11.05.2015 - 06:00
Després d’una legislatura encapçalant des de les Corts Valencianes la lluita contra la corrupció i les irregularitats del PP, Ignacio Blanco es va presentar com a candidat d’Esquerra Unida a la presidència de la Generalitat Valenciana. Diu que el seu objectiu és desallotjar el PP de les institucions i que no considera pas perduda aquesta batalla. Blanco ens rep al seu despatx de les corts, que confia de mantenir passat el 24 de maig malgrat que les últimes enquestes els deixen fora del parlament. Hi arriba a corre-cuita després d’una conferència de premsa d’urgència sobre les últimes filtracions del cas Alfonso Rus, que ha esclatat en plena campanya. La seva formació va portar a la fiscalia uns enregistraments que s’han anat investigant durant mesos i que ara esquitxen el president de la diputació. Blanco, confiat, s’erigeix en l’única garantia que el PP –amb el suport segurament imprescindible de Ciutadans– no pugui continuar governant.
—Hi ha hagut un parell d’enquestes recents que us deixen fora de les corts.
—Fins ara totes les enquestes que s’havien publicat ens donaven presència a les corts, i una presència que és determinant numèricament. Perquè l’única alternativa a una majoria absoluta de la dreta és una conformació plural del parlament on hi haja EUPV i això permeta una majoria progressista. Nosaltres no donem per perduda la batalla per a derrotar el PP. La cosa més important no és quants diputats tinga cada formació sinó, sobretot, que el resultat de la suma siga la derrota del PP, perquè quatre anys més d’ells seria una tragèdia per als valencians. Estem convençuts que traurem un bon resultat. M’espere a l’enquesta bona, que és la de les urnes.
—Amb Ciutadans serà més complicat de ‘desallotjar’ el PP de les institucions.
—Sí. Són l’última esperança del PP, que sap que ha perdut la majoria absoluta. De fet, jo crec que ha començat a baixar en caiguda lliure precisament des que ha esclatat el cas Rus. Això els ha destrossat la campanya. Saben que perdran moltíssims vots i moltíssims escons. I únicament confien que eixa fuga de vots vaja a Ciutadans, com a receptacle natural, i poder reeditar aquell pacte que feren amb Unión Valenciana i tornar a governar. Això seria molt negatiu. Apel·lem que la gent valore la nostra feina i, sobretot, que no es deixe emmirallar per uns partits, com Ciutadans, que no expliquen les seues propostes i en molts casos ni tan sols saben la realitat del poble valencià.
—Quines condicions posa EUPV a un pacte de govern d’esquerres?
—Condicions polítiques. No negociarem per tenir una conselleria, o dues o tres, sinó segons les polítiques que es facen des de totes les conselleries en favor de la gent treballadora, de la ciutadania, que necessita serveis públics i protecció social. Una altra condició serà la transparència, la regeneració democràtica i posar fi al règim de corrupció massiva que hem tingut durant vint anys. Amb eixes condicions polítiques, crec que serà possible un acord del tipus que siga, d’acord amb la negociació que hi haja, i que en el nostre cas anirà acompanyada d’una decisió democràtica. No serà Ignacio Blanco qui decidesca si hi ha un pacte de govern o de legislatura, sinó que ho farà tota la militància d’EUPV i donant informació a tota la societat valenciana.
—Amb qui us enteneu millor: Mònica Oltra, Ximo Puig o Antonio Montiel?
—Jo no faria comparacions entre uns i altres. Tant amb Compromís com amb el PSPV hem coincidit en diversos moments durant la legislatura i hem fet front comú. Espere que passe això mateix amb Podem en qüestions bàsiques de democràcia, de defensa del país dels serveis públics i de lluita contra la corrupció. A partir d’ací, hi ha matisos i diferències evidents. Nosaltres hem criticat durament la política neoliberal i de retallades que va començar Zapatero i que el PSPV ha secundat, en el sentit que no se n’ha distanciat ni l’ha criticat obertament. Però en aquests moments ens centrem en el PP, i fem una campanya en què critiquem la seua acció de govern i plantegem les nostres alternatives. Després podem arribar a acords amb eixes forces polítiques, però com més presència tinga EUPV, més capacitat de fer polítiques d’esquerres, socials, per al país.
—Heu triat el lema ‘És temps d’esquerres’ per a distanciar-vos de Podem, que diuen que no són ni d’esquerres ni de dretes, i que és la formació que us menjaria vots?
