06.05.2015 - 21:02
El Parlament -amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i Marina Geli, i l’abstenció del PSC- ha tombat la proposició de llei del PPC per regular l’ús dels símbols oficials a les institucions i espais públics. En canvi, C’s ha donat suport a la iniciativa, que preveu sancions de fins a 6.000 euros per al responsable de l’espai públic en què es pengin banderes no oficials ‘excloents’ i ‘partidistes’ com l’estelada. La norma també pretenia que la senyera i la bandera espanyola onegessin ‘de manera continuada i permanent’ i ocupessin ‘un lloc preferent’ a l’exterior dels edificis oficials. La diputada del PPC María José García Cuevas ha retret als grups que permetin ‘l’incompliment de la legalitat’.
La diputada del PPC María José García Cuevas ha retret als grups que ‘emparin’ l’incompliment de la legalitat i ha assegurat que ‘cap parlament seriós ni cap demòcrata’ es pot permetre moralment ‘mirar cap a una altra banda’ quan un govern i càrrecs públics són ‘imparcials’ i ‘abusen de la seva posició de poder i dels diners de tots en benefici polític propi’. En aquest sentit, García Cuevas ha lamentat que als espais públics onegin símbols ‘il·legítims’ com la senyera, que creu que són ‘una imposició’ d’alguns i que, en canvi, ‘exclouen’ d’altres.
La proposició del PPC plantejava un règim de sancions d’entre 100 i 6.000 euros, dependent de la gravetat de la infracció, per als responsables d’aquells espais o edificis públics on hi hagi banderes no oficials. ‘S’imaginen què passaria si una bandera amb la gavina del PP estigués penjada a l’Ajuntament de Madrid? Seria un escàndol i hauria peticions de dimissions’, ha reflexionat tot acusant la Generalitat de manca de neutralitat.
La diputada popular ha animat a alcaldes i càrrecs electes que pengin les estelades ‘al jardí de casa seva o al seu negoci privat’, però els ha recordat que ‘no estan autoritzats’ a fer-ho en una rotonda pública d’un poble, segons ha exemplificat. I és que, al seu parer, els ciutadans no tenen per què ‘suportar’ veure estelades en edificis oficials ni en llocs públics.
En canvi, ha defensat que els símbols oficials tinguin presència als organismes de l’administració, ja que són els que han estat ‘àmpliament escollits per majories polítiques’. La proposició de llei pretenia que la senyera i la bandera espanyola onegessin ‘de manera continuada i permanent’ i ocupessin ‘un lloc preferent’ a l’exterior dels edificis oficials.
Suport de C’s i abstenció del PSC
C’s ha compartit fil per randa els arguments del grup popular. Pel diputat Carlos Carrizosa, ‘no és normal’ que onegin símbols no oficials en espais públics i que les administracions catalanes ho permetin per ‘interessos partidistes’. ‘No sé com poden donar lliçons de democràcia’, ha etzibat als representants de les forces sobiranistes.
De la seva banda, el PSC s’ha abstingut en la votació per considerar que la proposició de llei és ‘innecessària’, ja que la qüestió dels símbols oficials està regulada per la normativa estatal i la catalana, a més de l’Estatut i la Constitució, segons ha assenyalat Ferran Pedret. Ara bé, ha admès que aquestes regulacions ‘no s’estan complint’ perquè la bandera espanyola, per exemple, no s’usa en diversos organismes públics de Catalunya.
Crítiques ferotges de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli
El diputat de CiU Xavier Cima ha acusat els populars de voler ‘imposar’ la ‘seva’ simbologia amb l’únic objectiu de ‘pescar els pocs vots que els queden’. Els nacionalistes consideren que la proposta del PPC s’allunya del pluralisme polític i ‘vulnera’ les llibertats ideològiques i d’expressió. Per això, els han demanat que ‘abandonin la guerra de banderes’, perquè no genera ‘res positiu’.
S’ha pronunciat en el mateix sentit el diputat republicà Dionís Guiteras, que ha dit no li calia ‘perdre’ 15 minuts en explicar a García Cuevas ‘una cosa que fa 300 anys que no entenen’.
Jaume Bosch, d’ICV-EUiA, ha retret als populars que no coneguin tots els símbols oficials de Catalunya, com ara la lletra de l’himne dels Segadors o bé que ‘gairebé’ no celebrin la Diada de l’Onze de setembre. S’ha mostrat molt crític amb la possible introducció d’un règim sancionador en lloc d”ocupar-nos’ dels motius del conflicte polític. A més, ha lamentat que, mentre que el Canadà i el Regne Unit fan ‘importantíssimes concessions’ al Quebec i Escòcia, l’Estat espanyol ‘segueix negant-se a dialogar’.
El representant de la CUP David Fernàndez ha assegurat que ‘cap estat ni cap policia ni cap exèrcit’ el ‘convertirà’ en espanyol, perquè ell no ho és ni s’hi sent. A més, ha demanat al grup popular que respecti la ‘majoria aclaparadora’ de la cambra per ‘retornar a les catacumbes’ la seva norma, que creu que és fruit d’una ‘obsessió neuròtica’.
Finalment, la diputada no adscrita Marina Geli s’ha queixat de la falta d’idoneïtat d’una proposta com aquesta. ‘Algú es pensa que ajudarà a resoldre el conflicte polític entre Espanya i Catalunya?’, s’ha preguntat. I ha retret al govern espanyol i als populars que segueixin ‘negant la realitat’.
