12.05.2015 - 06:00
Tres xiulets aguts i robòtics provenen de la cuina. Probablement el primer que hauria pensat avui és que s’ha deixat la porta del congelador oberta, o la de la nevera. Efectivament el frigorífic li indica que alguna cosa passa, però s’ha equivocat. Simplement té els iogurts caducats i ja no queden envasos de llet. En mitja hora li portaran el que necessita del supermercat. No es preocupe, ja estan avisats. Vostè no ha de fer res.
Sembla un escenari futurista, però està més a prop del que sembla, és la internet de les coses (IoT: ‘Internet of Things’). Es tracta d’un concepte que es refereix a la interconnexió digital d’objectes quotidians amb Internet i que tindrà nombroses aplicacions que canviaran per complet la vida de les persones.
Evidentment, la internet de les coses també podrà aplicar-se en altres àrees de casa a més de la nevera. Per exemple, a l’excusat. Ell li recomanarà una dieta més equilibrada després d’analitzar la seua orina. O potser el seu raspall de dents li concertarà una cita amb el seu dentista després de detectar-li una càries. La seua forqueta s’afegirà a aquests particulars suggeriments i recomanarà que reduisca la velocitat amb què menja. També la polsera que llueix començarà a advertir ara de les seues constants vitals.
La vida serà més còmoda quan la internet de les coses s’implante completament. Llavors les llums intel·ligents s’encendran automàticament quan detecten una mancança en la il·luminació o serà possible activar els electrodomèstics abans d’arribar a casa. També les sabatilles esportives portaran el compte dels quilòmetres que ha recorregut. De fet, alguns d’aquests supòsits ja succeeixen a dia d’avui. Però, com funciona exactament la internet de les coses?
Tecnologia
«Avui qualsevol variable es pot monitoritzar». És la clau que revela Emilio Soria, membre del grup de recerca Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València per entendre per què la internet de les coses és possible. Es tracta d’un diàleg màquina-màquina, és a dir, hi ha dos dispositius connectats a Internet, en què un envia dades a l’altre, i aquest pren les seues decisions i les hi retorna al primer. «Per exemple, tu fas una comanda a una empresa i en aquest moment no hi ha ningú que s’encarregue d’ell. Tot va al servidor web, que dóna ordres a la fàbrica. Aquesta empresa ja sap que ha de fer una comanda més. Al seu torn, la comanda ja té una referència i amb ella va al lloc corresponent per tal que es distribuisca. En tot aquest procés no hi ha cap humà, per això és diàleg màquina-màquina», explica Soria. Per tant, n’hi hauria prou amb integrar un mil·limètric xip en qualsevol objecte per processar i transmetre informació a partir d’ell constantment. Aquesta tendència és la que continuarà desenvolupant-se en els propers anys, segons van assegurar experts del món de les tecnologies durant els actes Teleko Gaua 2014 de Bilbao. En sis anys es multiplicarà per deu el nombre de dispositius connectats a Internet i arribaran a 50.000 milions l’any 2020. Els dispositius comptaran amb una mena de sistema operatiu integrat i una forma de comunicació (sense fils, normalment) que utilitzarà protocols de comunicació amb els quals es podran controlar.
Els artefactes es connectaran a la xarxa o a altres dispositius que servisquen de porta d’enllaç. Un programari rebrà les dades dels objectes amb sensors i xips, habitualment en Internet, i es processaran. Els primers passos per desenvolupar la internet de les coses els ofereixen dispositius per crear prototips, utilitzats en les aules d’Enginyeria Informàtica.
– Arduino
Es tracta d’una placa electrònica programable. Això és una placa que compta amb un xip al qual es pot instal·lar un programa. S’hi poden introduir diferents funcions. A partir d’una interfície d’entrada connectada a perifèrics es trasllada la informació a la placa. Per la seua banda, la interfície d’eixida porta la informació processada als perifèrics que realitzen l’ús final d’aquestes dades.
Un exemple pràctic el revela Manuel García, estudiant d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de València, amb el seu últim projecte amb Arduino. El seu és un sistema de monitorització de les barreres de pàrquing, mogudes per Arduino, que manen informació a un servidor central amb el seu estat.