—No, no hi té res a veure. I no és la primera vegada que ho fem servir en un lema. Jo crec que és important d’afirmar la nostra tradició ideològica, que és la de tota la gent que ha lluitat contra la corrupció, el bipartidisme, les privatitzacions i les agressions als drets socials, culturals i fins i tot nacionals. I açò és l’esquerra, des de l’antifranquisme fins a tota aquesta democràcia de baixa qualitat que hem de suportar. És de veres que hi ha forces polítiques que fan el discurs del ni-ni. Jo crec que s’equivoquen. Nosaltres, per contra, fem propostes programàtiques concretes, i no trobe una millor definició que l’esquerra per a englobar-les totes.
—Amb Podem no vau arribar a cap acord. Sí, en canvi, amb Esquerra Republicana, una formació independentista. Us heu hagut d’empassar alguna incomoditat?
—No. He de dir que estic molt content del funcionament de la coalició, que també dóna sentit al lema de campanya. Hi treballem molt bé. Sabem que la cosa prioritària per als valencians és recuperar els seus drets i que el model d’estat, sobre el qual diferim, no es troba en aquests moments en el centre del debat ni es decidirà a les Corts Valencianes. Sempre hem reconegut el dret d’autodeterminació dels pobles, no hi tenim cap problema. Però en aquests moments el debat valencià no es planteja sobre eixos aspectes.
—Un debat que sí que és al centre ara mateix és el canvi de model de finançament. Esquerra Unida proposa de fer-ho des d’un vessant multilateral i mirant d’arribar a un acord amb l’estat. De veritat ho veieu viable?
—És que si no és viable canviar el model de finançament, no és viable la Generalitat Valenciana. Per tant, hem de fer-ho viable, hem de fer-ho possible. Per a això cal lideratge, capacitat de negociació i, sobretot, unitat en un front polític valencià que, a banda de diferències ideològiques, ha de defensar allò que ens pertoca i que és de justícia. No és una reivindicació nacionalista, és una reivindicació de justícia social. Els valencians no som de segona, som ciutadans de ple dret i no podem ser maltractats per l’estat com hem estat durant molts anys, amb un finançament molt inferior a la mitjana que ens condemna a tenir serveis públics pitjors i un deute actual inassumible.
—Compromís demana una agència tributària pròpia.
—Nosaltres també. En el programa econòmic proposem una agència tributària valenciana que, evidentment, siga consorciada amb l’estatal. No podem deixar que siga només l’estat qui recapte impostos, qui conega informació sobre ingressos i despesa, qui transferesca les quantitats a les comunitats. No volem dependre d’eixes molles que ens va deixant anar el govern central i per les quals tan agraïts estan Alberto Fabra i el conseller Moragues. Entenem que cal una agència tributària pròpia que a més de recaptar impostos puga lluitar contra el frau fiscal i es consorcie amb l’agència tributària estatal per a treballar juntes en un sentit federal, de coresponsabilitat.
—A un mes de les eleccions, el cas Imelsa ha esquitxat Alfonso Rus i ha marcat la campanya electoral. Quant de temps feia que hi anàveu al darrere?
—Tota la legislatura que anem rere les irregularitats de la Diputació de València, a diferència de la resta de grups polítics. L’única diputada d’EUPV, Rosa Pérez Garijo, ha denunciat des del primer dia tot d’irregularitats. Finalment, fa vora un any, li arribaren uns enregistraments, que són molt compromesos per a moltíssims dirigents del PP i que toquen la línia medul·lar del finançament del PP. Van més enllà de la diputació i de Rus, afecten alguns altres dirigents en algunes altres institucions públiques. L’abast de la investigació i de la denúncia de Rosa se sabrà quan es puga fer pública, perquè ara es troba sota secret de sumari. Les proves són clarament evidents i poden destrossar el PP perquè poden demostrar que ha funcionat com una maquinària delictiva durant molts anys.
—Heu capitanejat la lluita contra la corrupció a les corts. Us heu trobat gaires entrebancs?
—Amb una gran manca de transparència. Hi ha fins a trenta sentències, i divuit han estat per recursos presentats per EUPV i que condemnen el consell per opacitat, per haver-nos negat documentació a la qual tenim dret. Quan vam presentar una querella sobre aquesta qüestió, algunes conselleres del PP em van dir pels passadissos de les corts: ‘Cuidadito con lo que haces.’ Hi ha hagut atacs i també menyspreu cap a la nostra tasca. El dia que vam denunciar el cas Rus –que al començament es deia cas Imelsa i d’ací poc es dirà cas PP– van dir que no tenia cap fonament. Avui al PP estan tots calladets pensant ‘hi apareixeré jo?’.
—Aquesta ha estat la vostra primera legislatura com a diputat. D’on surt Ignacio Blanco?
