12.05.2015 - 06:00
El 22 de maig de 2011, jornada d’eleccions municipals, ERC va tenir una seriosa patacada electoral. Encapçalada llavors per Joan Puigcercós, perdia gairebé 100.000 vots respecte de les eleccions del 2007 i deixava de ser la tercera força política al Principat. Quatre anys més tard, amb una direcció diferent, i en ple procés sobiranista, els republicans encaren el 24-M amb l’esperança de mantenir la línia ascendent de resultats que va començar amb les eleccions espanyoles d’aquell mateix 2011 i que sobretot es va concretar en les europees de l’any passat, quan fou el partit més votat al Principat. De tocar fons a aspirar al màxim: analitzem en sengles mapes interactius els resultats d’ERC el 2011 i el 2014, per examinar-ne l’evolució.
Els resultats de les municipals del 2011 van significar un cop dur per a ERC, i efectivament van tocar fons. Un any abans, en les eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Puigcercós s’havia quedat amb una representació de 10 parlamentaris, molt lluny dels 21 que havia aconseguit Josep-Lluís Carod-Rovira el 2006. El poder d’ERC havia entrat en crisi i la pèrdua de confiança entre els electors, després del desgast dels dos tripartits, es va confirmar a les municipals. ‘No és una nit feliç’, deia Joan Puigcercós després de saber els resultats. El creixement de la CUP i, en menor mesura, la presència de Solidaritat i Reagrupament havien conduït a un fort revés d’ERC.
En aquest mapa podeu veure els resultats que va tenir ERC a les eleccions del 2011, a tot arreu on es va presentar. També indiquem, de color blau, els municipis on aleshores no va presentar llista i aquesta vegada sí:
De resultes de les eleccions del 2011, ERC governa a 136 municipis, que tenen una població de 314.791 habitants. El nombre de municipis és considerable, però no hi ha ciutats grans.
Sant Vicenç dels Horts, amb 28.000 habitants, és el municipi més gran amb un batlle d’ERC, Oriol Junqueras. Manlleu, 20.000 habitants, és el segon, amb el batlle Pere Prat. I el tercer, Caldes de Montbui (17.156), on governa Jordi Solé.
El partit s’havia de regenerar. El canvi va començar de manera immediata: l’endemà de les eleccions municipals. Joan Puigcercós va anunciar la dimissió de l’executiva i va convocar un procés de renovació de la direcció del partit. Quatre mesos més tard, la militància escollia Oriol Junqueras nou president i Marta Rovira secretària general. El partit emprenia una nova etapa.
El primer examen de la nova executiva va ser a les eleccions al congrés espanyol, el novembre del 2011. Alfred Bosch, que s’havia imposat a les primàries a Joan Ridao, va aconseguir tres escons. L’any següent, el 2012, el procés sobiranista es va accelerar, a partir de la gran manifestació de la Diada, i el paper dels republicans es va intensificar. A les eleccions catalanes del novembre del 2012, CiU va perdre 12 diputats (de 62 a 50) i se’n va beneficiar ERC, que esdevingué la segona força del parlament, amb més del doble de diputats que no tenia. I l’ascens electoral es va confirmar a les europees del 2014, després de dos anys d’acord de governabilitat amb CiU i a la porta d’una tardor intensa que va culminar el 9-N. En aquelles europees, ERC va aconseguir un èxit electoral, que contrastava amb la patacada del 2011. Per bé que s’ha de tenir present que la CUP, competidora directa de vot amb els republicans, no s’hi va presentar, les dades d’ERC van ser contundents. Quatre exemples:
1) Barcelona. A les municipals del 2011 ERC va obtenir 33.900 vots, un 5,59%. A les europees del 2014, en va recollir 126.343, un 21,77%. És a dir, un 16,18% més.
2) Terrassa. A les municipals del 2011 va obtenir 3.165 vots, un 4,44%. A les europees de l’any passat, 14.368, un 20,2%, és a dir, un 15,76% més. Va ser la primera força del municipi.
3) Sabadell. A les municipals del 2011 va aconseguir 2.378 vots, un 3,18%. A les europees de l’any passat, 15.037, un 20,67%. Hi va haver un augment del 17,49%. A Sabadell ERC també va ser la primera força de les europees.
4) A Sant Vicenç dels Horts, on el batlle és Oriol Junqueras, el 2011 ERC ja hi va tenir un bon resultat: 2.514 vots, un 22,27%. El 2014 a les europees encara el va millorar, en percentatge. El nombre total de vots fou inferior, 2.322 vots, però és que la participació general també fou menor. En total, va recollir el 25,85% dels vots.
