11.05.2015 - 06:00
L’Aran, l’únic territori d’Occitània que administrativament és part de Catalunya, celebra aquest 24 de maig, igual que el País Valencià i les Illes, dues eleccions, amb urnes diferents: els comicis municipals, com a tot el país, i les eleccions al Conselh Generau, el govern de la vall. Són unes eleccions especials, car són les primeres que es fan amb la nova llei d’Aran (pdf) i les primeres en què s’hi presenten dos nous partits, Ciutadans (a l’ajuntament de Vielha) i Corròp (a l’ajuntament de Les i al Conselh Generau).
Els occitanistes de Corròp poden esdevenir decisius si obtenen un conseller al terçó de Quate Lòcs
El Conselh Generau d’Aran és format per tretze consellers, que s’elegeixen en sis terçons, circumscripcions electorals (Pujòlo (2), Arties e Garòs (2), Castièro (4), Marcatosa (1), Lairissa (1) i Quate Lòcs (3)). En les darreres eleccions Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit mirall de CiU a la Vall, obtingué set consellers i, per tant, majoria absoluta. Unitat d’Aran (UA) n’obtingué cinc i el Partit Renovador Arties-Garós (PRAG), un partit que només es presenta al terçó d’Arties e Garós i que tradicionalment ha donat sempre suport a UA, n’obtingué un. De fet, l’únic terçó en el qual no es presenta UA és el d’Arties e Garós, precisament perquè ja s’hi presenta el PRAG, amb el propòsit de no dividir el vot. Ja ha succeït en més d’una ocasió aquests darrers anys que CDA i UA han empatat a sis consellers i el PRAG n’ha acabat obtenint un que ha fet de frontissa, donant el govern a UA.
És per això que el paper de Corròp, un partit de formació molt recent de caràcter assembleari i occitanista, que es presenta només al terçó de Quate Lòcs, pot ser decisiu. Mireia Boya, una de les promotores de Corròp i cap de llista a l’ajuntament de Les, ho explicava la setmana passada en declaracions a VilaWeb: ‘Sovint els dos principals partits obtenen quasi el mateix nombre de consellers al Conselh. Per tant, si Corròp n’obtingués un, podria ser decisiu per a formar govern i podríem exigir les maneres de fer política que reclamem, amb molta més participació dels ciutadans.’ El terçó de Quate Lòcs ha estat tradicionalment un dels principals feus d’UA: en les darreres eleccions obtingué dos consellers, i CDA un. Caldria veure, en cas de succeir, quin d’aquests tres consellers seria per a Corròp, que ha nascut amb la voluntat explícita de trencar el bipartidisme que es viu de fa anys a la vall.
Tot amb tot, UA concentra bona part de campanya precisament a Quate Lòcs, conscient del pes d’aquest terçó i de la implantació que, com a partit, hi té. Els dos candidats més populars d’UA, l’ex-síndic Paco Boya, i el diaca de Bossòst, Amador Marquès (que fou cap de comunicació de Boya durant el seu mandat com a síndic), ocupen les dues primeres de la llista i confien ser elegits consellers. Marquès és, a més, el candidat a la batllia de Bossòst, i tot fa pensar que en serà el futur batlle.
Per una altra banda, Corròp es presenta només a un ajuntament, el de Les, un altre feu d’UA, i allà sí que aspira a guanyar. ‘El batlle actual, d’Unitat d’Aran, fa vint-i-vuit anys que és al poder i només per això és necessari un canvi; i el canvi real, per la manera de fer, és Corròp’, diu Mireia Boya.
El PRAG i els catorze vots d’Arties e Garòs
Una altra de les claus d’aquestes eleccions és el que pugui passar al terçó d’Arties e Garós, on s’elegeixen dos consellers. Actualment un és per al PRAG i l’altre per a CDA. Però en les darreres eleccions CDA no els va obtenir tots dos per tan sols catorze vots. És per això que no és gens descartable que CDA pugui aconseguir els dos consellers del terçó, cosa que equilibraria l’hipotètica pèrdua d’un conseller al terçó de Quate Lòcs en favor Corròp.
Podrà Ciutadans desequlibrar l’ajuntament de Vielha?
Fins fa poques setmanes qui més qui menys donava per fet que Podem i Ciutadans presentarien per primera vegada llistes tant al Conselh Generau com als principals ajuntaments aranesos. Finalment, però, només Ciutadans ha acabat formant una llista electoral i només a l’ajuntament de Vielha, no pas al Conselh. Podem, que havia participat en les primeres converses per a la fundació de Corròp, va refusar finalment d’integrar-s’hi, i no presenta cap llista a la Vall, ni a Vielha. Candidatures com les de Podem o Ciutadans eren vistes amb recel per als principals partits, car, per exemple, cal tenir en compte que la Vall d’Aran té una taxa alta de nouvinguts, la majoria d’origen espanyol, que són empadronats i voten a la Vall.