—Sóc un valencià d’Algemesí que me’n vaig anar a estudiar fora, a Granada. Quan vaig tornar a València em vaig implicar en diverses ONG i amb el sindicalisme, sóc de CCOO. Sóc funcionari per oposició a la Generalitat Valenciana i milite a Esquerra Unida des de fa tretze anys. En la meua trajectòria política he fet molta feina de base i a poc a poc m’he anat guanyant la confiança dels companys que em van proposar per a la direcció i per a les candidatures. He portat la comunicació del grup parlamentari, he treballat braç a braç amb els diputats de l’anterior legislatura i, finalment, he estat diputat aquesta legislatura. He acabat coordinant el grup parlamentari i ara he guanyat unes primàries.
—Una legislatura marcada per la dimissió del president Francisco Camps. Era un avís del declivi del PP?
—El PP ha perdut completament el nord des de l’esclat del cas Gürtel. El senyor Camps va passar dos anys embogit, delirant; hi ha intervencions parlamentàries molt significatives en eixe sentit. Però també el seu grup parlamentari i el partit: recorde, d’eixos anys, tota la bancada del grup popular dreta aplaudint durant cinc minuts Francisco Camps. Qualsevol observador imparcial hi hauria vist signes evidents de bogeria. Però en el seu partit no, perquè és un partit tan jeràrquic que tots rendien culte a la seua personalitat. Després va arribar Alberto Fabra i a ell ja no el van aplaudir. Perquè no ha tingut eixe lideratge i ha demostrat la nul·la competència per a gestionar el seu càrrec de president. Efectivament, el PP ha començat a sofrir l’aflorament dels casos de corrupció, el descrèdit social fruit de les retallades socials i democràtiques.
—Un altre moment clau de la legislatura va ser el tancament de RTVV. Això va fer despertar d’una certa somnolència?
—Sí, va ser un moment en què fins i tot gent de dretes que havia donat suport al PP va trobar que alguna cosa fallava. El discurs triomfalista va donar l’hegemonia del PP, un discurs que contradeia la realitat, amb un país cada vegada més pobre, mal finançat i amb problemes socials evidents. Però ells feien una política de cartó pedra, de grans esdeveniments, i projectaven eixa idea de la ‘Comunidad Valenciana milagrosa’. Molts valencians se l’havien creguda. En el moment que tancaren RTVV es va trencar eixe miratge.
—Qui més ha defensat RTVV és justament qui hi havia estat censurat. Contradictori?
—No, perquè no hem defensat mai el Canal 9 existent sinó la necessitat de mitjans públics en la nostra llengua en el nostre país, perquè som una anomalia històrica. Som l’única comunitat autònoma de l’estat que tenim una llengua pròpia i no tenim mitjans públics, i a sobre ens tancaren TV3 i Catalunya Ràdio. Vivim una situació pròpia del franquisme, en termes lingüístics. No defensem el que hi havia sinó el que hi hauria d’haver. Ací es posa de manifest la condició miserable de la dreta, que només ha defensat RTVV mentre l’ha poguda manipular i utilitzar en el seu benefici. Les persones d’esquerres han de defensar les nostres institucions democràtiques més enllà dels problemes que tinguen.
—Quina és la proposta d’Esquerra Unida per a reobrir RTVV?
—Volem reobrir-la com més aviat millor. De la millor manera perquè, a més, siga una televisió i una ràdio de la societat i no del partit del govern. A partir d’ací, hem d’analitzar els entrebancs, que són econòmics, laborals, jurídics i polítics. D’acord amb això que estudiem, entenem que la millor manera seria aprovar una nova llei que derogara la de supressió del servei públic i que derogara també l’enganyifa de la ILP que va manipular i tergiversar el PP, que hi va subvertir l’esperit. També una llei que donara cobertura a la reobertura de l’empresa i a la creació d’uns mitjans que compliren els requisits d’objectivitat, professionalitat, pluralitat i, sobretot, que canviara el model que es va imposar des del principi, en època del PSPV-PSOE. Nosaltres volem uns mitjans de comunicació públics íntegrament en valencià.
—Una altra mesura que ha desfermat la indignació és l’anomenada llei de senyes d’identitat. Això vol dir que el blaverisme s’ha fet fort o, al contrari, aquesta mena de gests ja no tenen cap efecte?