– Raspeberry Pi
És un ordinador de mida reduïda i molt econòmic, capaç de realitzar processos complexos. Amb ell és possible crear pràcticament qualsevol tipus de prototip per desenvolupar progressivament la internet de les coses.
Teixit empresarial
La internet de les coses s’aplica de ple en el teixit empresarial valencià com una eina eficaç per incrementar la productivitat. L’empresa valenciana Aranco, especialitzada en serveis d’embalatge industrial amb màquines embolicadores de palets, integrarà pròximament la internet de les coses per fer més eficient la seua producció. Comptarà per a això amb un equip d’investigadors de la Universitat de València que focalitzaran el projecte en el manteniment predictiu de les màquines.
Internet de les coses per a les ciutats
Internet de les coses farà possible el desenvolupament de les ‘smart cities’ a través de milions de sensors que produeixen dades de manera constant. L’objectiu és optimitzar tota mena de processos. Emilio Soria subratlla que la interconnexió dels objectes pot transformar la vida de les ciutats i generar ingressos i qualitat de vida. Algunes de les aplicacions que permet desenvolupar la internet de les coses per fer de les ciutats unes veritables smart cities afecten a l’aparcament, la il·luminació o també a la mobilitat intel·ligent.
Al maig de 2014 la ciutat de València ja es va posicionar com la primera ciutat espanyola que centralitzaria tota la informació a través de la plataforma ‘València Smart City’ amb l’objectiu de construir una ciutat intel·ligent. Quan es desenvolupe completament, l’enllumenat, el trànsit, la Policia Local, la contaminació o el servei de grua estaran permanentment monitoritzats i connectats. En aquest escenari, un sistema de parquímetres intel·ligent informaria al ciutadà d’on disposa d’un aparcament lliure per estacionar el cotxe. De la mateixa manera, el conductor rebria un missatge automàtic en el qual se l’informaria del temps restant de què disposa perquè continue estacionat el turisme. A través del missatge se li oferirà l’opció d’ampliar el temps a través del pagament amb targeta de crèdit. Per la seua banda, s’optimitzaria l’enllumenat públic mitjançant sensors i tecnologies de la internet de les coses.
Sobre això, l’expert Emilio Soria explica que la ciutat de València «està ben encaminada» al projecte de ciutat intel·ligent. «Ara està en l’etapa 1.0» afegeix. Això és que de moment s’estan implantant sensors per tota la ciutat. «Per arribar a ser una ‘smart city’ ha de fer un pas més i modificar la conducta dels ciutadans. La clau està en predir les coses. A partir de dades anteriors i dels sensors es pot predir si hi haurà un embús properament, de manera que es podran activar cartells a les carreteres oferint rutes alternatives. Això sí que modificaria la conducta », assegura Soria.
Altres ciutats valencianes treballen també en aquesta línia per esdevenir ciutats intel·ligents. Pau Bretó, des del gabinet de comunicació de l’Ajuntament de Paterna, explica que la seua ciutat ha passat a formar part dels seixanta municipis intel·ligents espanyols, després que la Junta Directiva de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents haja aprovat la seua incorporació en el col·lectiu. L’adhesió de Paterna a la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents permetrà que la localitat pose en pràctica noves experiències per a la gestió sostenible, que ja estan implantades en altres municipis. A més, possibilitarà exportar aquelles actuacions desenvolupades per Paterna.
Des del consistori concreten que algunes de les accions que ja estan en marxa en el projecte de ciutat intel·ligent són la implementació de la facturació electrònica, la difusió de la signatura digital, el monitoratge de la xarxa de tràfic local o enquestes ciutadanes electròniques com a mitjà de implantar una participació ciutadana efectiva. De la mateixa manera, expliquen que encara hi ha projectes pendents de desenvolupar, entre els quals es contempla la incorporació d’aplicacions mòbils, com el projecte Parkible per millorar l’aparcament. Tot això amb la finalitat de posicionar-se com una ciutat sostenible.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Irene Calvo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
Enllaços
Array
