique quan se’n va, on i quants diners es gasta en cada cosa. Així és com es fa a la majoria de ciutats europees. Cal absoluta transparència, no tan sols contra la corrupció sinó també contra el malbaratament de recursos. És la millor vacuna.
—Copa Amèrica, fórmula 1, remodelacions urbanístiques… S’ha demostrat fracassat el model de ciutat del PP?
—Absolutament. Estem carregats de deutes a conseqüència d’aquests grans esdeveniments. És un model que aporta turisme en un moment determinat, però que després no es manté en el temps. La seua rendibilitat la qüestionen fins i tot les mateixes empreses turístiques. Jo preferisc el model turístic basat en un model cultural, en el patrimoni arquitectònic, etc, que és més sostenible i es perllonga en els anys. També vull dir que nosaltres tenim una potencialitat molt alta en el terreny festiu. Per exemple, amb les falles. Volem desenvolupar al voltant de les falles un turisme de proximitat. També volem un turisme pensat en els paratges naturals, com l’Albufera. Sabem que el turisme és una eina fonamental per a crear ocupació i un element que volem treballar, però no l’únic i d’una sola manera. No fan falta tantes inversions tan escandaloses per a un turisme de qualitat i sostingut en el temps.
—Finalment, l’ajuntament va renunciar a aprovar el PGOU que amenaçava l’Horta. Es pot cantar victòria?
—Es va fer enrere perquè vam plantar batalla i vam presentar desenes d’al·legacions que no podien resoldre. I hi ha hagut un pas endavant important: fins ara l’Horta era una cosa molt simbòlica però a l’hora de la veritat ningú no li fotia cas, fins ara. A València, li hem de fer una muralla verda. I a partir d’aquesta muralla no construir més. València és una ciutat que no creix. De fet, ha començat a decréixer. Què s’ha de fer ara? Pronunciar moltes vegades la paraula ‘rehabilitació’: a València fa una calor espaterrant, però no veuràs plaques solars als terrats, i això és imprescindible. També hi fan falta pisos de lloguer, hi ha molts pisos buits antics que s’han de posar al mercat.
—El Cabanyal s’ha perdut?
—No, el Cabanyal s’ha guanyat. És una altra victòria popular.
—Judicialment, però durant tots aquests anys el govern ha permès que el barri s’anés degradant…
—Més encara, n’ha estimulat la degradació. Ha comprat cases que han estat ocupades i ha prohibit de donar-hi cap llicència, de manera que no es pogueren fer activitats. Però tots els partits hem arribat a un acord i a partir del dia 26 ho capgirarem. Direm que no es prolongarà l’avinguda Blasco Ibáñez i que comence la rehabilitació. D’ací a deu anys, el Cabanyal serà un barri com és ara Russafa, un barri modern, amb un patrimoni arquitectònic molt interessant i –n’estic segur– amb una vida molt intensa. Per aconseguir açò necessitem l’ajuda de les universitats que hi ha allà al costat, per fer que hi vagen estudiants i també que s’obren negocis particulars. El Cabanyal s’ha guanyat, és qüestió de temps.
—Hem estat testimonis de la violència del blaverisme durant el Nou d’Octubre. Creieu que la pròxima Diada aquests grupuscles s’acarnissaran contra vosaltres, com va passar amb Pérez Casado?
—En primer lloc, com expliquem al nostre programa, no volem que la comitiva del 9-O torne a la catedral; és un costum que va introduir Barberà i la volem tornar a fer laica, com era abans amb Pérez Casado. I també proposem que els qui pretenguen entrar a la comitiva facen una declaració on es comprometen a no fer cap acció ni proclama xenòfoba, anticatalanista ni actes violents. Compromís sempre ha volgut ser presents a la comitiva, malgrat la presència de gent d’extrema dreta, perquè és una festa de tots els valencians i hi volem ser. Hi hem viscut de tot, amb una tensió molt alta. Sabem que hi haurà pressió de nou, però l’haurem de guanyar.
Joan Ribó, en vint preguntes:
—Quin és el vostre defecte principal?
—Tinc molts defectes… Et diria, potser, la falta de decisió ràpida.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Més capacitat de comunicació.
—Quin nom (de xic i de xica) preferiu?
—De xica, la meua néta, evidentment: Vega. I de xic, m’agrada David. M’agraden els noms bíblics.
—Quin és el vostre artista preferit?
—Eduardo Galeano.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—No en tinc, no llegisc ficció.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Salvador Allende.
—Quin és el vostre lema?
—Treballar seriosament.
—Quines feines heu fet fora de la política?
—Professor de física i química.
—L’escola on porteu la néta és pública o privada?
—És una cooperativa, perquè a València no hi ha escoles públiques de menys de tres anys. Era pública abans de Rita.
—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Deu fer vint anys.
—Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?
—Als pares parlava en català. De fet, mon pare tenia dificultat per a parlar castellà. Al meu fill li parle en valencià i a la meua filla en valencià i en castellà.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—No recorde que m’hagen clavat mai cap mentida.
—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Ricard Pérez Casado.
—La cosa que ha fet més bé l’actual batllessa?
—La voluntat de posar València en el mapa i internacionalitzar-la.
—La que ha fet més malament?
—Fins que no sapiguem més coses, la seua gestió autoritària i el seu menyspreu a les persones més fastiguejades.
—Quant cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?
—No ho sé, però crec que massa. Pense en la necessitat de reduir perquè cobrem massa. De regidor, cobre 3.400 euros nets el mes.
—Cobrareu les dietes?
—En principi, no. Tot i que hi ha dietes i dietes. Jo crec que la immensa majoria de les dietes no s’han de cobrar. Si vas a un lloc en un moment determinat, no ho sé. Sincerament, jo no m’ho he plantejat mai, de cobrar dietes. Això no vol dir que en algun moment determinat no ho prenga en consideració.
—Qui us ha fet políticament?
—És una barreja. M’ha fet Cristians pel Socialisme i m’ha fet el marxisme, evidentment.
—Qui creieu que faria la vostra feina millor?
—Ui, moltíssima gent. No em considere gens especial.
—Qui creieu que la faria pitjor?
—Rita Barberà, naturalment.
