Podem parlar d’asma en els primers anys de vida?

  • El pediatra Dr. José Antonio Castillo Laita posa sobre la taula el problema dels xiulets recurrents que afecta un gran nombre de nadons en els seus primers 3 anys de vida i que està relacionat amb l'asma.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest article forma part del monogràfic ’360º sobre asma’, una sèrie que es publica a Inspira i que compta amb la col·laboració del Grup de Vies Respiratòries de l’AEPap. El seu objectiu és donar una visió global sobre l’asma i consells per les famílies que hagin de conviure amb aquesta patologia. En aquesta entrega, el pediatra Dr. José Antonio Castillo Laita posa sobre la taula la controvèrsia existent entre els professionals de la salut per denominar un problema que afecta molts nens i nenes en els seus primers 3 anys de vida i que es relaciona amb l’asma.


“Quan els encostipats de la meva filla o fill li baixa al pit…”

Foto: Bebés en camino

Foto: Bebés en camino

Molts pares i mares es preocupen, amb raó, perquè son fill o filla menor de 3 anys ‘agafa moltes bronquitis’. Aquest procés respiratori acostuma a iniciar-se amb rinorrea (moc nasal) i tos seca que, tot sovint, en 2 o 4 dies, ‘li baixa al pit’. Això es nota perquè la tos es torna humida o productiva, se li escolten sorolls al pit com ‘xiulades’ acompanyats de major o menor grau d’ofegament en respirar, amb respiració ràpida i escurçada i assenyalament de les costelles de major o menor intensitat.

Aquests episodis poden repetir-se en alguns casos amb bastanta freqüència i acostumen a estar desencadenats, sobretot, per virus respiratoris. Per això es presenten més en els mesos freds de l’any.

Alguns pacients estan sense símptomes entre episodis (assímptomatics en les intercrisis). Altres, en canvi, segueixen amb tos de nit, o quan ploren, riuen, mengen, corren o estan exposats al fum del tabac (símptomes persistents). En aquests casos, és possible que les mares i els pares pensin que la ‘bronquitis no s’ha curat bé’ i si en els anys posteriors aquesta nena o nen se li diagnostica asma, atribueixin a ‘encostipats mal curats’ la causa del desenvolupament de l’asma si és que no era asma i l’hi havia diagnosticat en el seu moment.

Podem parlar d’asma en els primers anys de vida?

L’asma és una malaltia crònica que, amb major o menor intensitat i freqüència de símptomes, dura tota la vida i que en molts casos s’inicia abans dels 5 anys d’edat.

És un fet constatat que un terç dels nens i nenes (inclòs el 40-50%), presenten en els primers 5 anys de vida, almenys, un episodi de xiulets. D’aquests, un terç tindrà xiulets recurrents (3 o mes episodis durant l’any anterior), i d’aquests, dos terços tindran asma que persistirà ( o es tornarà a activar) a l’edat adulta.

La tendència actual és no parlar d’asma en els menors de 3-4 anys sinó de xiulets recurrents.

No tots els professionals estem d’acord en com anomenar aquest problema de salut. Hi ha societats científiques que recomanen no utilitzar el terme d’asma a l’edat preescolar i altres, pel contrari, encara reconeixen que en el lactant resulta difícil diagnosticar asma, en l’edat preescolar, als episodis desencadenats per virus prefereixen anomenar-los ‘asma induïda per virus’, enlloc de termes com ‘xiulets per virus’.

Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any