27.04.2015 - 06:00
El parlament danès tractarà sobre el cas català gràcies als diputats del partit d’esquerres Enhedslisten (Aliança Roja i Verda). Aquest partit, que té 12 diputats de 179, ha decidit d’adreçar una qüestió al ministre d’Afers Estrangers danès, Martin Lidegaard. És aquesta: ‘Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que volen fer un referèndum sobre la independència?’ El ministre s’hi haurà de pronunciar el dia 12 de maig, sempre que el parlament no sigui tancat per una possible convocatòria electoral. Si fos així, el debat es faria igualment, però més endavant. Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, fa temps va fer una visita al país nòrdic i el paper de l’ANC Dinamarca també ha estat molt dinàmic, amb recollida de signatures inclosa (encara activa). VilaWeb ha entrevistat telefònicament el diputat del parlament danès Sjúrður Skaale (1967), membre del partit Javnaðarflokkurin, Partit Social Democràtic, i també partidari del dret dels catalans de votar el seu futur polític.
—D’on ve aquest interès per Catalunya des de Dinamarca?
—Personalment, del fet que sóc de les illes Fèroe. Nosaltres pertanyem al Regne de Dinamarca, però som una nació sense estat. Tenim el nostre país, el nostre sistema fiscal, la nostra llengua, el nostre parlament. Es podria comparar amb Catalunya. Nosaltres tenim el dret d’autodeterminació i podem convocar un referèndum i escollir el nostre destí quan vulguem. I crec que és una vergonya que no totes les nacions sense estat tinguin el poder d’escollir el seu.
—El govern danès accepta aquest dret?
—El principi, el va establir el govern danès: la gent de les illes poden escollir el seu camí, gràcies a unes negociacions que hi va haver amb el govern danès. Més tard el primer ministre danès va deixar clar que si el resultat és favorable a la independència, s’haurà de complir el que vulgui la majoria. Si volem, podem fer un referèndum.
—I vós què votaríeu?
—Ara jo votaria per quedar-me a Dinamarca. Crec que de moment per nosaltres seria massa arriscat de tenir una independència plena. Penseu que la nostra autonomia és molt àmplia: sistema fiscal propi, relacions exteriors pròpies, negociació directa sobre aspectes de comerç i pesca, seleccions nacionals pròpies… I no hi ha cap llei que s’apliqui a les illes sense haver passat pel parlament de les illes. El nostre autogovern és molt ampli.
—Quines creieu que són les diferències entre la vostra situació a Dinamarca i la dels catalans a Espanya?
—D’entrada, la nostra autonomia és més gran que la dels catalans. Només cal veure el sistema fiscal. Però, a més, nosaltres som molt lluny de Dinamarca. Som un grup d’illes a dues hores d’avió, mentre que Catalunya es troba connectada geogràficament a Espanya. En acabat, hi ha la diferència entre l’actitud del govern de Madrid i el de Copenhaguen. El govern danès diu que som lliures de tenir, o no tenir, el propi estat. Mentre que el govern de Madrid diu que els catalans no ho són. I això no és correcte. Tant se val si vols la independència o no. Aquí el fet essencial és el dret de votar.
—Quins passos hauria de fer Madrid?
—Hauria de fer com el govern de Londres. Òbviament, Londres s’oposava a la independència escocesa, però va dir que s’havia d’escoltar la voluntat del poble escocès. Aquesta és la diferència principal entre Londres, Copenhaguen i Madrid.
—I què faríeu si fóssiu un polític català?
—Molt difícil de dir. Des de fora això fa de molt mal dir. Però som-hi: si el teu objectiu és la independència, has de treballar fort. De vegades es triga molts i molts anys. Però si el desig és clar, i la majoria és clara, passarà tard o d’hora. Si teniu una majoria clara, serà molt difícil al govern de Madrid de privar la vostra voluntat gaire temps.
—Creieu que l’exemple del parlament danès el seguiran més països?
—Crec que sí. Jo sóc diputat per les Fèroe a Copenhaguen. Les illes tenen dos seients al parlament danès i jo n’ocupo un. Quan hi ha pressió en un conflicte llarg, reclames els teus drets, Madrid te’l nega, però aleshores hi ha més parlaments europeus que ho debaten. I aquest sol fet pressiona el govern de Madrid. Òbviament. I si sou capaços de persistir sorgiran més debats en més parlaments europeus. I més pressió per al govern de Madrid. El sol fet que Londres garantís el vot a Escòcia ja va pressionar Madrid.