Per això una altra de les grans incògnites d’aquestes eleccions és l’impacte de Ciutadans a l’ajuntament de Vielha, governat en aquests moments per CDA amb el suport de l’únic regidor que hi té el PP. L’entrada de Ciutadans al consistori, que a diferència del PP difícilment es mostraria disposat a donar la batllia a CDA, podria fer canviar de color l’ajuntament. A més, es dóna el cas que el candidat d’UA a la batllia de Vielha és Juan Antonio Serrano, president del Gremi d’Hostaleria d’Aran, la principal patronal aranesa. Serrano és un candidat que Ciutadans, a priori, veu amb més bons ulls que no pas l’actual batlle i candidat a la reelecció, Àlex Moga, de CDA i de perfil occitanista i catalanista.
El PP continua perdent força
Precisament un dels partits que veu amb més recel la nova candidatura de Ciutadans és el PP, un partit tradicionalment fort a l’Aran, però que amb el pas dels anys ha anat perdent força i que podria esdevenir residual si una part dels votants populars es decantessin finalment per Ciutadans. Actualment el PP només té un càrrec electe a la Vall, un únic regidor a l’ajuntament de Vielha que, això sí, té la clau del govern municipal.
Tensions i incògnites a Unitat d’Aran
UA, partit fundat curiosament, entre més, per l’actual síndic Carlos Barrera, ara cap de CDA, va decidir coalicionar-se amb el PSC l’any 1995 i, des d’aleshores, tots dos partits mantingut un pacte estable i el seu pes en cadascun dels respectius àmbits territorials ha seguit un cert paral·lelisme. Però d’ençà de les últimes eleccions al Conselh Generau, fa quatre anys, el PSC ha patit a Catalunya una forta davallada. Per tant, cal veure qui és l’impacte de la desfeta del PSC al Principat sobre UA a l’Aran. L’ex-síndic i candidat d’UA Paco Boya ha vist com apareixien veus crítiques dins del propi partit per causa d’aquesta aliança, i s’ha esforçat en repetides ocasions a remarcar el perfil propi i aranesista d’UA, fins i tot amenaçant de trencar el pacte amb el PSC, que no té cap mena d’implantació a la vall. Tot amb tot, la coalició no s’ha desfet. Però les tensions internes a UA no acaben aquí: el nomenament de Serrano, president de la patronal, com a candidat d’UA, partit que es declara d’esquerres, per a la batllia de Vielha, també ha generat dissidència interna que Boya ha hagut d’apaivagar i no és gens clar quins efectes electorals pot tenir.
Dret de decidir, independència i turisme
Tot i que les eleccions araneses tenen un inevitable caire local (el cens no arriba als deu mil habitants), el moment polític que es viu al Principat ha entrat també, lògicament, en la campanya electoral. A més, aquestes són les primeres eleccions d’ençà de l’entrada en vigor enguany de la nova llei d’Aran, que reforça l’autogovern i atorga als aranesos el dret de decidir. I si bé és cert que hi ha un gran consens sobre les virtuts i el valor d’aquesta nova llei, no és pas tan clara la posició dels partits aranesos respecte la independència de Catalunya. A ningú no se li escapa que un nou estat català obligaria redefinir les relacions amb l’Aran, territori que forma part de la nació occitana. Per tant, tot i que la majoria de formacions eviten de posicionar-se amb claredat respecte la independència de Catalunya, sí que s’han vist obligats, de manera més o menys directa a definir-se.
D’una banda, CDA, en tant que partit associat amb CiU, ha mostrat una implicació clara amb el procés sobiranista català. UA, en canvi, ha adoptat una posició distant, més conservadora, argüint per exemple que el turisme, en bona part d’origen espanyol i principal motor econòmic de la vall, podria ressentir-se en cas de declarar-se l’estat català. Aquesta afirmació ha estat rebatuda en diverses ocacions, com en aquest reportatge de VilaWeb, per l’actual síndic, Carlos Barrera, de CDA: ‘els turistes que han vingut a la vall aquests darrers anys són plenament conscients del procés que es viu a Catalunya i en cap cas s’ha detectat una davallada del turisme, sinó tot el contrari. En el fons saben i entenen que la Vall d’Aran és una altra cosa.’
Corròp es defineix com a partit occitanista, amb la mirada posada al nord, que malda pel reconeixement de la nació occitana. Però respecte la independència de Catalunya no ha pres una posició clara. ‘El nostre programa incorpora d’una manera diàfana el dret de decidir dels ciutadans en tots els àmbits, però la posició sobre la independència de Catalunya encara no ha estat debatuda en les assemblees del partit; sabem que ho haurem de fer i sabem també que dins el partit hi ha independentistes catalans i gent que no ho és’, explica Boya. Tanmateix, a títol personal Boya, que fins fa algunes setmanes era també la coordinadora de l’ANC a l’Aran, sí que havia expressat en aquest reportatge de VilaWeb els beneficis de la independència de Catalunya per a l’Aran i per a Occitània, argüint que seria un primer pas cap al reconeixement d’Occitània i de l’occità.
El PRAG evita de totes totes de prendre cap posició al respecte, dient que és un partit estrictament local que obeeix només als interessos del terçó d’Arties e Garós. El PP i Ciutadans, per la seva banda, ja han expressat de manera clara el refús frontal a la independència.
