24.04.2015 - 06:00
Perejaume: ‘Vam treballar amb la Fundació Pere Mitjans i amb la gent que s’hi està, que sovint té impediments físics i a vegades mentals. Tenia ganes de fer una cosa amb ells, i els vaig proposar que cadascun dibuixés un arbre a sobre la planxa, amb el punxó. Un arbre al costat de l’altre, i a sota de cada arbre el nom de qui l’havia fet, com si el nom fos la soca o el pa d’arrels i l’arbre sortís del nom. Això feia un bosc molt especial, d’arbres que s’amaguen els uns als altres, i apareixia aquesta voluntat d’obra participada.’ Aquest és el sisè i últim vídeo de la sèrie ‘A la intempèrie’.
Continua Perejaume: ‘I hi ha aquesta cosa de l’atròfia de la mà, com si de fet els arbres que sortissin representats tinguessin una arrel humana, perquè és la mà que els fa. I els arbres sempre són com mans. Arbres amb una arrel creativa que algú l’ha estirat. Era molt interessant.’
‘I també vam treballar amb aquesta perspectiva, que quan acumulem gargots sempre acaben ordenant-se. I per participada i complexa que sigui una obra, el resultat sempre té un ordre extraordinari. És un ordre que no és de ningú, és de l’espècie. No el controlem.’
‘En aquesta obra la intempèrie es pot agafar per totes bandes: des de l’autoria (els amics que m’ajuden a fer l’obra), el trencament dels marcs, aquesta mena d’ordre col·lectiu no controlat, que té més de geològic que d’humà…’
‘Hi ha aquesta força del braç, que és molt bonica. A diferència de la jerarquia òptica, el tacte t’obliga a la complicitat, a la proximitat, a la gravetat, a formar part del món, a ser una peça més del món, sense cap privilegi. En aquest cas hi ha el control de la mà, la traçabilitat de la mà, que això és precisament el contacte. I és un contacte tan brutal, perquè alguns dels que han participat en l’obra no tenen el control del contacte i per això parlo de l’atròfia. I quan hi ha una atròfia d’aquest control, aleshores et preguntes qui toca qui, què toca què, què toca més la planxa a la mà o la mà a la planxa… Es bloquegen tots aquests recursos de domini i el contacte és geològic, climàtic…, forestal en aquest cas.’
‘A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.