—Cap ni un. La llei de senyes és la manifestació de la derrota del PP. Recorren, a última hora, al fantasma de l’anticatalanisme, que ja no funciona. De fet, no ha tingut cap ressò en la societat. En tot cas, el nostre compromís és derogar la llei, que pretén establir qui és un bon valencià i qui no ho és i com hem de ser. Si això ho haguera aprovat un partit nacionalista a Catalunya o al País Basc, la dreta es posaria les mans al cap i parlaria de totalitarisme. Doncs bé, ho han fet ells, que al damunt, no defensen cap senya d’identitat. Ni defensen la llengua ni les nostres tradicions ni, sobretot, la nostra societat. Una de les grans senyes d’identitat del País Valencià és la Muixeranga del meu poble, Algemesí. Doncs jo he sentit en aquestes corts com el PP em deia que la muixeranga era catalana i no valenciana. Sincerament, són ells qui fan una política antivalenciana. Ací, valencians ho som tots.
—Hi ha desenes de milers de xiquets que no poden estudiar en català. Què fareu per posar-hi remei si governeu?
—Lluitarem des del primer dia decididament per una educació que siga pública, laica, inclusiva i en valencià. Hem de garantir el dret d’aquestes famílies que volen que els seus xiquets estudien en valencià i que no ho poden fer per falta d’oferta. I també hem de lluitar perquè hi haja prou capacitat de la xarxa pública per a atendre tota la demanda. El PP ha escollit un discurs que desprestigia l’escola pública i incita les famílies a la privada concertada. Nosaltres volem capgirar-ho. Invertirem des del primer dia en la pública, reduirem les ràtios i la jornada lectiva, posarem les plantilles docents que han estat suprimides per a donar qualitat a la pública, cobrirem tota la demanda, i suprimirem progressivament els concerts. I en eixa política serà molt important el sistema d’immersió lingüística, que és el que millor garanteix la competència per a les dues llengües oficials i, fins i tot, la capacitat d’aprenentatge d’idiomes estrangers. Per això defensem l’escola en valencià.
Ignacio Blanco, en vint respostes:
—Quin és el vostre defecte principal?
—Sóc massa perfeccionista i estic massa pendent de tots els detalls.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Escriure ficció. M’agrada molt llegir i crec que tinc facilitat per a escriure. Però mai no ho he intentat i m’agradaria ser capaç de fabular.
—Quin nom preferiu?
—Tinc dos fills, un xiquet i una xiqueta. De manera que els seus: Júlia i Miquel.
—Quin és el vostre pintor preferit?
—Goya.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—No és ben bé un heroi: Pepe Carvalho.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Nelson Mandela.
—Quin és el vostre lema?
—Allò que és important no són les coses, són les persones.
—Quines feines heu fet fora de la política?
—He treballat en una ONG de cooperació al desenvolupament, en projectes internacionals, he estat funcionari de la Generalitat –sóc tècnic– i he fet feines sindicals durant set anys a CCOO.
—L’escola on porteu els fills és pública o privada?
—Pública.
—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Fa uns mesos.
—Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?
—Amb la mare de vegades parle en valencià però la llengua vehicular de la família és el castellà, perquè el meu pare és de Zamora. Amb els meus fills parle en valencià.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Un dia un diari va publicar que jo m’havia barallat amb Marga Sanz, cosa que era absolutament falsa, perquè mai no ho hem fet ni ho farem.
—Quant cobrareu si sou president? I si continueu de diputat?
—Cobraré el sou oficial, però a EUPV tenim el salari limitat d’acord amb els ingressos previs a la política. Jo cobre 2.200 euros i la resta l’ingresse a EUPV. En cas de ser president, continuaré cobrant 2.200 euros i la resta de sou oficial anirà a EUPV.
—Cobrareu les dietes?
—No he cobrat dietes mai. Si sóc president entenc que no. No sé com funciona, però no crec que siga necessari. Imagine que si un va a dinar fora s’ho paga de la butxaca, com he fet fins ara.
—Qui us ha fet políticament?
—Moltes persones, no una de sola. He après de moltes persones.
—Qui creieu que faria la vostra feina millor?
—Molta gent, però tampoc et sabria dir un nom. Jo em presente de candidat, entenc que estic en condicions de fer-la igual que els altres.
—Qui creieu que la faria pitjor?
—Algú que no tinguera la convicció que jo tinc amb els ideals de l’esquerra.
—Quanta gent us trobeu dormint al carrer de camí a la feina cada dia?
—Visc molt a prop de les Corts, però és de veres que de tant en tant em trobe gent als caixers, i és una imatge que em commou i em remou els budells.
—Apujareu els imposts, els mantindreu o els abaixareu?
—Apujaré la recaptació, que és l’objectiu més important. Necessitem més ingressos per a fer polítiques, i això vol dir lluitar contra el frau i, si cal, apujar impostos als rics.
—Quants valencians d’origen immigrant van a les vostres llistes?
—No ho he calculat, però crec que n’hi ha un bon grapat. A les municipals molts més que a les autonòmiques.
