30.04.2015 - 06:00
Avui es tanca el període de presentació de candidatures al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es va obrir el dia de Sant Jordi. La renovació de la direcció, quan no falten ni cinc mesos per al 27-S, havia encès alarmes en alguns sectors, que creien que l’entitat en podia sortir debilitada. La batalla sobre la fórmula de les llistes electorals que va esclatar després del 9-N va obrir escletxes entre els membres del secretariat de l’ANC. I ara es temia que la renovació reproduís aquesta pugna entre sectors per col·locar els seus candidats.
El secretariat, màxim òrgan de direcció de l’entitat entre assemblees, és format per 75 membres –50 de representació territorial i 25 de representació nacional– i serà renovat pel conjunt de socis en una votació el dia 9 de maig (entre el 4 i el 8 de maig per les assemblees exteriors). S’hi pot presentar qualsevol soci major d’edat i membre de l’entitat abans del 9 d’abril. Els 75 candidats més votats formaran part del nou secretariat i escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat en una reunió el 16 de maig: president, vice-president, secretari i tresorer.
Moviments de candidatures
Els membres del secretariat s’elegeixen individualment. No hi ha llistes tancades ni col·lectives. En canvi, sí que s’hi poden presentar equips de treball. És a dir, candidats individuals que es presenten sota un nom i un programa comuns amb més candidats, com ja ha passat a les eleccions al secretariat precedents. Aquesta setmana s’ha sabut que es preparava un equip de candidats encapçalat per Jordi Sànchez, adjunt al Síndic de Greuges, acomboiat, entre més, per Agustí Alcoberro i Carme Garcia, ex-dirigent històrica d’ICV que va dimitir quan Joan Herrera va anunciar que no votaria el 9-N (anunci que després va rectificar). L’objectiu d’aquest equip de candidats seria dotar l’entitat d’un caràcter més vinculat a les lluites socials per a poder eixamplar la majoria sobiranista de cara al 27-S.
La filtració periodística sobre aquesta candidatura –que alguns membres del secretariat consideren que tenia per objectiu presentar-la com una operació soterrada d’un determinat sector i dinamitar les possibilitats d’èxit– ha fet que la presidenta, Carme Forcadell, i el vice-president Jaume Marfany (article) es pronunciessin a favor de respectar la dinàmica interna d’elecció dels membres sense candidats predeterminats. Forcadell, Marfany o Pere Pugès (responsable d’incidència política del comitè permanent actual) han expressat aquests mesos previs el compromís amb un relleu sense trencadissa ni sotracs i s’han abocat a cercar candidats de solvència contrastada.
Així mateix, el responsable de mobilització social de l’entitat, Ignasi Termes, demana que es respecti el procés d’elecció del secretariat i de la presidència tal com és previst al reglament electoral. Considera que el secretariat sortint no ha d’afavorir cap candidat concret i que el compromís amb un bon relleu exigeix que es convidi la gent més preparada del territori a presentar candidatura. Això ha fet ell, encara que la preparació de l’acte del Palau Sant Jordi de divendres passat li ha pres temps per a preparar la renovació del secretariat.
Renovació forçosa
Dels 75 membres actuals del secretariat, n’hi ha 21 que no podran tornar a presentar-se a les eleccions perquè els estatuts només permeten la pertinença a la direcció tres anys. L’ANC va fer arribar a VilaWeb la llista sencera dels qui ja han esgotat els tres anys. És aquesta: Carme Forcadell, Ferran Civit, Ignasi Termes, Jaume Marfany, Pere Pugès, Ricard Gené, Josep Colomer, Josep Albertí, Manel Alves, Marcel Guiu, Enric Garcia, Jordi Pagès, Francesc Bitlloch, Guillem Fuster, Noemí Llaveria, Irene Martín, Roser Loire, Jordi Manyà, Jordi Martínez i Andreu Porta. Aquests dos darrers, de fet, ja van deixar de ser membres del secretariat ara fa unes quantes setmanes.
Quants membres del secretariat corresponen a cada territori?
L’estructura territorial de l’ANC es divideix en 10 regions. Tanmateix, per a les eleccions al secretariat, la regió 1 es divideix en subregions pel gran pes demogràfic que té. Per això la ciutat de Barcelona té 7 representants al secretariat, i el Barcelonès nord en té 2 com el Barcelonès sud; el Maresme en té 3, com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. La regió 2, que comprèn el Gironès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la Selva, en té 3. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (regió 3) en tenen 3 més. També en té 3 la regió 4: el Tarragonès, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat. La cinquena regió (el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Montsià i el Matarranya) també elegeix 3 representants al secretariat. El Segrià, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera, la Llitera i el Baix Cinca (regió 6) n’elegeixen 3 més. També n’elegeixen 3 les regions 7 (el Bages, l’Anoia, el Berguedà i el Solsonès), 8 (la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Ribagorça, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran), 9 (Osona i el Ripollès) i 10 (el Rosselló, el Vallespir, la Fonolleda, el Capcir, l’Alta Cerdanya i el Conflent).
